Mios (en llatí Myus, en grec antic Μυοῦς) era una ciutat de Jònia a la regió de Cària a la part sud del riu Meandre, a una distància de 30 estadis de la seva desembocadura.

Infotaula de geografia físicaMios
Bafa lake3.JPG
Modifica el valor a Wikidata
TipusAssentament humà, jaciment arqueològic, ciutat antiga i polis Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaProvíncia d'Aydın (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
 37° 35′ 40″ N, 27° 25′ 40″ E / 37.5944°N,27.4278°E / 37.5944; 27.4278Coord.: 37° 35′ 40″ N, 27° 25′ 40″ E / 37.5944°N,27.4278°E / 37.5944; 27.4278
Banyat perBüyük Menderes Modifica el valor a Wikidata

La llegendària fundació de la ciutat és atribuïda a Cidrelos, fill natural de Codros, segons Estrabó. Era la més petita entre les dotze ciutats jòniques, i es va reduir progressivament, tant que en temps d'Estrabó havia estat incorporada a Milet, ciutat a la que, finalment, els que restaven es van traslladar abandonant Mios per sempre. Segons Pausànies, aquest abandonament va ser degut a la gran quantitat de mosques que hi havia a la ciutat, però probablement era degut a les inundacions que periòdicament ocorrien a causa del riu i això va provocar l'abandonament progressiu voluntari. El rei de Pèrsia va concedir aquesta ciutat i dues mes a Temístocles, segons Tucídides i Diodor de Sicília.

Durant la guerra del Peloponès, els atenesos van vèncer els caris en un indret proper. Filip II de Macedònia, que l'havia obtingut, la va cedir a Magnèsia.

L'únic edifici que menciona Pausànies és el temple de Dionís, construït en marbre blanc. Les aportacions al·luvials del Meandre van augmentar la distància de la ciutat respecte a la costa, i en temps d'Estrabó ja es trobava a 40 estadis. Diu que originàriament la ciutat estava construïda a tocar de mar.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Myus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 11 gener 2021].