Viquipèdia

Miquel Civil i Desveus

lingüista català (1926-2019)

Miquel Civil i Desveus (Miguel Civil) (Sabadell, 7 de maig de 1926 - Chicago, 13 de gener de 2019) fou un lingüista català.[1][2] Va ser un expert mundial en assiriologia, especialitzat en llengua i cultura sumèries.[3] Segons el professor Christopher Woods, fou l'expert més gran en llengua sumèria des del 2000 aC.[4]

Infotaula de personaMiquel Civil i Desveus

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1926 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 2019 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióassiriòleg, lingüista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansOriol Civil i Desveus Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

A l'Abadia de Montserrat va rebre els primers coneixements de les llengües antigues a la col·lecció de tauletes cuneïformes de l'abadia.[5] El 1956 es va traslladar a París, on va treballar en un estudi de cinema, descarregant camions, en cases de pintura i elevadors,[5] abans d'estudiar assiriologia a la Universitat de París, on va ser nomenat Doctor el 1965. Des de 1958 fins a 1963 va treballar com a investigador i professor associat a la Universitat de Pennsilvània, el museu arqueològic de la qual acull una de les col·leccions més importants de taules cuneïformes del món.[6] Entre 1964 i 2001, va exercir com a professor de llengua sumèria en l'Institut Oriental de la Universitat de Chicago, que és considerat un dels centres d'investigació més prestigiosos en aquesta especialitat. Durant el curs 1968-1969 va ser director associat a l'École Pratique des Hautes Études de París.[3]

La seva feina com a epigrafista i estudiós dels textos sumeris el va portar a col·laborar amb els museus del món que conserven les col·leccions de taules sumèries més importants, com el Museu Britànic, el Museu del Louvre o el Museu Arqueològic d'Istanbul. El seu prestigi també el va dur a encapçalar l'equip d'epigrafistes de l'expedició Nippur a l'Iraq, la missió arqueològica més important fins avui de l'Institut Oriental de Chicago. Així mateix, va ser membre del comitè editorial del Chicago Assyrian Dictionary i coeditor de Materialien zum sumerischen Lexikon (Materials per al lèxic sumeri), com també de la sèrie Texts from Cuneiform Sources, on va publicar mitja dotzena de volums que constitueixen una obra de referència imprescindible sobre lexicografia sumèria. És reconegut arreu com un dels experts mundials més importants en escriptura cuneïforme, utilitzada per transcriure la llengua sumèria. L'assiriòleg alemany Rykle Borger el va qualificar com "l'expert més important en escriptura sumèria" («der beste Kenner der sumerischen Schrift»).[7]

Va dedicar molts treballs de recerca a ampliar el coneixement sobre la llengua sumèria i el seu corpus textual i va contribuir així a aclarir diversos aspectes del sistema d'escriptura, la llengua, la literatura i la cultura sumèries, des de la fonètica fins a l'agricultura. També va fer notables aportacions a la historiografia sobre Ebla. Les seves principals monografies inclouen: A Sumerian Agricultural Manual (Sabadell, 1994); The Early Dynastic Practical Vocabulary A (Archaic HAR-ra A) (Roma, 2008) i The Lexical texts a la Col·lecció Schøyen (Bethesda, Md., 2010).[3]

Miquel Civil era membre de l'American Oriental Society, les American Schools of Oriental Research, la Linguistic Society of America (LSA) i l'Association for Computational Linguistics (ACL), entre altres.[3]

Els seus mèrits professionals van ser reconeguts per la Universitat de Barcelona, que el va nomenar doctor honoris causa el 2000.[8]

Obres seleccionades modifica

  • CIVIL, MIGUEL. 1960. "Prescriptions médicales sumériennes". Revue d'Assyriologie, 54: 57-72.
  • — 1961. The home of the fish: A sumerian literary composition. Iraq 23: 154-175.
  • — 1964. "A hymn to the beer goddess and a drinking song". A Studies presented to A. Leo Oppenheim. P. 67-89. Chicago: Oriental Institute.
  • — 1965. Le débat sumérien entre la houe et l'araire. París. Tesi doctoral inèdita.
  • — 1966. "Notes on Sumerian lexicography, I". Journal of Cuneiform Studies, 20: 119-124.
  • — 1967. "Šū-Sîn's historical inscriptions: Collection B". Journal of Cuneiform Studies, 21: 24-38.
  • — 1968. "Išme-Dagan and Enlil's chariot". Journal of the American Oriental Society, 88: 3-14.
  • — 1973. "Notes on Sumerian lexicography, II". Journal of Cuneiform Studies, 25: 171-175.
  • — 1973. "From Enki’s headache to phonology". Journal of Near Eastern Studies, 32: 57-61.
  • — 1973. "The Sumerian writing system: Some problems". Orientalia nova series, 42: 21-34.
  • — 1975. "Lexicography". In Sumerological studies in honor of Thorkild Jacobsen, ed. S.J. Lieberman. P. 123-157. Chicago: University of Chicago Press.
  • — 1976. "Notes on Sumerian lexicography, III". Journal of Cuneiform Studies, 28: 183-187.
  • — 1982. "Studies on Early Dynastic lexicography, I". Oriens Antiquus, 21: 1-26.
  • — 1983. "Early Dynastic spellings". Oriens Antiquus, 22: 1-5.
  • — 1983. "Enlil and Ninlil: The marriage of Sud". Journal of the American Oriental Society, 103: 43-64.
  • — 1984. "On some terms for bat in Mesopotamia". Aula Orientalis, 2: 5-9.
  • — 1984. "Bilingualism in logographically written languages: Sumerian in Ebla". A Il bilinguismo a Ebla, ed. Luigi Cagni. P. 75-97. Naples: Istituto Universitario Orientale.
  • — 1984. "Notes to the ‘Instructions of Šuruppak". Journal of Near Eastern Studies, 43: 281-298.
  • — 1985. "On some texts mentioning Ur-Namma". Orientalia nova series, 54: 27-45.
  • — 1985. "Sur les livres d'écolier à l'époque paléo-babylonienne", a Miscellanea babylonica: Mélanges offerts à Maurice Birot, eds. J.-M. Durand and J.-R. Kupper. París: ÉRC. P. 67-78
  • — 1987. "Feeding Dumuzi’s sheep: The lexicon as a source of literary inspiration". A Language, literature, and history: Philological and historical studies presented to Erica Reiner, ed. Francesca Rochberg-Halton. AOS 67. P. 37-55. New Haven: American Oriental Society.
  • — 1987. "The early history of HAR-ra: The Ebla link". A Ebla 1975-1985, ed. Luigi Cagni. P. 131-158. Naples: Istituto Universitario Orientale.
  • — 1987. "Sumerian riddles: A Corpus. Aula Orientalis, 5: 17-37.
  • — 1993. "On Mesopotamian jails and their lady warden". A The tablet and the scroll: Near Eastern studies in honor of William W. Hallo, ed. Mark E. Cohen et al. P. 72-78. Bethesda, Maryland: CDL Press.
  • — 1994. The Farmer’s Instructions. Sabadell: Ausa.
  • — 1996. "Literary text about Ur-Namma". Aula Orientalis, 14: 163-67.
  • — 1997. "The Instructions of king Ur-Ninurta: A new fragment". Aula Orientalis, 15: 43-53.
  • — 1999-2000. "Reading Gilgameš". Aula Orientalis, 17-18: 179-189.
  • — 2000 [2005]. "Modal prefixes". Acta Sumerologica, 22: 29-42.
  • — 2002. "The forerunners of marû and amu in Old Babylonian". A Riches hidden in secret places: Ancient Near Eastern Studies in memory of Thorkild Jacobsen, ed. Tzvi Abusch. P. 63-71. Winona Lake, Ind.: Eisenbrauns.
  • — 2008. The Early Dynastic Practical Vocabulary A (Archaic HAR-ra A). Roma: La Sapienza.
  • — 2010. The Lexical texts in the Schøyen Collection. Bethesda, Md.: CDL Press.

Referències modifica

  1. ↑ Maria Eugènia Aubert / Rocío da Riva «Erudit del món sumeri. Miquel Civil i Desveus (1926-2919). Assiriòleg». La Vanguardia, 31-01-2019.
  2. ↑ «Mor Miquel Civil, un dels experts mundials en assirologia i llengua sumèria», 03-02-2019. [Consulta: 3 febrer 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Doctor honoris causa: Miquel Civil Desveus». Universitat de Barcelona. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015. [Consulta: 26 maig 2015].
  4. ↑ Smith, Harrison. «Miquel Civil, preeminent scholar of world's oldest written language, dies at 92» (en anglès). The Washington Post. [Consulta: 3 febrer 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 Lerner, Louise. «Miquel Civil, world's leading scholar of ancient Sumerian, 1926-2019» (en anglès). UChicago News. [Consulta: 3 febrer 2019].
  6. ↑ Oriol Civil i Desves «Adeu a una eminència». Diari de Sabadell, 19 i 20 gener 2019, pàg. 20.
  7. ↑ BORGER, R. Assyrisch-babylonische Zeichenliste. Neukirchener, 1988, p. VII. 
  8. ↑ «Miquel Civil Desveus». Universitat de Barcelona. [Consulta: 26 maig 2015].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miquel_Civil_i_Desveus&oldid=32913026»