Miquel Brunells i Vinyals
Miquel Brunells i Vinyals (Barcelona, 10 d'octubre de 1940 - Barcelona, 5 de novembre de 1994)[1] fou un pilot d'automobilisme català. Fou campió de Catalunya de velocitat el 1970, tercer al mateix campionat el 1972 i subcampió el 1975. Quedà tercer en el Campionat de Catalunya de muntanya el 1972 i en el d'Espanya el 1974. El 1981 fou subcampió de Catalunya de ral·lis.
Biografia | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (ca) Miquel Brunells i Vinyals 10 octubre 1940 Barcelona | ||||||||||||||||
Mort | 5 novembre 1994 (54 anys) Barcelona | ||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||
Nacionalitat | Catalunya | ||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Ocupació | pilot d'automobilisme, mecànic, comerciant | ||||||||||||||||
Organització | Tallers Brunells | ||||||||||||||||
Esport | automobilisme | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||
1970 | Campionat de Catalunya de velocitat (1r) |
Durant la seva etapa d'activitat, Brunells va ser soci de la Penya Motorista 10 x Hora[2] i membre de l'Escuderia Montjuïc; més tard, esdevingué un destacat preparador de mecàniques de competició.[3] A banda, fou un reconegut criador i ensinistrador de gossos de raça, tasca a què es dedicà des del seu negoci particular, Can Rayo.
Trajectòria esportiva modifica
Nascut en una família de pastissers (vegeu Pastisseria Brunells), començà a treballar de mecànic de ben jove. S'inicià en competició el 1961 a la Volta al Vallès i el Ral·li d'Hivern, participant en l'any següent amb un Seat 600 en el V Trofeu Nuvolari, al circuit de Montjuïc. A partir d'aleshores esdevingué un dels pilots més destacats de Catalunya, tant al volant dels Seat 600 com dels BMW 700, participant en els ral·lis més emblemàtics de l'època.[3]
El 1970 fitxà per l'Escuderia Montjuïc, on competí amb el seu Mini Cooper S (conegut com a "la pastilleta de sabó") i començà a despuntar en pujades de muntanya i també en curses en circuit, aconseguint el Campionat de Catalunya de velocitat.[3] El 1971, amb un Mini Morris Authi, fou subcampió per darrere de Jordi Pla (amb un Alpine) i sisè en el campionat estatal per darrere de quatre Porsche 908. Amb el mateix Mini fou tercer als campionats d'Espanya i de Catalunya de muntanya el 1972.[4]
El 1973, amb el Mini ja desfasat, preparà un Unipower GT amb mecànica Cooper i hi va córrer en unes poques curses. Després de la Pujada al Montseny, provà sort amb les motocicletes i competí amb una Ducati 750, amb la qual patí un accident en què es trencà la clavícula i l'omòplat. El 1974 tornà a l'Escuderia Montjuïc amb un Selex ST4 1800 i acabà tercer en els campionats estatal i català de muntanya. Acabà la temporada participant a la Pujada a la Rabassada amb un Brabham BT40 Fórmula 2 de Geni Baturone.[4]
Les temporades de 1975 i 1976 competí amb un Lola-Ford T290, amb el qual fou subcampió de Catalunya el 1975. El 1976 -l'any en què Tergal deixà de donar suport a l'Escuderia Montjuïc- fou quart en el Campionat d'Espanya i tercer en el de Catalunya. El 1977 preparà el seu primer Ford Fiesta per a competir al Campionat d'Europa de muntanya i el 1978 ja va córrer com a pilot oficial amb un Fiesta 1300 GR2, dins l'equip Racing Team Autopráctico. Quan aquest equip abandonà les pujades de muntanya per a centrar-se en els ral·lis, Brunells creà la seva pròpia escuderia el 1980 amb el suport d'Autolayetana, concessionari Ford de Barcelona, i se centrà en el Campionat de Catalunya de muntanya, on fou subcampió per darrere de Joan Fernández (amb la barqueta Lola-Danone).[5]
Als seus Tallers Brunells preparà un Ford de 172 CV, cosa revolucionària a l'època, amb el qual fou subcampió de Catalunya el 1981, novament darrere de la barqueta de Joan Fernández però davant d'altres barquetes i vehicles superiors, com ara els diversos Porsche participants.[5]
Un cop retirat de la competició, Miquel Brunells es dedicà a la preparació de mecàniques de competició des del seu taller situat al número 28 del carrer Llull de Barcelona, unes creacions conegudes encara com a "Preparacions Brunells".[5]
Referències modifica
- ↑ «Miguel Brunells – Tras la puerta escondida» (en castellà). pilotos-muertos.com, 08-01-2016. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2016. [Consulta: 12 desembre 2016].
- ↑ «Miquel Brunells Vinyals». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 febrer 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Miquel Brunells (Parte I)» (en castellà). elcochedemiabuelo.com, 06-02-2012. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2016. [Consulta: 12 desembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 «Miquel Brunells (Parte II)» (en castellà). elcochedemiabuelo.com, 06-02-2012. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2016. [Consulta: 12 desembre 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Miquel Brunells (Parte III)» (en castellà). elcochedemiabuelo.com, 06-02-2012. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2016. [Consulta: 12 desembre 2016].