Miquel Buch i Moya

polític català

Miquel Buch i Moya (Premià de Mar, 3 d'agost de 1975) és un polític català, actual conseller d'Interior del Govern de la Generalitat de Catalunya, des de maig de 2018.[1]

Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Miquel Buch i Moya
Miquel Buch retrat oficial 2018.jpg
Retrat oficial de Miquel Buch com a Conseller d'Interior (2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 agost 1975 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Premià de Mar (el Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
28 maig 2019 –
← Jordi Sànchez i Picanyol
Circumscripció electoral: Barcelona

Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg Conseller d'Interior
29 maig 2018 –
← Joaquim Forn i Chiariello

Nomenat per: Joaquim Torra i Pla
President de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques
2011 – 2018
← Salvador Esteve i FiguerasDavid Saldoni i de Tena →
Escut de Premià de Mar.svg Alcalde de Premià de Mar
1r febrer 2007 – 2017
← Jaume Batlle i GarrigaMiquel Àngel Méndez Gil →
Escut de Premià de Mar.svg Quart tinent d'alcalde Premià de Mar
2003 –
Escut de Premià de Mar.svg Regidor de l'Ajuntament de Premià de Mar
2000 – 2017
Escudo de la provincia de Barcelona.svg Diputat provincial de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i assessor fiscal Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata Europeu Català (2016–)
Convergència Democràtica de Catalunya (1996–2016) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeCesca Domènech Ruera Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmiquelbuch.cat Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4728539 Twitter: MiquelBuch Instagram: miquelbuch Modifica els identificadors a Wikidata

TrajectòriaModifica

Buch té formació professional en gestió administrativa i comercial, un postgrau en lideratge i governança local per la UAB (2009-2010), i s'ha dedicat professionalment al sector de les assegurances. El 1996 va començar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya i a Convergència Democràtica. L'any 2000 va començar a ser regidor a l'Ajuntament de Premià, llavors a l'oposició. El 2003 va esdevenir quart tinent d'alcalde, responsable de l'Àrea de Serveis a la Persona i les regidories d'Esports i de Gent Gran de Premià de Mar, en època de Jaume Batlle i Garriga. A causa de la mort de Batlle, el febrer de 2007 va esdevenir alcalde de Premià.[cal citació]

El 2011 fou nomenat president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i del Consell de Governs Locals de Catalunya.

El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya (posició número 22 per Barcelona) a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.[2] Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per la dotzena legislatura. El mateix any va renunciar a l'alcaldia i la presidència de l'ACMC.[3] El va rellevar en la presidència de l'ACMC David Saldoni.[4] És el conseller d'Interior del Govern de Catalunya des del 19 de maig del 2018, quan va ser nomenat pel president Joaquim Torra.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va citar com a investigat per un presumpte delicte de desobediència per haver promogut el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 entre els alcaldes. El gener de 2019 es va arxivar la causa.[5]

Arran de les queixes per l'actuació policial durant les protestes contra la sentència del judici al procés independentista català, diferents grups van demanar-ne la dimissió o cessació, però aquest va descartar fer-ho tot defensant els diferents dispositius que fins ara hi havia hagut.[6][7][8]

Està casat i té tres fills.[9][10]

ReferènciesModifica

  1. «DECRET 3/2018, de 29 de maig, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern i els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya.» (en català). DOGC, 31-05-2018. [Consulta: 1r juny 2018].
  2. «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont» (en catalan). VilaWeb, 13-11-2017.
  3. «Miquel Buch deixa l'alcaldia de Premià de Mar i la presidència de l'ACM» (en català). NacióDigital.
  4. Pujol, Anna. «Saldoni pren les regnes de l'ACM i es compromet a esborrar el 155 als municipis». Nació Digital, 20-01-2018. [Consulta: 20 gener 2018].
  5. «Arxiven la causa contra Miquel Buch i Neus Lloveras per haver promogut l’1 d’Octubre entre els alcaldes», 28-01-2019. [Consulta: 29 gener 2019].
  6. «Buch no dimiteix i defensa l'actuació dels Mossos contra "grups violents"» (en català), 16-10-2019. [Consulta: 19 octubre 2019].
  7. «Miquel Buch descarta dimitir i fa pinya amb els Mossos d’Esquadra», 16-10-2019. [Consulta: 19 octubre 2019].
  8. Sànchez, Guillem. «Buch nega que els Mossos tinguin connivència amb persones violentes» (en català), 18-10-2019. [Consulta: 19 octubre 2019].
  9. «L'Alcalde». web. Ajuntament de Premià. [Consulta: 28 desembre 2015].
  10. Mercader, Jordi «El lladre de banderes». El País, 28-02-2015 [Consulta: 12 febrer 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Buch i Moya