Miquel Carnicer i Batlle
Miquel Carnicer i Batlle (Tàrrega, 1793 - Sevilla, 1866) fou un guitarrista català de prestigi reconegut. Es va assentar a Sevilla on va impartir classes d'aquest instrument. Va ser nomenat honorari del Conservatori de Madrid.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1793  Tàrrega (Urgell) |
| Mort | 1866 (72/73 anys) Sevilla (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, guitarrista |
Fou germà petit de Ramon Carnicer i Batlle amb qui es portava quatre anys. Va ser un gran concertista brillant de l'escola de guitarra d'Aguado que contribuí a donar esplendor a la guitarra com a instrument de concert.
Miquel Carnicer va ser un dels pocs alumnes escollits per estudiar amb José Joaquín de Virués Spinola, tractadista de Jerez de la Frontera que el 1831 va publicar la seva obra amb el nom de Geneuphonia o Generación de la Bien Sonancia.
Trajectòria modifica
Miquel Carnicer i Batlle fou un concertista brillant de l'escola de guitarra d'Aguado, això li va permetre donar esplendor a la guitarra com a instrument de concert. Anys més tard es va instal·lar a Sevilla com a professor de guitarra, un cop allà, va compondre peces per a guitarra i va fer molts arranjaments d'obres de moda del moment, d'entre les que destaquen algunes del seu germà Ramon.
Miquel Carnicer va tenir el plaer de ser un dels pocs alumnes del mestre José Joaquín de Virués Spinola, tractadista de Jerez. Aquest va publicar diferents obres que foren traduïdes a l'anglès, on s'aprecia una clara defensa del sistema harmònic basat en l'ús de només tres acords (tònica, dominant i subdominant).
Al Libro de guitarra de Fernando de Torres Adalid hi ha una col·lecció de cinc vals d'extraordinària qualitat musical que demostren de forma clara el seguiment de l'escola de Aguado, sobretot en el que a la rítmica i al caràcter brillant és refereix. Tots aquests vals són peces apropiades per a programa de concert. L'interès melòdic i harmònic, així com la utilització sistemàtica dels registres tímbrics de la guitarra units a la dificultat tècnica, fan d'aquestes obres excepcionals dins d'un gènere que, en el camp de la música per a guitarra, era més de distracció i aprenentatge que per lluïment i concert.
Una altra obra que es conserva en el llibre d'Adalid és la Gran simfonia en l'òpera del mestre Bellini "Norma", que demostra les afirmacions dels seus biogràfics sobre la seva capacitat de fer arranjaments; es tracta d'una obra virtuosística en la qual Carnicer fa gala del seu coneixement dels recursos de l'instrument, així com de la destresa tècnica.
Obres seleccionades modifica
- Mazurka i Introducción y Variaciones sobre un tema del "Pirata" de Bellini.
- Arranjament la Gran sinfonia en la òpera de Bellini "Norma".
- Diverses peces per a guitarra.
Bibliografia modifica
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- BME; DBB; DML; S.Rubio, J. Sierra: Codigo del archivo de música de San Lorenzo de El Escorial, 2 vol. Cuenca, Diputación provincial, 1976-82.
- JME. JR. XX, agost 1974.