Miniconjou
Els Miniconjou (lakota: Mnikȟówožu, Hokwoju - ‘Plantes per l'aigua’) era una subdivisió de la Nació Lakota, una fracció del poble amerindi sioux. Vivien a l'àrea a l'oest de l'actual Dakota del Sud des de les Black Hills al riu Platte. La població actual viu principalment al centre-oest de Dakota del Sud, a la reserva índia de Cheyenne River. Potser el més famós cap miniconjou fou Touch the Clouds.
| Tipus | ètnia i amerindi nord-americà  |
|---|---|
| Geografia | |
| Originari de | Reserva índia de Cheyenne River (Dakota del Sud) |
Bandes o thiyóšpaye històriques miniconjou modifica
Juntament amb els Sans Arc (Itázipčho, Itazipcola, Hazipco - ‘aquells que cacen sense arcs') i Two Kettles (Oóhe Núŋpa, Oóhenuŋpa, Oohenonpa - ‘Dos bullits' o ‘Dues calderes') sovint són coneguts com a Lakota Central[1] i es divideixen en nombroses bandes o thiyóšpaye:
- Unkche yuta (‘Menjadors de fems')
- Glaglaheca (‘Desordenats')
- Shunka yute shni (‘No mengen gossos', escindits dels Wanhin Wega)
- Nige Tanka (‘Gran ventre’)
- Wakpokinyan (‘Mosques al llarg del riu’)
- Inyan ha oin (‘Arracades de cloïssa’)
- Siksicela o Shikshichela (‘Dolents', ‘Dolents de diferents classes')
- Wagleza-oin (‘Arracades de serp’)
- Wanhin Wega (‘Fletxa trencada’, els Shunka yute shni i Oóhenuŋpa s'escindiren el 1840)
Els Oóhenuŋpa o Two Kettles inicialment foren part del thiyóšpaye Miniconjou anomenats Wanhin Wega, dels que se n'escindiren en 1840 i esdevingueren un oyate o tribu separada.[2]
Líders miniconjou modifica
- Hump o High Backbone (Etokeah) pare (1811-1870) i fill (1848-1908). El pare fou potser el líder més prominent en la batalla de Fetterman en 1866.[3]
- White Bull, fill de Makes Room
- Big Crow, fill de Black Shield
- Touch the Clouds, fill de Lone Horn
- Little Bear, fill de White Hollow Horn
- White Swan, fill de White Swan
- Comes Flying no va tenir fills
- Crazy Heart, fill de Lame Deer
- Spotted Elk, fill de Lone Horn, miggemà de Touches the Clouds
Altres destacats Miniconjou:
- Chief Spotted Elk més tard conegut com a "Cap Big Foot"
- Dewey Beard (Hard Tail)
- Kicking Bear
Referències modifica
- ↑ Minneconjou and San Arc bands
- ↑ Two Kettles
- ↑ Doyle, Susan Badger. "Indian Perspectives on the Bozeman Trail" Montana: The Magazine of Western History, Vol. 40, No. 1 (Winter, 1990) p. 66