Obre el menú principal

Miramar (Mallorca)

possessió de Valldemossa

Miramar és una possessió situada a Valldemossa, just en el límit d'aquest municipi i Deià.[1]

Infotaula de geografia físicaMiramar
Monasterio de Miramar (Valldemossa). Capilla.jpg
Monestir de Miramar. Capella
Tipus Possessió
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
MunicipiValldemossa
 39° 44′ 21″ N, 2° 37′ 03″ E / 39.7392°N,2.61741°E / 39.7392; 2.61741
Dades i xifres
Bé d'interès cultural
Identificador RI-54-0000054-00006
Modifica les dades a Wikidata

El 1276 el rei de Mallorca Jaume II hi va fundar, a petició de Ramon Llull, un monestir per a acollir un col·legi de missioners dedicat a l'ensenyament de l'àrab i altres llengües orientals.[2][3]

Claustret a Miramar (1920)

Precisament Ramon Llull, que el 1273 ja s'havia retirat una temporada a Randa per fer-hi vida contemplativa, passà gairebé tres anys a Miramar, dedicant-se a ensenyar 12 frares i a escriure algunes de les seves obres.

El 1457 s'hi va fundar la primera impremta de Mallorca, i va ser aquí on es va imprimir el primer llibre publicat a l'illa.[4]

L'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria la va comprar el 1872, enamorant dels paisatges d'aquesta zona de la costa mallorquina.[4] L'Arxiduc va escriure a Die Balearen: "sens dubte, cap altre lloc de la terra pot dur amb més propietat el nom de Miramar".[5]

En aquella època la possessió també incloïa a ponent les terres i vinyes de s'Estaca, on l'Arxiduc va construir-hi el 1878 una singular casa d'estil sicilià que avui dia pertany a l'actor nord-americà Michael Douglas i a la seva ex dona Diandra.[6]

En morir l'Arxiduc va deixar la propietat de Miramar (excepte s'Estaca, que passà a la seva amant oficial Catalina Homar), al seu secretari mallorquí, n'Antoni Vives; els seus descendents hi segueixen vivint.

S'hi pot visitar un museu on hi ha alguns objectes, documents i obres d'art relacionats amb el món de Ramon Llull i l'Arxiduc.

ReferènciesModifica

  1. Vernet i Mateu, Albert «Ramon Lull – Visió poètica». Revista Internacional d’Humanitats. Universitat Autònoma de Barcelona / Centro de Estudos Medievais - Oriente & Ocidente EDF/FEUSP, Núm. 40, 2017, pàg. 47-64. ISSN: 1516-5485 [Consulta: 27 juny 2018].
  2. Rafael, Juan «VII Centenario de la muerte de Jaime I El Conquistador, de la coronación de Jaime II como Rey de Mallorca, Conde del Rossellon, Cerdaña y Conflent y señor de Montpeller y de la fundación del Colegio de Miramar (1276- 1976)». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'estudis històrics Imagen de portada de la revista Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Núm. 35, 1976-1977, pàg. 1-4. ISSN: 0212-7458 [Consulta: 27 juny 2018].
  3. Guasp Gelabert, Bartolomé «Acuciantes empeño y deseo en Ramon Llull: su evangelización de los infieles con sed de martirio: Con motivo del séptimo centenario de la Fundación de Miramar (1276-1976)». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'estudis històrics, Núm. 35, 1976-1977, pàg. 395-407. ISSN: 0212-7458 [Consulta: 27 juny 2018].
  4. 4,0 4,1 Rullan, Onofre; Vera, J. Fernando (ed.); Olcina, Jorge (ed.); Hernández, María (ed.). «El archiduque Luis Salvador Habsburgo-Lorena (1847-1915), geógrafo». A: Paisaje, cultura territorial y vivencia de la Geografía. Libro homenaje al profesor Alfredo Morales Gil. San Vicente del Raspeig: Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2016, p. 895-920. ISBN 978-84-16724-03-1 [Consulta: 27 juny 2018]. 
  5. Roca, Francesc «1869: Die Balearen». 20 Minutos, 10-10-2005 [Consulta: 27 juny 2018].
  6. Franco Mimmi, Franco. Mallorca, la isla de los escritores. Lampi di stampa, 2015, p. 24. ISBN 978-88-488-1591-8 [Consulta: 27 juny 2018]. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miramar