Miquel Saperas i Auví

Miquel Saperas i Auví
Biografia
Naixement	4 maig 1898 ; Barcelona
Mort	21 juny 1978 (80 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	escriptor
	Premis Premi Dolors Monserdà ;

Miquel Saperas i Auví (Barcelona, 4 de maig de 1898 — Barcelona, 21 de juny de 1978) fou escriptor.

Fou secretari de l'Orfeó Català i començà escrivint en revistes de barriada. Fou un poeta sentimental i molt prolífic. Publicà, a més, nombrosos llibres en prosa, lírics, d'assaigs i d'història.

Molt vinculat al Barri de Gràcia, fou membre molt actiu dels Lluïsos de Gràcia. Entre 1921 i 1923 va dirigir una de les publicacions més emblemàtiques de la vila, La Veu Gracienca, en la qual escrivia habitualment amb el pseudònim de maiquel.

També és conegut com a impulsor de la Fundació Jacint Verdaguer i la posterior associació Amics de Verdaguer. Va gestionar la legalització dels estatuts i oferí la seva casa del carrer Nou núm. 40 com a seu de les primeres reunions.^[1]

Obra modifica

Poesia modifica

Poesies (1920)
L'espiga (1921)
Pietat (1933)
Paisatges (1937)
Cançons (1939)
Poemes d'Itàlia (1939)
Llantió d'argent (1947)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona^[2]

El cech (1916)
Deliqui (1917)
Cançó de Nadal (1920)
La mort (1927)
Tres sonets (1927 i 1933)
Poema de la Mort (1929), premi extraordinari dels Mantenidors
Poema de la perfecte alegria (1930)
Poema del meu llibre "Sant Francesch" (1931), 3r accèssit a la Viola d'or i d'argent
Aquell home que he vist, maniatat... (1932)
Poema de l'hospital (1932)
Sant Josep Oriol (1934), premi Dolors Monserdà