Miquel Badia i Graells

Miquel Badia i Graells (Guissona, La Segarra, 1926 - Barcelona, 11 d'agost, 2016) fou un músic català.[1]

Infotaula de personaMiquel Badia i Graells
Biografia
Naixement1926 Modifica el valor a Wikidata
Guissona (Segarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 2016 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMúsic Modifica el valor a Wikidata

Inicià a la vila natal els estudis musicals, que continuà al Conservatori de Barcelona amb V. Gavín, Antoni Ros Marbà i Joaquim Zamacois, entre d'altres, i on fou professor de trombó de vares, trombó de pistons, bombardí i tuba (1961-91), instruments en els quals s'especialitzà. Fou solista de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu (1953) i de l'Orquestra Municipal de Barcelona (1958), i al conservatori de Barcelona (1961-91).

És autor de mètodes de trombó i d'altres instruments de vent (Escuela moderna de trombón de varas, Método completo para trombón de pistones, bombardino, tuba y demás saxhorns bajos, Flexibilidad, Escalas y arpegios) i de diverses composicions (Romanza sin palabras, Capricho, Solo de concurso, Impromptu, Coral, etc). Dirigí la Banda Municipal de Barcelona i diverses orquestres de cambra en produccions per a la televisió. El 1969 col·laborà en el concert que Duke Ellington féu a Santa Maria del Mar. Dirigí i interpretà l'enregistrament de Nocturn musical (1970). Entre els seus alumnes si compte el fiscornista cadaquesenc Sebastià Duran Vehí i el violinista de Castelló d'Empúries Pere Cortada i Carbonell. [2]

ReferènciesModifica