Obre el menú principal

Miriam Hopkins (Savannah, 18 d'octubre de 1902 Nova York, 9 d'octubre de 1972) fou una actriu de cinema i teatre estatunidenca.

Infotaula de personaMiriam Hopkins
Miriam Hopkins.jpg
Biografia
Naixement 18 octubre 1902
Savannah
Mort 9 octubre 1972 (69 anys)
Nova York
Causa de mort Infart miocardíac
Activitat
Ocupació Actriu de cinema, actriu, guionista, actriu de televisió i actriu de teatre
Partit Partit Demòcrata dels Estats Units
Família
Cònjuge Anatole Litvak (1937–1939)

IMDB: nm0394244
Modifica les dades a Wikidata

Els seus pares eren Homer i Ellen Cutler i tenia una germana gran, Ruby, que havia nascut el 1900 i que la va sobreviure (morí el 1990). Per llaços familiars tenia avantpassats d'antiga soca entre els fundadors de l'església episcopaliana de Bainbridge, temple en el qual en la seva infància i adolescència havia format part del cor. Després d'una estada a Mèxic, la separació dels seus pares l'obligà a traslladar-se amb la seva mare i germana a Siracusa, Nova York. Després de la separació no va mantenir contacte amb el seu pare, i ni tan sols sabia on parava.

Entre protagonista i secundariaModifica

Debutà en el món de l'espectacle als 20 anys d'edat com a noia de cor en els espectacles musicals de Nova York, cosa que li obri les portes a diferents aparicions teatrals al llarg dels anys 1920, que finalment fructificaren en una crida de Hollywood materialitzada en un contracte amb l'estudi Paramount signat el 1930.

Hopkins tingué una vida privada i sentimental força atrafegada. Es casà en quatre ocasions. L'actor Brandon Peters fou el seu primer marit entre maig de 1926 i maig de 1928, data del seu divorci. Després arribà Austin Parker, guionista, entre altres, de Something to Sing About, protagonitzada per James Cagney. Fou el seu marit entre juny de 1928 i maig de 1932. El seu tercer marit fou el més conegut, l'ucraïnès Anatole Litvak, director de pel·lícules com The Snake Pit (1948), City for Conquest (1940), Sorry, Wrong Number (1948), The Long Night (1947), Anastasia (1956), The Journey (1959), Goodbye Again (1961) i The Night of the Generals (1967). Es casaren el setembre de 1937 i es divorciaren l'octubre de 1939. El seu quart i últim marit fou Raymond Benton Beck, amb el qual va contraure matrimoni l'octubre de 1945 i de qui es divorcià l'abril de 1951.

Cap d'aquest matrimonis li donà fills, però fou pionera adoptant el seu fill Michael, el 1932, quan encara era soltera, entre el seu segon i tercer matrimoni, en un moment en què les lleis d'alguns estats prohibien l'adopció per part de pares i mares solters.

Musa d'Ernst LubitschModifica

Començà la seva carrera davant les càmeres a finals dels anys 1920 treballant en llargs-metratges quan el cinema estava en l'etapa final de ser mut i ja obria les portes al sonor. Es va mantenir com a actriu en la pantalla gran i petita fins a l'any 1970. Fou la musa indiscutible d'Ernst Lubitsch, un mestre de la comèdia, model per a Billy Wilder i Woody Allen, que rodà amb ella com a protagonista la que per a molts crítics és la millor pel·lícula de la seva brillant filmografia, Trouble in Paradise, producció de 1932 en la qual Hopkins va poder posar a prova tota la seva capacitat còmica, deixant clar que era una de les més solides humoristes de la seva època. Era la primera estrella del repartiment, però no fou la que va treure més diners d'aquest film. Li pagaren 1.750 dòlars per setmana, enfront els 4.000 setmanals de Kay Francis, que no obstant era una de les seves millors amigues de la professió, i els 3.500 setmanals que guanyava el galà de la pel·lícula, Herbert Marshall, que havia estat a punt de ser desplaçat d'aquest contracte pel primer candidat a aquest, Cary Grant.

L'altra pel·lícula en la qual Lubitsch va poder treure partit del seu talent per l'humor fou Design for Living, de repartiment agosarat per l'època i que en un moment del diàleg fins i tot suggeria un trio entre ella, Gary Cooper i Fredric March.

Junt amb aquests dos treballs per al creador de l'anomenat toc Lubitsch, altres títols especialment destacats de la seva filmografia són en primer lloc els que assoliren les dues úniques nominacions de la seva carrera als principals premis cinematogràfics estatunidencs: Becky Sharp, que signà Rouben Mamoulian, la portà a ser nominada a l'Oscar en la categoria de Millor Actriu Principal en un any en què aquest premi anà a parar a les mans de Bette Davis pel seu treball a Dangerous, i on també competia per al premi amb Claudette Colbert per Private Worlds, Elisabeth Bergner per Escape Me Never, Katharine Hepburn per Alice Adams, Merle Oberon per The Dark Angel. Per la seva part, The Heiress li aconseguí una nominació al Globus d'Or com a Millor Actriu de Repartiment, en un any en què aquest premi anà a parar a Mercedes McCambridge pel seu treball a All the King's Men.

Junt a aquest títols la seva filmografia s'anima amb el seu pas per Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1931), que protagonitzà junt a Fredric March (ella interpretava el rol d'una prostituta). El film fou un èxit, encara que per motius de censura després de les primeres projeccions les seves aparicions foren retallades del muntatge exhibit comercialment, deixant la seva aportació reduïda a poca cosa més de cinc minuts. També destaca la seva trobada amb Edward G. Robinson i Joel McCrea a Barbary Coast (1935), paper pensat inicialment per a Gary Cooper, o amb Errol Flynn a Virginia City, dos westerns. En la primera Miriam i Robinson tingueren molt mala relació, fins que en una seqüència en que havia de bufetejar-la, ell es prengué la revenja i la bufetejà realment fins al punt que la llençà per terra.

Altres films curiosos de la seva filmografia són el drama romàntic These Three, dirigida per William Wyler, on tornà a coincidir amb Joel McCrea i es va mesurar amb una de les seves principals competidores en el cinema de l'època, Merle Oberon. Era una adaptació de l'obra de Lillian Hellman, (La calumnia), que Wyler adaptaria novament el 1961 amb el seu títol original The Children's Hour, i abordant el tema del lesbianisme que tingué d'esquivar curosament en aquesta primera versió. En la segona comptà amb Shirley MacLaine i Audrey Hepburn, i tornà a fitxar a Miriam Hopkins perquè interpretés un paper diferent al de la primera versió. McCrea es ratificà com la seva parella de ficció més reiterada i l'acompanyà en altres destacades pel·lícules de la seva carrera, una sèrie de comèdies romàntiques, Splendor i Woman Chases Man.

Acompanyà en qualitat d'actriu secundaria a Bette Davis a The Old Maid (1939), i en aquest mateix paper restà associada a Laurence Olivier i Jennifer Jones a Carrie. Per tancar la seva carrera amb fermall d'or va pujar al repartiment de The Chase (1966). Això si, sempre es penedí d'haver refusat acompanyar Clark Gable en It Happened One Night, comèdia que li donà un Oscar a Claudette Colbert, i encara que no li donaren el paper, era la favorita de l'escriptora Margaret Mitchell per interpretar a la seva heroïna Scarlett O'Hara en l'adaptació cinematogràfica de Gone With the Wind (en català Allò que el vent s'endugué).

La TV entra en la seva professióModifica

Des de finals dels anys quaranta endavant Miriam trobà millor acomodació en la TV que en el cinema, fent nombrosos treballs per a la pantalla petita en sèrie dramàtiques que li permeteren seguir demostrant la seva qualitat principal com a actriu, la versatilitat. Era capaç d'adaptar-se i treure partit de tot tipus de personatges, i per això va poder reciclar-se del cinema a la TV, mitjà en el qual fou pionera de les ficcions dramàtiques, com abans s'havia adaptat en el cinema de les seves funcions com a actriu protagonista a la d'acompanyant secundaria d'actors principals.

FilmografiaModifica

  • 1928.- The Home Girl (curtmetratge);
  • 1930.- Fast and Loose;
  • 1931.- The Smiling Lieutenant;
  • 1931.- 24 Hours;
  • 1931.- Dr. Jekyll and Mr. Hyde;
  • 1932.- Two Kinds of Women;
  • 1932.- Dancers in the Dark;
  • 1932.- The World and the Flesh;
  • 1932.- Trouble in Paradise;
  • 1933.- The Story of Temple Drake;
  • 1933.- The Stranger's Return;
  • 1933.- Design for Living, en català, Una dona per a dos;
  • 1934.- All of Me;
  • 1934.- She Loves Me Not;
  • 1934.- The Richest Girl in the World, en català, La noia més rica del món;
  • 1935.- Becky Sharp , en català, La fira de la vanitat;
  • 1935.- Barbary Coast, en català, Algun dia tornaré;
  • 1935.- Splendor;
  • 1936.- These Three;
  • 1936.- Men Are Not Gods;
  • 1937.- The Woman I Love;
  • 1937.- Woman Chases Man;
  • 1937.- Wise Girl;
  • 1939.- The Old Maid, en català, La mare soltera;
  • 1940.- Virginia City, en català, Or, amor i sang;
  • 1940.- Lady with Red Hair;
  • 1942.- A Gentleman After Dark, en català, Un cavaller a la nit;
  • 1943.- Old Acquaintance;
  • 1949.- The Heiress;
  • 1949.- The Chevrolet Tele-Theatre, sèrie TV, 1 capítol, Hart to Heart;
  • 1951.- Pulitzer Prize Playhouse, sèrie TV, 1 capítol Ned McCobbs Daughter;
  • 1951.- The Mating Season;
  • 1951.- Betty Crocker Star Matinee, sèrie TV Betty Crocker Star Matinee;
  • 1951.- Lux Video Theatre, sèrie TV, 5 capítols, Sunset Boulevard, The Small Glass Bottle, Long Distance, Julie, Long Distance;
  • 1952.- The Outcasts of Poker Flat;
  • 1952.- Carrie;
  • 1952.- Curtain Call, sèrie Tv, 1 capítol The Party;
  • 1953.- The Philip Morris Playhouse, sèrie Tv, 1 capítol, Serenade in Manhattan;
  • 1954.- The Whistler, msèrie TV, 2 capítols, Grave Secret, The Return;
  • 1954.- General Electric Theater, sèrie TV, 2 capítols, A Very Special Girl, Desert Crossing;
  • 1955.- Meet Mr. McNutley, sèrie TV, 1 capítol The Molehouse Collection;
  • 1955.- Studio One, sèrie Tv, 1 capítol, Summer Pavilion;
  • 1957.- Climax!, sèrie TV, 1 capítol, The Disappearance of Amanda Hale;
  • 1957.- Matinee Theatre, sèrie TV, 1 capítol, Woman Alone;
  • 1961.- Play of the Week, sèrie TV, 1 capítol, No Exit/The Indifferent Lover;
  • 1961.- The Investigators, sèrie TV, 1 capítol, Quite a Woman;
  • 1961.- The Children's Hour, en català, La calúmnia;
  • 1963.- Route 66, sèrie TV, 1 capítol, Shadows of an Afternoon;
  • 1964.- The Outer Limits, sèrie TV, 1 capítol, Don't Open Till Doomsday;
  • 1968.- The Chase, en català, La caça de l'home;
  • 1968.- Fanny Hill;
  • 1969.- The Flying Nun, sèrie TV, 1 capítol, Bertrille and the Silent Flicks;
  • 1970.- Savage Intruder;

ReferènciesModifica

  • Revista de cinema ACCIÖN del mes d'abril de 2019. (ISSN: 2172-0517)