Obre el menú principal

Miró I de Barcelona

Comte de Barcelona, Girona i Osona s. X

Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).

Infotaula de personaMiró I de Barcelona
Rotlle-genealogic-mir-I-de-barcelona.jpg
Biografia
Naixement valor desconegut.
Girona
Mort 31 octubre 966
Barcelona
  Comte de Barcelona, Osona i Girona
947 – 966
Juntament amb Borrell II
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Comte
Família Casal de Barcelona
Pares Sunyer IRiquilda de Tolosa
Germans Borrell II i Adelaida de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Fou fill del comte de Barcelona Sunyer I i la seva segona muller, Riquilda de Tolosa.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Sunifred I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Guifré I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermessenda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Sunyer I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Gunilda d'Empúries
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Miró I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ramon I de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
12. Odó I de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Berta de Reims
 
 
 
 
 
 
 
6. Ermengol de Roergue
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Gersinda d'Albi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Riquilda de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Adelaida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

BiografiaModifica

Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II,[1] amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s'encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona.

Durant el seu regnat es creu que es construí el Rec Comtal de Barcelona, canal que duia les aigües del riu Besòs fins a la muralla de Barcelona. De fet era una reconstrucció d'una antiga via d'aigüa romana i el nom de l'actual carrer Regomir recorda el lloc per on hi passava.[2]

Política religiosaModifica

Títols i successorsModifica

ReferènciesModifica

  1. Vilalta Aserra, Enric. A la marca extrema, en terra de solitud. L'Abadia de Montserrat, 2010, p.69. ISBN 8498833469. 
  2. El Periodico. 02-06-2009