Miquel Blanch i Roig
Miquel Blanch i Roig (Castellbisbal, 30 d'octubre de 1889 - Barcelona, 11 de setembre de 1936) fou un compositor, pedagog, pianista i director de diversos cors catalans.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 octubre 1889  Castellbisbal (Vallès Occidental) |
| Mort | 11 setembre 1936 (46 anys) Barcelona |
| Director Conservatori Municipal de Música de Manresa | |
| 1932 – 1936 | |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog, director de cor, pianista |
| Gènere | Sarsuela i sardana |
| Professors | Josep Cumellas i Ribó |
| Instrument | Piano i veu |
Biografia modifica
Durant la seva infància i joventut va estudiar música amb Josep Cumellas i Ribó. El seu debut professional va esdevenir el dia 22 de febrer de 1921, després d'establir-se a Manresa per dirigir l'Orfeó de Manresa, on la seva figura va alentar la creació i producció musical.[1]
El 1911, després de fer diferents interpretacions teatrals com també més d'una sarsuela, va fundar l'Orfeó Pàtria de Molins de Rei, agrupació coral que va sobreviure fins a primers dels anys 70 i que va ser l'orgull de la vila amb magnífics concerts tant a Catalunya com a l'estranger. A Molins de Rei, Miquel Blanch es casà, feia de professor de música i d'organista a la Parròquia de Sant Miquel. A Barcelona va fundar i dirigir el cor "Amics del Cant Gregorià", l'agrupació instrumental Studi i el Trio Ars, en el qual actuava com a pianista.
El 1932, i davant un jurat presidit per Lluís Millet, guanyà el concurs-oposició per a ser el primer director de l'Escola Municipal de Música de Manresa.[2] Seguidament, va esdevenir el primer director del Conservatori Municipal de Música de Manresa des del 18 d'octubre de 1932. Durant la seva tasca com a director va interactuar amb Josep Cumellas i Joan Llongueras, qui elogiaven i reconeixien la tasca de Miquel Blanch i Roig.
Compongué entre altres obres, algunes d'elles conservades a l'Arxiu de la Catedral de Girona i a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, la Missa in honorem Beatae Mariae Virginis, l'Himne de la senyera (sobre text del poeta Baldomer Perramon), l'Himne a la Creu i de la música dels Pastorets de la Joventut Catòlica de Molins de Rei (l'obra El bressol de Jesús de Serafí Pitarra) i les sardanes Cançó d'amor tardoral, Joiosa, La complanta del jove galant, La mallerenga, Les bruixes airades i Les elfes i el donzellol. La seva obra és bàsicament coral, a una o varies veus, on predominen obres eclesiàstiques i patriotic, encara que realizà algunes obres de cambra com el Septet per a instruments de vent i corda al 1920.[3]
Tot i no haver-se distingit políticament, el fet de relacionar-se en ambients catòlics per a guanyar-se la vida com a organista, motivà que un cop esclatada la Guerra Civil fos detingut a Molins de Rei a casa dels seus sogres per elements incontrolats de la FAI i l'endemà assassinat a Can Tunis de Barcelona.
En honor seu, a Manresa hi ha l'"Auditori Mestre Blanch", es convoca el "Premi Mestre Blanch de Música" i l'Orfeó Manresà ha batejat la seva programació estable amb el nom de “Temporada Mestre Blanch”. A Castellbisbal, l'escola municipal de música també duu el nom, i tant Manresa com Molins de Rei i Castellbisbal li han dedicat sengles carrers.[4]
Referències modifica
- ↑ VILAR I TORRENS, Josep M. «Miquel, Blanch» (en castellà). Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 2, p. 501-502.
- ↑ «LA VOCACIÓ DE MANRESA PER LA FORMACIÓ MUSICAL». Conservatori Municipal de Música de Manresa. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «Miquel Blanch i Roig | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 novembre 2023].
- ↑ «Miquel Blanch i Roig». [Consulta: 8 novembre 2023].