Viquipèdia

Molí de vent

màquina que converteix l'energia del vent en energia de rotació
Per a altres significats, vegeu «Molí de Vent».

Un molí de vent és una màquina que converteix energia eòlica en un moviment circular per mitjà d'aspes.

Es Moli de Dalt a Sant Lluís.

Els molins de vent tradicionals, amb rotor d’eix a grans trets horitzontal, aprofitaven la força del vent per a moldre cereals i fer farina. També hi havia molins paperers, molins drapers,[1][2] molins de pólvora[3] i molins per a serrar fusta.[4]

Història dels molins de vent

modifica
 
Molins de vent de Campo de Criptana.

Els sumeris ja empraven cap a 3.500 anys aC embarcacions de vela mogudes pel vent. No és gaire clar en quin moment es va passar a aprofitar el vent per a moldre gra, sembla que a Pèrsia o a l'illa grega de Miconos aparegueren els primers, però també a la Xina de forma contemporània es feien servir per bombar aigua i regar.

Al segle x es van d'introduir els molins de vent a Catalunya i des d'aquí van passar a la resta d'Europa. Al-Himyari (segle x) diu: «[…] Una de les curiositats de Tarragona consisteix en els molins de vent […]»[5][6][7][8]

A Europa occidental la primera referència d'un molí al nord dels Pirineus, és de l'any 1105 (a França), però al segle xiii els molins ja estaven generalitzats. El 1584 el matemàtic i brugenc Simon Stevin (1548-1620) va desenvolupar i patentar davant els estats dels Països Baixos un molí per a drenar els pòlders.[9] La revolució industrial i les màquines de vapor arraconaren l'ús de l'energia eòlica en general i no va ser fins a la crisi del petroli de final del segle xx quan es van prendre noves iniciatives i recerques en aquest camp amb l'aplicació del concepte modern d'aerogenerador.

A Mallorca el 1845 l'enginyer holandès Paul Bouvij construí el primer molí modern per al drenatge dels aiguamolls del Prat de Sant Jordi. El 1854 Damiá Reixach creà el molí de ramell,[10] per a l'extracció d'aigua, el 1862 s'hi afegí la cua per a orientar-lo i el 1880 augmentaren les dimensions de tot el molí.

Aquest nou molí tingué una gran difusió a la primera meitat del segle xx i aprofità els avanços de la revolució industrial: l'estructura era en part metàl·lica (de ferro de fosa i bigues amb claus) i en part de fusta (antenes). El 1934 s'adaptà el molí americà al de ramell, amb la substitució de la fusta pel metall a les pales.[11]

Aerogeneradors

modifica
Article principal: Aerogenerador

Generalitats i terminologia

modifica

En un molí o aerogenerador el conjunt de pales o aspes que giren s’anomena rotor. L’eix (teòric o virtual) de gir del rotor queda definit pel disseny del conjunt. Físicament hi pot haver un eix material (tècnicament es tracta d’un arbre)coincident amb l’eix imaginari. El conjunt molí/aerogenerador disposa d’una estructura fixa ancorada en una base ben fonamentada.

Molins d’eix vertical

modifica

Són els més antics. Hi ha exemples a Pèrsia (c.1300 dC) i a Xina (1219 dC).[12] Altres fonts parlen de l'any 644.[13]

 
Esquema d’un molí persa d’eix vertical

Un llibre de viatges de 1872 descriu un molí d'aquest tipus.[14]

Eix vertical moderns

modifica

Aerogenerador Savonius

modifica
Article principal: Rotor Savonius
 
Rotor Savonius
 
Aerogenerador Savonius

El seu origen data de començaments del segle xx i deuen el seu nom al seu creador l'enginyer finlandès Sigurd J. Savonius. Els generadors de Savonius són d'eix vertical i normalment de baixa potència.[15] Encara que tenen un baix rendiment, per la simplicitat són molt utilitzats per subministrar energia a aparells molt aïllats i de poc consum. Són de construcció molt simple amb dos semicilindres col·locats en forma de S. La part còncava recull la força del vent, mentre que l'altre semicilindre dona la cara convexa que té menys resistència al vent i d'aquesta forma el vent fa girar el rotor i aquest, el generador, que normalment es troba a la part inferior.

Aerogenerador Darrieus

modifica
 
Generador del tipus Darrieus.

Els aerogeneradors Darrieus estan basats en el rotor d'eix vertical desenvolupat per l'enginyer francès Georges Darrieus. Aquests rotors presenten la particularitat que no s'engeguen sols. Cal donar-los una velocitat inicial mitjançant un motor o rotors Savonius acoblats. Pel seu aspecte, en els països de parla anglesa se'l coneix per l'eggbeater, és a dir, la batedora d'ous.[16]

És un sistema relativament bo, ja que té un elevat rendiment i no necessita cap mecanisme d'orientació. Però encara que és fàcil el manteniment del generador, ja que es troba a la base, la dificultat de construcció i de control davant de grans vents ha fet que ja no s'en construeixi pràcticament cap. El generador Darrieus més gran construït mai es troba a Cap-Chat (Canadà) amb una alçària de 110 m, i una potència de 4 MW; però, una gran ventada l'any 1992 el va avariar i resta al lloc com a monument visitable.[17]

Documents

modifica
« Possint construere molendinum venti in libero tenemente suo de Wade. »
— [19]

Literatura

modifica

Les referències en obres literàries als molins de vent, directes o indirectes, són relativament nombroses.

Locals d'espectacles

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Romero, A.S.. Els llibres de comptes de la batllia de Morvedre a la fi del segle XIV. Publicacions de la Universitat de València, 2004, p. 53 (Fonts Històriques Valencianes). ISBN 978-84-370-5847-4. 
  2. ↑ Aguiló i Fuster, M.; Fabra, P.; de Montoliu, M. Diccionari Aguiló: Volum 5. Lletres M a O. Institut d'estudis catalans, p. 133. 
  3. ↑ Abárzuza, A.F.. Captius i senyors de captius a Eivissa: Una contribució al debat sobre l'esclavitud medieval (segles XIII-XVI). Publicacions de la Universitat de València, 2015, p. 334 (Història (Publicacions Universitat de València)). ISBN 978-84-370-9779-4. 
  4. ↑ Pascual, E.Z.. Recull de documents i articles d'història guixolenca. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 240 (Recull de documents i articles d'història guixolenca). ISBN 978-84-9883-200-6. 
  5. ↑ Provençal, E.L.. La Péninsule Ibérique au Moyen Age: d'après le Kitab ar-Rawd al-Mi'tar fi Habar al-Aktar d'Ibn 'Abd al-Mun'im al-Himyari (en francès). Brill, 1938, p. 153. ISBN 978-90-04-60085-0. 
  6. ↑ Vernet, J. Estudios sobre la historia de la ciencia medieval (en castellà). Universidad, 1979, p. 52. 
  7. ↑ Masclans, J.B.. Els orígens medievals del paisatge català: l'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 384 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica). ISBN 978-84-7283-745-4. 
  8. ↑ Centro italiano di studi sull'alto Medioevo. L'occidente e l'islam nell'alto medioevo: 2-8 aprile 1964. Presso la Sede del Centro, 1965 [Consulta: 28 setembre 2012]. 
  9. ↑ Stevin, Simon; Forbes, R.J.. The Principal Works of Simon Stevin: Engineering (en anglès). V. Amsterdam: C.V. Swets & Zeitlinger, 1966, p. 12. 
  10. ↑ molins de ramell
  11. ↑ «ELS MOLINS DE VENT DE MALLORCA».
  12. ↑ Paraschivoiu, I. Wind Turbine Design: With Emphasis on Darrieus Concept. Polytechnic International Press, 2002, p. 15. ISBN 978-2-553-00931-0. 
  13. ↑ McNeil, I. An Encyclopedia of the History of Technology. Taylor & Francis, 2002, p. 246 (Routledge Companion Encyclopedias). ISBN 978-1-134-98165-6. 
  14. ↑ Bellew, H.W.. From the Indus to the Tigris, a Narrative of a Journey in 1872, with a Synoptical Grammar and Vocabulary of the Brahoe Language. Trübner, 1874, p. 234. 
  15. ↑ Víctor Navarro Brotons. Actes de les II Trobades D'Història de la Ciència I de la Tècnica: (Peníscola, 5-8 Desembre 1992). Institut d'Estudis Catalans, 1993, p. 296–. ISBN 978-84-7283-250-3 [Consulta: 3 desembre 2012]. 
  16. ↑ Freundlich, Naoum J. «Texas-sized eggbeater» (en anglès). Popular Science, 229, 2, 8-1986, pàg. 59 [Consulta: 6 octubre 2021].
  17. ↑ «La réservation des activités d’Éole Cap-Chat» (en francès). Eole Cap Chat. Arxivat de l'original el 6 d’octubre 2021. [Consulta: 6 octubre 2021].
  18. ↑ Diario curioso, erudito, economico y comercial (en castellà). Imp. de Manuel Gonzalez, 1786, p. 234. 
  19. ↑ British Archaeological Association. Journal of the British Archaeological Association. British Archaeological Association., 1851, p. 404 (Journal of the British Archaeological Association). 
  20. ↑ de Clavijo, R.G.; Giovio, P.; Mexía, P. [et al.].. Historia del gran Tamorlan: e itinerario y enarracion del viage, y relacion de la embajada que Ruy Gonzalex de Clavijo le hizo por mandado del muy poderoso Señor rey Don Henrique el Tercero de Castilla: y un breve Discurso fecho por Gonzalo Argote de Molina para mayor inteligencia deste libro (en castellà). A. de Sancha, 1782, p. 40 (Colección de crónicas de Castilla). 
  21. ↑ Cardano, G. Hieronymi Cardani Mediolanensis medici de Rerum Varietate, libri XVII: adiectus est capitulum, rerum & sententiarum notatu dignissimarum index utilissimus (en llatí). Henricpetri, 1581, p. 91. 
  22. ↑ Cardano, G.; Huguetan, Jean Antoine. Opera Omnia: Tam Hactenvs Excvsa; hîc tamen aucta & emendata; quàm nunquam aliàs visa, ac primùm ex Auctoris ipsius Autographis eruta: Curâ Caroli Sponii, Doctoris Medici Collegio Medd. Lugdunæ Aggregati: Tomus Tertivs; Qvo Continentvr Physica. Contentorvm Hvivs Tomi Seriem Index Titulorum exhibet. Editio Vt Cæteris Elegantior Ita Et Accvratior (en llatí). Sumptibus Ioannis Antonii Hvgvetan, & Marci Antonii Ravavd, 1663, p. 27 (Opera Omnia: Tam Hactenvs Excvsa; hîc tamen aucta & emendata; quàm nunquam aliàs visa, ac primùm ex Auctoris ipsius Autographis eruta: Curâ Caroli Sponii, Doctoris Medici Collegio Medd. Lugdunæ Aggregati: Tomus Tertivs; Qvo Continentvr Physica. Contentorvm Hvivs Tomi Seriem Index Titulorum exhibet. Editio Vt Cæteris Elegantior Ita Et Accvratior). 
  23. ↑ Hieronymi Cardani ... De rerum varietate libri XVII. Avinyó 1558. Pàgines 68-69.
  24. ↑ "..Caeterum si quis exquisitam constitutionem et machinae iconeni' dessiderat, librum Hieronymi Girauae -Hispani hac in materia absolutissimum, revolvat.» No he podido identificar cuál de las obras de este cosmógrafo español es la aludida..". Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. La Sección, 1952 [Consulta: 11 desembre 2012]. 
  25. ↑ Dürer, A.; Schedel, H.; Kammermaister, Sebastian [et al.].. Liber chronicarum. Ad ... Sebaldi Schreyer et Sebastiani Kamermaister ... Anthonius Koberger, 1493 (Liber chronicarum). 
  26. ↑ de Cervantes Saavedra, M. El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha (en castellà). Librería de Cormon y Blanc, 1827, p. 67 (El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha). 
  27. ↑ Daudet, A. Lettres de mon moulin: Oeuvres de Alphonse Daudet (en francès). Alphonse Lemerre, 1890. 
  28. ↑ «JAN OF THE WINDMILL». Google Books. [Consulta: 25 juny 2024].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Molí de vent
  • Construïm un molí de vent! (català) Principis de l'energia eòlica, tipus de molins de vent, aplicacions i models didàctics.
  • La força del vent (ESO) (català) Principis de l'energia eòlica, tipus de molins de vent, aplicacions i models didàctics.
  • La força del vent (Batxillerat) (català) Principis de l'energia eòlica, tipus de molins de vent, aplicacions i models didàctics.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Molí_de_vent&oldid=34704074»