Miquel dels Sants Salarich i Torrents
Miquel dels Sants Salarich i Torrents (Vic, Osona, 28 d'octubre de 1904 - Barcelona, Barcelonès, 10 de desembre de 1996) va ser un metge, escriptor, poeta, historiador, bibliotecari i bibliòfil català.[1][2][3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 octubre 1904 Vic (Osona) |
Mort | 10 desembre 1996 (92 anys) Barcelona |
President d'honor Patronat d'Estudis Osonencs | |
1982 – 1996 | |
President Patronat d'Estudis Osonencs | |
1967 – 1982 | |
Bibliotecari Ateneu Barcelonès | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | metge, historiador, bibliotecari, poeta, escriptor, bibliòfil |
Ocupador | Clínica de Santa Madrona Hospital de la Santa Creu de Vic |
Professors | Santiago Dexeus i Font |
Família | |
Pare | Josep Salarich i Giménez |
Germans | Joaquim Salarich i Torrents |
Parents | Joaquim Salarich i Verdaguer, avi |
Trajectòria
modificaNascut en el si d'una família amb una àmplia dedicació a les ciències mèdiques, nissaga que encetà el seu avi Joaquim Salarich i Verdaguer, cosí germà de Jacint Verdaguer i mentor dels seus primers passos, que continuà el seu pare Josep Salarich i Giménez que fou un dels fundadors de l'Esbart de Vic, i el seu germà, Joaquim Salarich i Torrents, acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Miquel dels Sants Salarich seguí també les passes familiars i fou també metge, cap de la Secció d'obstetrícia i ginecologia de la Clínica Maternal, continuador d'una nissaga mèdica que a més del conreu professional destacà pel seu nivell literari i humanístic. Així, ell també fou un poeta, historiador, bibliòfil i membre actiu de moltes Associacions culturals.[1][4][5]
Estudia la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se l'any 1928. Entra a formar part del Servei de Tocologia de l'Institut de Santa Madrona i posteriorment, també com a metge tocòleg, a l'Hospital de la Santa Creu de Vic, centres en els quals manté tota la seva vida activitat professional. A més, exercí com a professor de classes pràctiques d'Histologia i Anatomia patològica a la facultat de Medicina. Sobre aquesta especialitat, publica diferents treballs, alguns en col·laboració amb el seu mestre Santiago Dexeus i Font.[1]
Més enllà del seu vessant com a metge, destacà també per la seva activitat cultural i literària a Vic, la seva vila natal. Fou fundador del Patronat d'Estudis Osonencs i cap de la secció de literatura (1952-1967) president (1967-1982) i president d'Honor (1982-1996), i vocal de la Junta de Govern del Museu Episcopal de Vic. També fou bibliotecari de l'Ateneu Barcelonès, i en l'Associació de Bibliòfils.[1]
Va obtenir diferents premis en els Jocs Florals de la plaça de la Llana, en els de Blanes, en els d'Argentona, i en els de l'Àngel Custodi. Autor de diferents obres de poesia i de temes històrics en especial allò que fa referència a la Renaixença vigatana. La seva bibliografia està formada per més de dues-centes-setanta publicacions.[1]
L'any 1994, en el seu norantè aniversari, la revista Ausa, publicació habitual del Patronat d'Estudis Osonencs on Salarich i Torrents havia editat la majoria dels seus treballs gairebé de manera ininterrompuda durant més de quaranta anys, decidí retre-li un homenatge encetant un dels números amb la publicació d'una molt completa Biobibliografia de Miquel S. Salarich i Torrents.[4][6]
Poemes
modifica- Els meus racons de Vic (1947)
- La finestra oberta (1954)
- Llaors i ofrenes (1956)
- Poemes de tarda (1964)
- Secrets (1970)
Monografies
modifica- Història del Círcol Literari de Vic (1962)
- Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents (1973).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ylla-Català i Genís, Miquel «Miquel Salarich i Torrents (Vic, 1904 - Barcelona, 1996). Metge, poeta i amant dels valors perdurables». Gimbernat: Revista d'Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, Vol. 69 (Exemplar dedicat a: Actes del XXè Congrés d'Història de la Medicina Catalana. Vic 2018), 2018, pàg. 281-284. ISSN: 2385-4200 [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «.xml Miquel dels Sants Salarich i Torrents». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Miquel dels Sants Salarich i Torrents». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «In memoriam. Centenari del naixement de Miquel S. Salarich i Torrents (1904-1996)». Ausa, Vol. 21, Núm. 154, 2004, pàg. 597-598 [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ Pladevall i Arumí, Antoni «Miquel S. Salarich i Torrents, metge i erudit». Anuari Verdaguer, Núm. 10, 1997-2001. ISSN: 1130-202X [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Miró, María-Mercé; Ordeig i Mata, Ramon «Biobibliografia de Miquel S. Salarich i Torrents». Ausa, Núm. 132-133. Fasc. 16, 1994, pàg. 5-26. ISSN: 2014-1246 [Consulta: 28 març 2020].