Obre el menú principal

Miquel Maura i Montaner

prevere mallorquí, fundador de la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic

Miquel Maura i Montaner (Palma, 6 de setembre de 1843 — 9 de setembre de 1915) fou un prevere mallorquí, fundador de la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic. Ha estat proclamat servent de Déu per l'Església catòlica, i està en procés de beatificació.

Infotaula de personaservent de Déu Miquel Maura
Palma de Mallorca Catedral La Seu Innen Taufstein.JPG
Fonts de la catedral, on fou batejat Miquel Maura
Biografia
Naixement Miquel Maura i Montaner
6 de setembre de 1843
Palma (Balears)
Mort 9 de setembre de 1915
Palma (Balears)
Lloc d'enterrament Casa Mare de les Zeladores (Palma de Mallorca) 
Activitat
Ocupació Sacerdot
prevere
Beatificació Proclamat Servent de Déu en 1987; obert el procés de beatificació
Esdeveniment significatiu Funadaor de les Zeladores del Culte Eucarístic
Família
Pares Bartomeu Maura i GelabertMargalida Muntaner Llampayes
Germans Bartomeu Maura i Montaner i Antoni Maura i Montaner
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a una família benestant de Mallorca, era el segon fill de Bartomeu Maura i Gelabert i Margarida Montaner i Llampayes, i germà de l'escriptor Gabriel Maura i Montaner i el polític Antoni Maura. Va néixer a la casa pairal de la Plaça de Santa Eulàlia i fou batejat a la catedral.

Va voler fer vida religiosa i fou ordenat sacerdot el 1868; es dedicà a l'ensenyament de la teologia dogmàtica i a la predicació. Nomenat rector del Seminari Diocesà de Mallorca, tingué molta influència en la renovació del clergat mallorquí. Va fundar una congregació religiosa femenina, les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic en 1902, per a la confecció del pa eucarístic i el foment del sagrament de l'Eucaristia.

Escriví nombrosos articles de temàtica religiosa en diaris i revistes de Mallorca, especialment a El áncora, entre 1880 i 1890, que ell mateix havia fundat. També va escriure alguns llibres, el més conegut dels quals és Armonías, sobre la personalitat de Jesucrist.

En 1877 sostingué una polèmica amb Josep Taronjí Cortès sobre el problema xueta a Mallorca. La qüestió havia començat quan el jove sacerdot Taronjí publica a El almanaque balear l'article "Libros malos y cosa peores...", on es planyia de la marginació que patien els xuetes o descendents de jueus conversos a Mallorca, entre els quals es comptava ell mateix. La cúria episcopal, donant-se per al·ludida i ofesa, va triar Maura perquè repliqués l'article, cosa que va fer amb l'article "Una buena causa mal defendida".. Tarongí publicà en 1877 Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca, on es recullen els escrits de la polèmica. Maura planyia la segregació dels xuetes, però sostenia que s'hi havia de resignar, per humilitat cristiana, postura que li valgué nombroses crítiques.

BibliografiaModifica

  • Gaspar Munar Oliver, Miquel Maura i Montaner. 1977.
  • María Luisa Sánchez Alonso. Fidelidad sacerdotal. Salamanca: Ediciones "Sígueme", 1999.