Miquel Iceta i Llorens

polític català

Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d'agost de 1960) és un polític català, actual primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)[1] i secretari primer del Parlament de Catalunya fins al 2014.

Infotaula de personaMiquel Iceta i Llorens
(Miquel Iceta). By-line. Pepa Álvarez. 7M0A6635 (49548637651) (cropped).jpg
Miquel Iceta (2020) modifica
Nom original(ca) Miquel Iceta modifica
Biografia
Naixement17 agost 1960 modifica (59 anys)
Barcelona modifica
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 –
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Logotip del PSC.svg Primer secretari del PSC
19 juliol 2014 –
← Pere Navarro i Morera
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Secretari primer del Parlament de Catalunya
17 desembre 2012 – 23 juliol 2014
← Pere Calbó i RocaPere Navarro i Morera →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
17 desembre 2012 – 4 agost 2015 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

President Fundació Rafael Campalans
2012 – 2014
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
16 desembre 2010 – 2 octubre 2012 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
17 novembre 2006 – 5 octubre 2010 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 2003 – 8 setembre 2006 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
5 novembre 1999 – 23 setembre 2003 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1996 – 2 novembre 1999 – Lourdes Muñoz Santamaría →
Circumscripció electoral: Barcelona

Escut de Cornellà de Llobregat.svg Regidor de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat
10 juny 1987 – 26 maig 1991 modifica
Dades personals
Ideologia políticaSocialdemocràcia, catalanisme i federalisme modifica
Activitat
OcupacióPolític i assagista modifica
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (1978–)
Partit Socialista Popular català (1977–1978) modifica
Membre de
Família
GermansNúria Iceta Llorens modifica
Signatura
Firma de Miquel Iceta.svg modifica

IMDB: nm2271763 Facebook: miqueliceta Twitter: miqueliceta Instagram: miqueliceta Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

Nascut a Barcelona l'any 1960, Miquel Iceta es va afiliar al Partit Socialista Popular de Catalunya (PSP) amb 17 anys i el 1978 va passar a formar part del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Es va matrícular a la facultat d'Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, però després de cursar cinc cops el primer curs, el van convidar a abandonar el centre.[2] D'ençà el 1984 ha format part de la direcció realitzant tasques d'organització, de formació i de coordinació de campanyes electorals. Va participar en un seminari intensiu sobre campanyes electorals als Estats Units el 2002.[3]

La seva ideologia s'emmarca en la democràcia social i un catalanisme suau. Miquel Iceta ha estat un dels primers polítics espanyols a declarar obertament la seva condició d'homosexual.[4] Igualment, és dels polítics que primer va configurar un blog sòlid a internet.[5]

Trajectòria política

Ha estat regidor de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat entre 1987 i 1991, director del Departament d'Anàlisi del gabinet de la Presidència del Govern espanyol (1991-1995), sotsdirector del mateix gabinet (1995-1996) i va ser elegit diputat al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Barcelona en les eleccions generals de 1996 on va formar part de les candidatures del PSC-PSOE.

L'any 1999 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya en la VI legislatura, escó que ha revalidat en els comicis de 2003, 2006, 2010 i 2012. En la VII legislatura va ser ponent en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. Ha estat el portaveu del Grup Parlamentari Socialista al Parlament de 2003 a 2012. En la constitució de la X legislatura, el 17 de desembre de 2012, va ser escollit secretari primer de la Mesa del Parlament. Durant aquest període també fou president de la Fundació Rafael Campalans, entitat que té com a objectiu principal la difusió del pensament socialista democràtic i que es defineix com el laboratori d'idees del PSC. Considerat un dels ideòlegs del partit, durant anys fou la mà dreta de Josep Borrell, Narcís Serra, José Montilla i Pasqual Maragall.[6]

Dins del Partit dels Socialistes de Catalunya ha estat viceprimer secretari de la formació (2000-2011). Va fer el pas per optar a la primera secretaria del seu partit l'any 2011,[7] tot i que finalment es va retirar de la cursa per liderar-lo per manca de suports.[8]

Primer secretari PSC

Amb la dimissió de Pere Navarro com a primer secretari del PSC l'any 2014,[9] Iceta va ser l'únic candidat que es va presentar per substituir-lo i va resultar elegit pel càrrec en unes eleccions obertes a tota la militància del partit. Va dissenyar una estratègia a llarg termini per tal de redirigir el PSC cap a un electorat no sobiranista, fent oposició als partits impulsors del procés independentista.[10]

Va ser el candidat del partit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, amb una campanya on es va presentar com a l'única alternativa real a l'independentisme català, amb un lema que deia "Per una Catalunya millor en una Espanya diferent". Durant la campanya, va tenir el suport institucional de diverses personalitats del PSOE, com Pedro Sánchez.[11] Van obtenir 16 escons,[12] baixant poc més d’un punt respecte a les eleccions de 2012. A nivell municipal, però, el partit va patir una davallada de 200.000 vots durant aquest període.[10]

El 2016 el partit estatal va patir una dura crisi de lideratge, i Iceta va donar suport explícit a Pedro Sánchez. Aquest fet va tensar el partit, fins al punt que - per tal d'evitar el trencament- el març del 2017 va ser un dels responsables de fomentar una nova relació entre PSC i PSOE, on el primer cedia sobirania i competències en favor del partit estatal.[13] Posteriorment Iceta es va presentar a unes noves primàries al seu partit, que va guanyar.

Referèndum i aplicació del 155

Durant la tardor de 2017 va donar suport a l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola sobre la Generalitat de Catalunya.[10] Aquest fet va provocar que diversos alcaldes socialistes, com els de Terrassa, Blanes i Castellar del Vallès estripessin el carnet de partit i que es trenquessin pactes de govern municipals, com el de Ada Colau amb Jaume Collboni a la ciutat de Barcelona, el de Sant Cugat del Vallès i el de Girona, entre d'altres.[10]

Des de llavors, va continuar un apropament progressiu a entitats unionistes com Societat Civil Catalana, fins al punt que va acabar incorporant el seu vicepresident a les llistes del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. També va fer algun apropament al residu d'Unió Democràtica de Catalunya Units per Avançar, i aconseguí incorporar Ramon Espadaler a la seva candidatura.[14]

La seva proposta electoral passa per desenvolupar l'Estatut vigent, un nou finançament i un pla d'inversió en infraestructures, a més de major reconeixement de llengua, cultura i símbols catalans i una reforma federal de la Constitució.[15]

Va presentar una campanya presidencialista i va aconseguir fer créixer el nombre de votants al partit a les eleccions de 2017, on fou elegit diputat i va obtenir 17 escons.[16]

Referències

  1. «“Els socialistes han dit avui que es volen posar en marxa, posar-se dempeus”». Partit dels Socialistes de Catalunya, 13-07-2014. [Consulta: 14 juliol 2014].
  2. «Miquel Iceta fue expulsado de la Facultad tras cursar durante cinco años seguidos el primer curso de Económicas • El Matinal» (en castellà), 19-05-2019. [Consulta: 28 maig 2020].
  3. «Al Parlament sin pasar por la Universidad, Catalunya, expansion.com». [Consulta: 28 maig 2020].
  4. Miquel Iceta. Sí, también hay diputados gays (castellà)
  5. QUÍLEZ, SILVIA. «Miquel Iceta, un veterano del PSC para abrir la vía al catalanismo federalista» (en castellà), 21-08-2015. [Consulta: 28 maig 2020].
  6. Gisbert, Josep, “Quan quaranta anys encara són pocs”, La Vanguardia, 15/11/2017, pàgina 18.
  7. «Iceta fa públic un decàleg per liderar el PSC». Diari ARA, 26-05-2011. [Consulta: 14 juliol 2014].
  8. «Iceta es retira de la cursa de primer secretari del PSC per manca de suports». Diari ARA, 15-12-2011. [Consulta: 18 gener 2015].
  9. «Pere Navarro plega de la primera secretaria del PSC». Diari Ara, 11-06-2014. [Consulta: 14 juliol 2014].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Puente, Arturo «Arturo Puente - El primer error de càlcul d'Iceta» (en català). NacióDigital, 12-11-2017.
  11. GARCIA MORERA, Auri, Iceta i Sánchez lliguen l'èxit del federalisme a una derrota de Rajoy, Diari Ara, 11 de setembre del 2015, pàgina 26.
  12. Garcia Morera, Auri «El PSC retrocedeix però frena la davallada» (paper). Diari Ara, 28-09-2015, p. 20 [Consulta: 29 setembre 2015].
  13. «Iceta celebra l'acord amb Ferraz: "Jo vull més PSOE a Catalunya"» (en català). Ara.cat.
  14. «De Unió a Societat Civil, la candidatura transversal del PSC de Iceta». La Vanguardia.
  15. «Iceta se erige en el candidato del “catalanismo pragmático”». La Vanguardia.
  16. «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017» (en català). [Consulta: 22 desembre 2017].

Enllaços externs

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Miquel Iceta i Llorens
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Iceta i Llorens