Miquel Joseph i Mayol

Miquel Joseph i Mayol (Granollers, Vallès Oriental, 7 de setembre de 1903Panamà, 3 de gener de 1983) fou un impressor i escriptor. El seu pare ja era impressor i editava revistes de la Lliga Regionalista. Per casa seva varen passar-hi personatges com Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch o Eugeni d'Ors. Com a periodista, va col·laborar a La Veu de Catalunya i a les revistes D'Ací i d'Allà i Imatges. Fundà el Diari de Granollers i la Revista de la Llar. Implicat a la ciutat, també va participar en la fundació del Patronat del Museu de Granollers.

Infotaula de personaMiquel Joseph i Mayol
Biografia
Naixement7 setembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 1983 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Activitat
Ocupacióescriptor, assagista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

La seva vida va estar marcada per la impremta. Durant la Segona República va ser secretari de la Federació de la Premsa de Catalunya i Balears i del Comitè de Cinema de la Generalitat. Com a funcionari del Departament de Cultura de la Generalitat, fou secretari del Conseller de Cultura, Ventura Gassol. També va estrenar els curtmetratges Els camins d'en Serrallonga i Elx, simfonia de palmeres. Va formar part de Laia Films.

En esclatar la Guerra Civil espanyola, va incorporar-se al Servei de Protecció del Patrimoni de la Generalitat, des d'on va participar en el salvament d'obres d'art. El 1939 es va encarregar d'organitzar la fugida i el posterior exili d'escriptors i intel·lectuals catalans. Travessaren la frontera, i els primers dies els visqué conjuntament, entre Perpinyà, París i Tolosa, amb Ignasi Mallol i Josep Maria Capdevila, amb qui esdevindrien grans amics.

Els seus contactes li permeteren exiliar-se a Amèrica, gràcies a persones com el geògraf Pau Vila. Visqué a Colòmbia, Xile i Panamà dedicant-se a la seva pròpia impremta, i creant una potent indústria editorial. A Colòmbia, també pogué dedicar-se al cinema, tant dirigint, com produint i distribuint pel·lícules. Tornà a Catalunya unes quantes vegades. Finalment, s'establí entre Catalunya i Amèrica. Gràcies a l'editor de l'Editorial Pòrtic, escrigué uns quants llibres. Al moment del retorn del president Josep Tarradellas i Joan, ell era al costat de Ventura Gassol i del president. Morí l'any 1983, a l'edat de 80 anys, al Panamà, on és enterrat.

Obres modifica

Curtmetratges modifica

  • Els camins d'en Serrallonga (1933-1939, aprox)
  • Elx, simfonia de palmeres (1933-1939, aprox)

Novel·les modifica

  • Un adolescent fet home, publicat quan era jove
  • El fals robatori, obra presentada als Jocs Florals de Barcelona de 1931[1]
  • Opus IV. Èxode de 1939. De retorn a Catalunya (1974), memòries

Assaigs modifica

  • Iberoamèrica, continent de l'esperança (1969)
  • La impremta del meu pare. El regionalisme a la comarca (1970)
  • El salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil (1971)
  • Com es fa un llibre (1979).

Referències modifica

  1. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1931, document 248

Enllaços externs modifica