Miquel Santaló i Parvorell

geògraf, pedagog i polític català


Miquel Santaló i Parvorell (Vilaür, Alt Empordà, 2 de desembre de 1887Guadalajara, Mèxic, 1 de gener de 1962) fou un geògraf, pedagog i polític català.

Plantilla:Infotaula personaMiquel Santaló i Parvorell
Biografia
Naixement2 desembre 1887 Modifica el valor a Wikidata
Vilaür (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1962 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Guadalajara (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Instrucció Pública i Sanitat República espanyola en l'exili
1945 – 1947
← Segundo Blanco GonzálezSalvador Quemades →
Diputat a les Corts republicanes
9 març 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Girona
Diputat a les Corts republicanes

8 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Girona
Ministre de Foment d'Espanya
12 setembre 1933 – 8 octubre 1933
← cap valor – Emilio Palomo Aguado →
Conseller Primer
1933 – 1934
← Carles Pi i SunyerSupressió del càrrec →
Diputat a les Corts republicanes
4 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Girona
Batlle de Girona
13 abril 1931 – 22 setembre 1933 – Josep Maria Dalmau i Casademont → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, pedagog Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Biografia

modifica

Va néixer el 1887 a la població de Vilaür, situat a la comarca de l'Alt Empordà. Format dins el nucli del republicanisme gironí del primer quart del segle xx a Girona, juntament amb Carles i Darius Rahola –que acabarien convergint dins Esquerra Republicana de Catalunya–, fou elegit diputat de la Mancomunitat de Catalunya el 1923 i alcalde de Girona l'any 1931 amb l'adveniment de la Segona República Espanyola.

A les eleccions generals del 28 de juny de 1931 fou escollit diputat al Congrés dels Diputats. No abandonà mai aquest escó per la circumscripció de Girona i el revalidà successivament a totes les eleccions legislatives de la República, esdevenint Ministre de Comunicacions entre setembre i octubre de l'any 1933. Ocupà el càrrec d'alcalde de Girona fins al 1933, quan hi renuncià per la multiplicitat de càrrecs que acumulava, atès que l'havia de compaginar amb el de ministre de comunicacions al govern espanyol (1932-1933) i el de Conseller Primer del govern de la Generalitat de Catalunya, sota l'etapa final de la presidència de Francesc Macià i el primer govern de Lluís Companys (1933-1934). El 1934, amb la resta del govern català, fou detingut i empresonat pels fets del sis d'octubre de 1934. Tanmateix, al judici (Consell de Guerra) de 1935 fou defensat pel advocat Eusebi Isern i absolt.[1]

Al camp acadèmic destacà en tant que geògraf i membre fundador de la Societat Catalana de Geografia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

El 1939 partí a l'exili amb 62 diputats de les Corts per la frontera amb França a Catalunya. Després de romandre fins al 1942 a Cotlliure, París, Bordeus, Seta i Marsella, aconseguí d'embarcar-se en un dels vaixells que el govern de Mèxic posà a disposició dels exiliats espanyols situats a la part francesa no ocupada pels alemanys. S'instal·là a Mèxic el mateix any, on morí el 1962.

  • Per l'estudi de Catalunya: concepte de la comarca geogràfica i dels seus factors: assaig monogràfic: El Gironès (1923)
  • La península ibérica: Geografía de España y sus colonias (1929)
  • El Gironès i Banyoles (1931)

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica

Referències

modifica
  1. «Miquel Santaló, geograf, pedagog i polític». [Consulta: 17 febrer 2018].


Càrrecs públics
Precedit per:
Francesc Coll i Turbau
Alcalde de Girona
 

1931 - 1933
Succeït per:
Josep Maria Dalmau i Casademont
Precedit per:
Nou càrrec
Ministre de Comunicacions
 

setembre/octubre 1933
Succeït per:
Emilio Palomo Aguado
Precedit per:
Carles Pi i Sunyer
Conseller Primer
 

1933 - 1934
Succeït per:
Càrrec suprimit
Precedit per:
Segundo Blanco
Ministre d'Instrucció Pública
de la República espanyola en l'exili
 

1945-1947
Succeït per:
Salvador Quemades