Miquel Oltra i Hernàndez
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Miquel Oltra i Hernàndez (Benifairó de la Valldigna,(la Safor) 1911 - València, 1982) fou un franciscà valencià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 novembre 1911  Simat de la Valldigna (la Safor) |
| Mort | 31 octubre 1982 (70 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós cristià |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Orde religiós | Franciscans |
Estudià al seminari franciscà de Benissa. Fou novici en el convent de Sant Esperit de Gilet. El 1933 donat que estava en perill, es traslladà amb altres franciscans a Alemanya, i conclogué a Münster els seus estudis teològics, essent ordenat sacerdot el 1935. El mateix 1935 es doctorà a la Universitat de Múnic. Durant la Guerra Civil espanyola, serví com a capellà. Després de la Guerra Civil, tornà a Alemanya, per a completar els seus estudis. A la seua tornada a Espanya fou predicador i docent. El 1947 fou traslladat a San Francisco el Grande a Madrid, i escrigué a la revista Verdad y Vida. Tingué una participació activa en congressos i com a articulista. Després de la II Guerra Mundial organitzà des d'Espanya distintes campanyes de recollida de roba i aliments per a la població alemanya. Posteriorment, realitzà treball social en el poblat d'Orcasitas. Així mateix, intercedí per a aconseguir el retorn a Espanya dels supervivents de la Divisió Blava, que romangueren presoners a l'URSS. El 1961 fou nomenat vicari provincial de València i director del col·legi de Carcaixent. En els anys 1960 instituí la Hermandad Universitaria i el 1966 la Hermandad Sacerdotal Española. Té un carrer dedicat a Madrid.