Miquel d'Esplugues
Miquel d'Esplugues (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1870 - Barcelona, 1934) fou el nom religiós de l'escriptor català i frare caputxí Pere Campreciós i Bosch.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
1870 Esplugues de Llobregat |
| Mort |
1934 (63/64 anys) Barcelona |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | Monjo, escriptor i assagista |
| Orde religiós | Orde dels Frares Menors Caputxins |
 | |
Orfe de pare als sis anys, cursà Humanitats al Seminari Conciliar de Barcelona i el 1887 ingressà a l'orde dels caputxins. Lector de filosofia (1892) i teologia (1898) i ordenat de sacerdot el 1893, com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarrocatalana, el 1900 aconseguí la restauració de l'antiga província catalana i fou nomenat provincial (1905-1915 i 1918-1921).
El 1907 fundà i dirigí la revista Estudis Franciscans i el 1925 la primera revista catalana de filosofia Criterion.
Exercí una notable influència sobre els cercles propers a la Lliga Regionalista i fou home de confiança de Francesc Cambó. Estructurà la Fundació Bíblica Catalana i en fou president.
ObraModifica
El 1916 va escriure Nostra Senyora de la Mercè. Estudi de psicologia ètnico-religiosa de Catalunya, que ell mateix va qualificar de "nacionalista-cristiana". Entre els seus nombrosos llibres i articles, cal remarcar Sant Francesc de Sales, esperit i màximes (1906), els quatre volums de glosses sobre El Pare Nostre (1920-1923), els tres volums de Miscel·lània de filosofia religiosa (1924-1927), el tercer dels quals és La vera efígie del Poverello, sobre Sant Francesc d'Assís, i El missatge d'Israel: Israel, Jesús, Sant Pau (1934).
Bibliografia críticaModifica
- A. Botti, La Spagna e la crisi modernista. Cultura, società civile e religiosa tra Otto e Novecento, Morcelliana, Brescia, 1987, pp. 141-148.