Moble (heràldica)
Un moble, en la ciència heràldica, és cadascun dels petits objectes accessoris, normalment geomètrics, que apareixen dins l'escut d'armes.
Mobles, figures i peces
modificaEls mobles estan emparentats amb les peces i les figures. De fet, sovint es considera que no són més que figures de tipus geomètric, mentre que les figures pròpiament dites fan referència a realitats i objectes del món natural, artificial o fantàstic; alguns d'aquests objectes són definits com a mobles o figures segons els diversos autors o tractats, cas de la rosa, el roc, el mont o la vall. En moltes llengües, moble i figura són, en heràldica, termes sinònims. D'altres, en canvi, consideren el moble una categoria intermèdia entre la peça i la figura.
Es diferencien essencialment de les peces en el sentit que no toquen les vores de l'àrea en què es troben circumscrites (sempre que no es tracti de figures movents, és a dir, que surten d'alguna de les vores). Mentre que les peces segueixen la regla del contrast d'esmalts, segons la qual no es pot sobreposar o juxtaposar metall amb metall o color amb color, els mobles i les figures no, excepte casos ben comptats (com ara el besant i la rodella). Alguns heraldistes consideren els mobles com a peces de categoria inferior.
Característiques
modifica- Els mobles heràldics no són figures de tipus representatiu sinó simbòlic, per tant sempre es fan estilitzats, de manera convencional; en cas contrari, s'ha d'indicar que es representen al natural.
- Quan es repeteixen, són del mateix color; en cas contrari, cal indicar-ho.
- Poden ser sobremuntats, somats o carregats d'un altre moble.
- Poden estar disposats sobre el camper de l'escut o damunt alguna peça, o bé damunt altres mobles o figures. Quan estan posats sobre una peça, acostumen a seguir l'orientació d'aquesta.
- Es poden utilitzar com a brisures, o marques de diferència, quan s'afegeixen a un escut per distingir les diferents branques d'una família o bé els llinatges bastards.
Tipus de mobles
modificaVet aquí una llista no exhaustiva de les diferents menes de mobles; com ja s'ha dit més amunt, en alguns casos un mateix objecte pot ser considerat moble o figura segons la font, especialment els objectes més figuratius (el món, la petxina, el trèvol, la rosa, el mont, la vall, el coll, etc.), o fins i tot moble o peça (cas de les creus i els sautors).
Un dels diversos criteris per classificar-los és, per exemple, atenent al fet de si estan formats per línies rectes o corbes.
Mobles rectilinis
modifica- La bitlleta
- Figura petita i rectangular, col·locada ordinàriament en pal, si bé es pot posar també ajaçada o decantada en banda o en barra.
- La creueta
- Qualsevol creu petita quan n'hi ha més de tres; de tota manera, tots els diversos tipus de creus abscisses diferents de la formada per la unió d'un pal i una faixa són considerades mobles.
- La dentadura
- Fila de dents d'angles aguts situada a l'interior de la vora superior de l'escut.
- L'encaix
- Format per dos o més triangles, amb les bases contigües, movents dels flancs o de la punta de l'escut.
- L'encast
- Petita secció obliqua movent d'un dels angles inferiors de l'escut. Si surt d'algun dels angles superiors, s'anomena escotadura.
- L'escaire
- Figura en forma d'escaire que voreja els costats inferiors d'un francquarter, el qual és d'un esmalt igual que el del camper.
- L'estrella
- Habitualment de metall i de sis puntes, tot i que pot tenir-ne més o menys, i llavors cal indicar-ho.
- La freta
- Comuna en les armories britàniques, està formada per una cotissa i una llista entrecreuant-se amb una malla gran abismada.
- El fus
- Figura en forma de losange, però més estreta i allargada.
- L'hamaïde
- Representació simbòlica d'un rastell, consistent en tres faixes, una damunt l'altra, amb les extremitats abscisses i generalment tallades al biaix.
- El lambel
- Mena de travessa abscissa de la qual pengen tres peces triangulars, col·locada al cap de l'escut.
- La losange
- Figura en forma de rombe. Segons la seva tipologia es pot anomenar malla o ruste.
- La malla
- Losange buidada.
- La potença
- Figura en forma de T.
- El quadrat
- Figura en forma de quadrat; generalment n'hi ha més d'un. Quan un de sol ocupa gairebé tot el camper, s'anomena gran quadrat.
- El ruste
- Losange perforada de manera circular al mig.
- El sautoret
- Figura en forma de sautor, o creu en forma de X, petit i abscís.
- El triangle
- Figura en forma de triangle equilàter, generalment representat sobre una de les seves bases; si s'aguanta sobre el vèrtex, s'anomena triangle revessat.
-
sembrat de creuetes d'argent a l'escut d'Òdena -
una creu patriarcal de sable a l'escut del Port de la Selva -
una estrella d'argent de sis puntes a l'escut de Bolvir -
dos lambels de gules a l'escut de Prades -
losanges de sable a l'escut de Tagamanent -
un quadrat de porpra a l'escut de Foradada -
un sautoret d'argent a l'escut d'Oliana
Mobles curvilinis
modifica- L'anellet
- Figura rodona i buida, mena de besant buidat.
- El besant
- Figura rodona i plana, sempre de metall sobre un camper de color. Quan és de color sobre camper de metall, s'anomena «rodella».
- La bola
- Figura esfèrica que es representa ombrejada per tal de donar-li relleu, amb què es distingeix del besant i la rodella.
- El coll
- Figura que representa un coll format per dos monts units per la base, el de la destra més alt que el de la sinistra.
- El cor
- Representació esquemàtica d'un cor, tal com apareixen als jocs de cartes.
- La cua d'ermini
- Cadascuna de les taques negres que imiten la cua d'un ermini, en forma de floc de tres o cinc blens, units a la part de dalt per tres punts.
- L'escudet
- Escut petit que, quan està situat al centre de l'escut i és de mida més gran, s'anomena escussó, i llavors és una peça ordinària.
- La flor de lis
- Representació esquemàtica de la flor del lliri amb tres pètals, el central dret i els laterals corbats cap enfora, reunit a la base per una mena d'anella.
- La font o deu
- Besant faixat ondat, ordinàriament d'argent i d'atzur, representant l'aigua corrent.
- La gota
- Figura en forma de gota o llàgrima, anomenada gota de pega si és de sable, gota de sang si és de gules i gota d'aigua o llàgrima si és d'argent.
- El llac o estany
- Quadrilòbul faixat ondat, ordinàriament d'argent i d'atzur, que representa un llac.
- El llunell
- Quadrilòbul format per quatre llunetes apuntades disposades en cercle.
- La lluneta
- Quart de lluna que pot ser creixent, minvant, muntant o bolcant, segons si les banyes van dirigides cap a la destra, la sinistra, el cap o la punta.
- La merleta
- Mena d'ocellet representat de perfil, sense bec ni potes i amb les ales plegades. A Espanya i la Gran Bretanya es fa servir com a brisura dels quartogènits.
- El món
- Representació del globus imperial, que duien a la mà els emperadors i després van dur els reis, o bé situat sobre la corona dels sobirans, en forma de bola cintrada amb un cercle horitzontal i mig cercle superior vertical, i amb una creu al capdamunt.
- El mont
- Representació simbòlica d'un mont, movent de la punta o no, normalment d'un sol cim. El mont de penyes o muntanya és format per una mena de piràmide de petits monts sobreposats, que representen roques. El mont floronat té el cim acabat en forma de flor de lis.
- La petxina
- Representació d'una petxina de pelegrí, dibuixada per la part exterior i amb les orelles a dalt.
- El quinquefoli i el sextifoli
- Representacions respectives d'una flor de cinc i sis pètals arrodonits i punxeguts, i perforada.
- El roc o roca
- Figura que representa la torre dels escacs en formes diverses.
- La rodella
- Figura rodona i plana, sempre de color sobre un camper de metall. Quan és de metall sobre camper de color, s'anomena besant.
- La rodeta d'esperó
- Estrella de sis puntes perforada, en representació dels esperons amb què s'inciten els cavalls.
- La rosa
- Representació heràldica d'una rosa, sense tija i normalment amb cinc pètals, cinc sèpals i botó al mig. Quan té tija i fulles s'anomena rosa natural.
- El trèvol
- Fulla de tres lòbuls arrodonits i amb tija que vol representar un trèvol.
- La vall
- Representació d'una vall que consisteix en una mena de terrassa amb el perfil superior format per dos cims entre els quals s'obre una depressió.
-
un coll d'or a l'escut de Sant Esteve de la Sarga -
un cor de gules a l'escut de Corçà -
dos escudets d'argent amb dues faixes d'atzur a l'escut de Ciutadilla -
una flor de lis d'argent a l'escut de Vallcebre -
dues fonts d'argent i d'atzur a l'escut de Fontanilles -
un estany d'argent i de sinople a l'escut de Sils -
un llunell d'argent a l'escut de Pardines -
una lluneta muntant d'argent a l'escut de Senan -
un món d'atzur a l'escut de Polinyà -
un mont de quatre cims de sinople a l'escut del Montsià -
un mont floronat d'or a l'escut de Puigcerdà -
un mont de penyes de sinople a l'escut de Meranges -
una petxina d'argent a l'escut de Sant Jaume dels Domenys -
un sextifoli de sable i d'argent a l'escut de Fígols -
sis rocs d'argent a l'escut de Guixers -
vuit rodelles de sable a l'escut de Sant Guim de la Plana -
una rosa de gules botonada i barbada a l'escut de Vilanova de l'Aguda -
tres trèvols de sinople a l'escut de Freginals -
una vall de sinople a l'escut d'Esterri d'Àneu
Enllaços externs
modifica- Les figures: Els mobles heràldics, dins la pàgina del Municat, sistema d'informació de l'administració local de la Generalitat de Catalunya.