Obre el menú principal
Moltes mitologies relacionen el conill amb la lluna, per una il·lusió òptica de la seva cara visible. Aquí la imatge de la lluna únicament ha estat girada i se li ha afegit un ull.

La Lluna té un important lloc en nombroses mitologies i llegendes populars.

Simbologia[cal citació]Modifica

  1. Moltes llegendes expliquen que mirant a la Lluna pot fàcilment veure's una granota. La granota és animal lunar, portadora d'aigua, el mateix que el gripau, que també és animal lunar que pertany a l'element humit que són les aigües de la Lluna. Es diu que el gripau de tres potes habita en la Lluna i que les seves tres potes simbolitzen les tres fases lunars.
  2. Per la seva banda, la llebre és també animal lunar i atribut de totes les deïtatés lunars en moltes de les antigues mitologies. Per la seva vinculació amb la Lluna representa la resurrecció i el renaixement, així com la intuïció i la llum en la foscor. Aquesta representació de la llebre en la lluna és gairebé universal; és l'animal intermediari entre les deïtats lunars i l'home. En la cultura xinesa tenen a la llebre com a animal de presagis i se suposa que habita en la Lluna. La llebre és el principi del yin lunar.
  • La mitja lluna és atribut d'Isis com a reina del Cel.
  • La Lluna es representa generalment amb la mitja lluna o les banyes de la vaca.
  • Al Brasil, la tradició popular diu que les taques lunars representen Sant Jordi i la seva llança prest a defensar aquells que demanen la seva ajuda.

Mites[cal citació]Modifica

Des dels orígens de la humanitat hom s'ha interessat al culte i a l'estudi de la Lluna. Existeixen indicis que confirmen l'existència de pobles de Polinèsia, Melanèsia, tribus de l'Amazones o africanes que han considerat el nostre satèl·lit com a un ésser viu que compartia amb ells les seves alegries i tristeses. Els papús l'anomenaven Bimbaio. Els muisques també adoraven la Lluna, que anomenaven Chia, i avui aquest nom el du una ciutat propera de Bogotà.

Al Pròxim Orient el culte a la Lluna va ser molt important: així se sap que a la ciutat d'Uruk s'adorava Nik i en alguns temples es rendia culte a Bilquis-Ilumquh, el déu lunar. Escrits antics expliquen que a la ciutat d'Ur, pàtria d'Abraham, existia un ésser anomenat Nannar, al qual es rendia culte i respecte; a Erech s'adorava Nana.

A Egipte va existir un déu local anomenat Khonsu. Més tard es va recórrer a Thoth considerat com el "pare" de les matemàtiques i altres ciències, si bé la seva lluentor es va apagar en ser desplaçat per la fulguració d'Isis, símbol lunar i deessa de l'amor.

A Fenícia la deessa Astarté de clar origen sumeroarcadi, denominada Ninnin en sumeri i Ixtar en accadi, era l'homònima d'Isis.

La mitologia grecollatina parla de Selene, la qual amb el temps va deixar el seu lloc a una altra deessa similar anomenada Artemisa a Grècia i Diana a Roma.

Vegeu tambéModifica