Miquel Brunells i Vinyals

(S'ha redirigit des de: Miquel Brunells)

Miquel Brunells i Vinyals (Barcelona, 10 d'octubre de 19405 de novembre de 1994[1]) fou un pilot d'automobilisme català. Fou campió de Catalunya de velocitat el 1970, tercer al mateix campionat el 1972 i subcampió el 1975. Quedà tercer en el Campionat de Catalunya de muntanya el 1972 i en el d'Espanya el 1974. El 1981 fou subcampió de Catalunya de ral·lis.

Infotaula de personaMiquel Brunells
Biografia
Naixement10 octubre 1940 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1994 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
OcupacióPilot de ral·lis Modifica el valor a Wikidata
Esportral·li Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
- Escuderia Montjuïc
Palmarès
1970 Campionat de Catalunya de velocitat

Durant la seva etapa d'activitat, Brunells va ser soci de la Penya Motorista 10 x Hora[2] i membre de l'Escuderia Montjuïc; més tard, esdevingué un destacat preparador de mecàniques de competició.[3] A banda, fou un reconegut criador i ensinistrador de gossos de raça, tasca a què es dedicà des del seu negoci particular, Can Rayo.

Trajectòria esportivaModifica

Nascut en una família de pastissers, començà a treballar de mecànic de ben jove. S'inicià en competició el 1961 a la Volta al Vallès i el Ral·li d'Hivern, participant en l'any següent amb un Seat 600 en el V Trofeu Nuvolari, al circuit de Montjuïc. A partir d'aleshores esdevingué un dels pilots més destacats de Catalunya, tant al volant dels Seat 600 com dels BMW 700, participant en els ral·lis més emblemàtics de l'època.[3]

El 1970 fitxà per l'Escuderia Montjuïc, on competí amb el seu Mini Cooper S (conegut com a "la pastilleta de sabó") i començà a despuntar en pujades de muntanya i també en curses en circuit, aconseguint el Campionat de Catalunya de velocitat.[3] El 1971, amb un Mini Morris Authi, fou subcampió per darrere de Jordi Pla (amb un Alpine) i sisè en el campionat estatal per darrere de quatre Porsche 908. Amb el mateix Mini fou tercer als campionats d'Espanya i de Catalunya de muntanya el 1972.[4]

El 1973, amb el Mini ja desfasat, preparà un Unipower GT amb mecànica Cooper i hi va córrer en unes poques curses. Després de la Pujada al Montseny, provà sort amb les motocicletes i competí amb una Ducati 750, amb la qual patí un accident en què es trencà la clavícula i l'omòplat. El 1974 tornà a l'Escuderia Montjuïc amb un Selex ST4 1800 i acabà tercer en els campionats estatal i català de muntanya. Acabà la temporada participant a la Pujada a la Rabassada amb un Brabham BT40 Fórmula 2 de Geni Baturone.[4]

Les temporades de 1975 i 1976 competí amb un Lola-Ford T290, amb el qual fou subcampió de Catalunya el 1975. El 1976 -l'any en què Tergal deixà de donar suport a l'Escuderia Montjuïc- fou quart en el Campionat d'Espanya i tercer en el de Catalunya. El 1977 preparà el seu primer Ford Fiesta per a competir al Campionat d'Europa de muntanya i el 1978 ja va córrer com a pilot oficial amb un Fiesta 1300 GR2, dins l'equip Racing Team Autopráctico. Quan aquest equip abandonà les pujades de muntanya per a centrar-se en els ral·lis, Brunells creà la seva pròpia escuderia el 1980 amb el suport d'Autolayetana, concessionari Ford de Barcelona, i se centrà en el Campionat de Catalunya de muntanya, on fou subcampió per darrere de Joan Fernández (amb la barqueta Lola-Danone).[5]

Als seus Tallers Brunells preparà un Ford de 172 CV, cosa revolucionària a l'època, amb el qual fou subcampió de Catalunya el 1981, novament darrere de la barqueta de Joan Fernández però davant d'altres barquetes i vehicles superiors, com ara els diversos Porsche participants.[5]

Un cop retirat de la competició, Miquel Brunells es dedicà a la preparació de mecàniques de competició des del seu taller situat al número 28 del carrer Llull de Barcelona, unes creacions conegudes encara com a "Preparacions Brunells".[5]

ReferènciesModifica

  1. «Miguel Brunells – Tras la puerta escondida» (en castellà). pilotos-muertos.com, 08-01-2016. [Consulta: 12 desembre 2016].
  2. «Miquel Brunells Vinyals». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 febrer 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Miquel Brunells (Parte I)» (en castellà). elcochedemiabuelo.com, 06-02-2012. [Consulta: 12 desembre 2016].
  4. 4,0 4,1 «Miquel Brunells (Parte II)» (en castellà). elcochedemiabuelo.com, 06-02-2012. [Consulta: 12 desembre 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Miquel Brunells (Parte III)» (en castellà). elcochedemiabuelo.com, 06-02-2012. [Consulta: 12 desembre 2016].

Enllaços externsModifica