Miquel Oslé i Sáenz de Medrano
Miquel Oslé i Sáenz de Medrano (Barcelona, 7 d'octubre de 1879[1] - ídem, 13 de març de 1960[2]) fou un escultor català. Treballà en col·laboració amb el seu germà Llucià (Barcelona, 1880 - ídem, 1951).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 octubre 1879  Barcelona |
| Mort | 13 març 1960 (80 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, pintor |
| Professors | Josep Monserrat i Portella |
| Família | |
| Germans | Llucià Oslé i Sáenz de Medrano |
Biografia modifica
Va néixer al carrer de Santa Anna de Barcelona, fill del militar Rafael Oslé i Carbonell, natural de Barcelona, i de Càndida Sáenz de Medrano i Duate, natural d'Aldeanueva de Ebro.[1]
S'inicià com a aprenent al taller d'escultura industrial de Josep Bofill, passant després a la foneria Masriera i Campins, on ingressà també el seu germà Llucià, i on coincidiren amb Manolo Hugué. També foren deixebles de Josep Montserrat i Portella. Miquel treballà també un temps amb Josep Llimona. S'emmarcaren dins d'un estil realista d'aire acadèmic. Ambdós foren catedràtics d'escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.
Rebé nombroses distincions per la seva obra: a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1896 obtingué menció honorífica; el 1906, rebé la primera medalla a Madrid amb Esclaus; el 1907, primera medalla a Barcelona amb Inspiració.
El monument dedicat al pintor Marià Fortuny va dur una gran polèmica a la ciutat i que els germans Oslé van lluitar per la seva dignitat. El lloc original de l'escultura, de marbre de Carrara, era col·locar-la davant del Palau de la Virreina i no on és ara, al carrer de Xuclà (darrere l'edifici de la Compañía General de Tabacos de Filipinas avui Hotel 1898) a l'oblit general dels molts polítics que van prometre un lloc més digne i que, fins ara, ningú s'ha preocupat de canviar.[3]
Obra modifica
Entre la seva obra conjunta destaquen:
- Monument al Pescador, Vilanova i la Geltrú (1908).
- Monument a l'Exposició, Saragossa (1909).
- Monument a Mossèn Jacint Verdaguer, Barcelona (1924).
- Mausoleu de les Heroïnes de Santa Bàrbara, Girona (1925).
- Font de la Plaça d'Espanya, Barcelona (1929).
- Treball i Saviesa, Plaça de Catalunya, Barcelona (1929).
- Monument a Jacint Verdaguer, Parque del Buen Retiro, Madrid (1935).
- Monument als caiguts al fossat de Santa Helena del Castell de Montjuïc, Barcelona (1940).
- Monument a Fortuny, Barcelona (1942).
- Escultura de la Mare de Déu a la cúpula de la Basílica de la Mercè, Barcelona (1945-1949).
- Placa de les noces d'or del Futbol Club Barcelona (1950).
- Capella del Santíssim, Canet de Mar (1950).
- Maternitat, Edifici de Institut Català de la Salut (ICS) Barcelona (1951).
- Sembrador, Edifici de Institut Català de la Salut (ICS) Barcelona (1951).
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Oslé i Sáenz de Medrano |
- «Miquel y Llucià Oslé Saénz de Medrano». [Consulta: 2 febrer 2013].
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1879, foli 128, número de registre 5082.
- ↑ «Necrològiques». La Vanguardia, 20-03-1960, pàg. 28.
- ↑ «L'escultura d'encàrrec dels germans Oslé a través de la seva documentació privada». Universitat Pompeu Fabra, 2015.