Molí d'en Mornau

a Sabadell

El molí d'en Mornau o molí de Ca l'Estruc [1] és un dels edificis industrials més emblemàtics de Sabadell.[2] És declarat bé cultural d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Molí d'en Mornau
Molino Mornau - 2.JPG
Dades
Tipusfàbrica de paper i molí
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular
Altitud185 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental
MunicipiSabadell
LocalitzacióProp ctra. Prats de Lluçanès
 41° 34′ 35″ N, 2° 05′ 30″ E / 41.5764°N,2.09167°E / 41.5764; 2.09167
Bé cultural d'interès nacional
Identificador4094-MH-EN
IPAC27843
Bé d'interès cultural
IdentificadorRI-51-0012344
Modifica les dades a Wikidata

ArquitecturaModifica

Molí paperer format per quatre plantes i soterrani, els baixos estan fets amb voltes de sosteniment, els dos darrers pisos són molt amplis, plens de finestres i estaven destinats a assecar el paper. El gran nombre de finestres, a més de caracteritzar-lo com a molí paperer, li valgué el nom de "molí de tantes finestres com dies té l'any". Davant de la gran nau rectangular que fa "20 canes de llarg per 12 d'ample" hi ha dos cossos laterals annexos. (1 cana= 8 pams).[3]

La xemeneia del Molí Mornau en els anys noranta presentava un aspecte incomplet donat que fou enrunada la meitat d'aquesta, ja que el seu estat resultava perillós. Queda llavors, la meitat del cos de la xemeneia, encara activa (1991), corresponent a la secció dels tints de l'empresa Estruch S.A. La base de la xemeneia és quadrada, el cos de la xemeneia el forma un pilar també de base quadrangular que presenta un lleuger èntasi, aquesta s'inscriu en un cos de forma de tronc de piràmide situat sobre la base. L'aparell utilitzat en tota la xemeneia és el maó vist.[3]

HistòriaModifica

 
Vista del recinte del Molí Mornau

L'edifici que es conserva es va construir sobre les ruïnes d'un antic molí documentat a mitjan segle XVI. Aleshores ja era molí paperer, dedicat a fer paper blanc i d'estrassa. Però els canvis d'ús d'aquest molí es van succeir en pocs anys. Després del 1557 fou draper i el 1613 era una farga de claus. El 1622 s'hi molien els minerals que componen la pólvora. Entre 1664 i 1698, el molí fou arrendat per un calderer, que segurament el devia fer servir com a farga d'aram, per allisar les planxes de perols i calderes. Un cop mort, els propietaris de Can Deu el van adquirir en subhasta pública, tot i que estava mig derruït. Uns vuitanta anys més tard hi van fer construir el molí paperer que correspon a l'edifici actual.[2]

També es coneix com el molí de Ca l'Estruc o de les Finestres, perquè diuen que té tantes finestres com dies té l'any, però de seguida es pot observar que, tot i haver-n'hi moltes, tampoc no en són tantes. Aquesta quantitat d'obertures es deu a la dedicació paperera del molí, ja que les dues plantes superiors eren assecadors per estendre-hi fulls de paper. L'edifici que es conserva va ser construït el 1783 i la producció principal fins al 1905 era de paper de fumar.[2]

Tanmateix, la dedicació paperera no fou exclusiva.[4] Abans del 1830, el segon salt d'aigua del molí ja s'aprofitava per moure màquines de fabricar draps de llana i de cotó. Les màquines tèxtils van ocupar part de l'edifici fins ben entrat el segle XX.[2]

Articles relacionatsModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Molí d'en Mornau
  1. Lluís Fernàndez, Lluís. Itineraris pel rodal de Sabadell. Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell, 2004, p. 214. DL B-16466-2004. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell. Guia del patrimoni fluvial, pàg. 35, Amics del Ripoll (Lluís Fernàndez i Cesc Prat, coord.), Sabadell, 2004.
  3. 3,0 3,1 «Molí d'en Mornau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].
  4. Agustí Masvidal i Salavert; Joan Alsina i Giralt. Els molins del riu Ripoll. Sabadell: Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, 1988, p. 30-31. ISBN 84-404-1116-2. 

Enllaços externsModifica