Un moble, en la ciència heràldica, és cadascun dels petits objectes accessoris, normalment geomètrics, que apareixen dins l'escut d'armes.

Mobles, figures i peces

modifica

Els mobles estan emparentats amb les peces i les figures. De fet, sovint es considera que no són més que figures de tipus geomètric, mentre que les figures pròpiament dites fan referència a realitats i objectes del món natural, artificial o fantàstic; alguns d'aquests objectes són definits com a mobles o figures segons els diversos autors o tractats, cas de la rosa, el roc, el mont o la vall. En moltes llengües, moble i figura són, en heràldica, termes sinònims. D'altres, en canvi, consideren el moble una categoria intermèdia entre la peça i la figura.

Es diferencien essencialment de les peces en el sentit que no toquen les vores de l'àrea en què es troben circumscrites (sempre que no es tracti de figures movents, és a dir, que surten d'alguna de les vores). Mentre que les peces segueixen la regla del contrast d'esmalts, segons la qual no es pot sobreposar o juxtaposar metall amb metall o color amb color, els mobles i les figures no, excepte casos ben comptats (com ara el besant i la rodella). Alguns heraldistes consideren els mobles com a peces de categoria inferior.

Característiques

modifica
  • Els mobles heràldics no són figures de tipus representatiu sinó simbòlic, per tant sempre es fan estilitzats, de manera convencional; en cas contrari, s'ha d'indicar que es representen al natural.
  • Quan es repeteixen, són del mateix color; en cas contrari, cal indicar-ho.
  • Poden ser sobremuntats, somats o carregats d'un altre moble.
  • Poden estar disposats sobre el camper de l'escut o damunt alguna peça, o bé damunt altres mobles o figures. Quan estan posats sobre una peça, acostumen a seguir l'orientació d'aquesta.
  • Es poden utilitzar com a brisures, o marques de diferència, quan s'afegeixen a un escut per distingir les diferents branques d'una família o bé els llinatges bastards.

Tipus de mobles

modifica

Vet aquí una llista no exhaustiva de les diferents menes de mobles; com ja s'ha dit més amunt, en alguns casos un mateix objecte pot ser considerat moble o figura segons la font, especialment els objectes més figuratius (el món, la petxina, el trèvol, la rosa, el mont, la vall, el coll, etc.), o fins i tot moble o peça (cas de les creus i els sautors).

Un dels diversos criteris per classificar-los és, per exemple, atenent al fet de si estan formats per línies rectes o corbes.

Mobles rectilinis

modifica
La bitlleta
Figura petita i rectangular, col·locada ordinàriament en pal, si bé es pot posar també ajaçada o decantada en banda o en barra.
La creueta
Qualsevol creu petita quan n'hi ha més de tres; de tota manera, tots els diversos tipus de creus abscisses diferents de la formada per la unió d'un pal i una faixa són considerades mobles.
La dentadura
Fila de dents d'angles aguts situada a l'interior de la vora superior de l'escut.
L'encaix
Format per dos o més triangles, amb les bases contigües, movents dels flancs o de la punta de l'escut.
L'encast
Petita secció obliqua movent d'un dels angles inferiors de l'escut. Si surt d'algun dels angles superiors, s'anomena escotadura.
L'escaire
Figura en forma d'escaire que voreja els costats inferiors d'un francquarter, el qual és d'un esmalt igual que el del camper.
L'estrella
Habitualment de metall i de sis puntes, tot i que pot tenir-ne més o menys, i llavors cal indicar-ho.
La freta
Comuna en les armories britàniques, està formada per una cotissa i una llista entrecreuant-se amb una malla gran abismada.
El fus
Figura en forma de losange, però més estreta i allargada.
L'hamaïde
Representació simbòlica d'un rastell, consistent en tres faixes, una damunt l'altra, amb les extremitats abscisses i generalment tallades al biaix.
El lambel
Mena de travessa abscissa de la qual pengen tres peces triangulars, col·locada al cap de l'escut.
La losange
Figura en forma de rombe. Segons la seva tipologia es pot anomenar malla o ruste.
La malla
Losange buidada.
La potença
Figura en forma de T.
El quadrat
Figura en forma de quadrat; generalment n'hi ha més d'un. Quan un de sol ocupa gairebé tot el camper, s'anomena gran quadrat.
El ruste
Losange perforada de manera circular al mig.
El sautoret
Figura en forma de sautor, o creu en forma de X, petit i abscís.
El triangle
Figura en forma de triangle equilàter, generalment representat sobre una de les seves bases; si s'aguanta sobre el vèrtex, s'anomena triangle revessat.

Mobles curvilinis

modifica
L'anellet
Figura rodona i buida, mena de besant buidat.
El besant
Figura rodona i plana, sempre de metall sobre un camper de color. Quan és de color sobre camper de metall, s'anomena «rodella».
La bola
Figura esfèrica que es representa ombrejada per tal de donar-li relleu, amb què es distingeix del besant i la rodella.
El coll
Figura que representa un coll format per dos monts units per la base, el de la destra més alt que el de la sinistra.
El cor
Representació esquemàtica d'un cor, tal com apareixen als jocs de cartes.
La cua d'ermini
Cadascuna de les taques negres que imiten la cua d'un ermini, en forma de floc de tres o cinc blens, units a la part de dalt per tres punts.
L'escudet
Escut petit que, quan està situat al centre de l'escut i és de mida més gran, s'anomena escussó, i llavors és una peça ordinària.
La flor de lis
Representació esquemàtica de la flor del lliri amb tres pètals, el central dret i els laterals corbats cap enfora, reunit a la base per una mena d'anella.
La font o deu
Besant faixat ondat, ordinàriament d'argent i d'atzur, representant l'aigua corrent.
La gota
Figura en forma de gota o llàgrima, anomenada gota de pega si és de sable, gota de sang si és de gules i gota d'aigua o llàgrima si és d'argent.
El llac o estany
Quadrilòbul faixat ondat, ordinàriament d'argent i d'atzur, que representa un llac.
El llunell
Quadrilòbul format per quatre llunetes apuntades disposades en cercle.
La lluneta
Quart de lluna que pot ser creixent, minvant, muntant o bolcant, segons si les banyes van dirigides cap a la destra, la sinistra, el cap o la punta.
La merleta
Mena d'ocellet representat de perfil, sense bec ni potes i amb les ales plegades. A Espanya i la Gran Bretanya es fa servir com a brisura dels quartogènits.
El món
Representació del globus imperial, que duien a la mà els emperadors i després van dur els reis, o bé situat sobre la corona dels sobirans, en forma de bola cintrada amb un cercle horitzontal i mig cercle superior vertical, i amb una creu al capdamunt.
El mont
Representació simbòlica d'un mont, movent de la punta o no, normalment d'un sol cim. El mont de penyes o muntanya és format per una mena de piràmide de petits monts sobreposats, que representen roques. El mont floronat té el cim acabat en forma de flor de lis.
La petxina
Representació d'una petxina de pelegrí, dibuixada per la part exterior i amb les orelles a dalt.
El quinquefoli i el sextifoli
Representacions respectives d'una flor de cinc i sis pètals arrodonits i punxeguts, i perforada.
El roc o roca
Figura que representa la torre dels escacs en formes diverses.
La rodella
Figura rodona i plana, sempre de color sobre un camper de metall. Quan és de metall sobre camper de color, s'anomena besant.
La rodeta d'esperó
Estrella de sis puntes perforada, en representació dels esperons amb què s'inciten els cavalls.
La rosa
Representació heràldica d'una rosa, sense tija i normalment amb cinc pètals, cinc sèpals i botó al mig. Quan té tija i fulles s'anomena rosa natural.
El trèvol
Fulla de tres lòbuls arrodonits i amb tija que vol representar un trèvol.
La vall
Representació d'una vall que consisteix en una mena de terrassa amb el perfil superior format per dos cims entre els quals s'obre una depressió.

Enllaços externs

modifica