Monòlit en memòria a les persones represaliades pel franquisme per la seva opció sexual
El monòlit en memòria a les persones represaliades pel franquisme per la seva opció sexual és una escultura de Koldobika Jáuregui col·locada a la població biscaïna de Durango, al País Basc, a l'any 2009, per recordar les persones «perseguides i represaliades pel règim franquista a causa de la seva opció sexual i afectiva i que van lluitar sota aquest règim per viure-la en llibertat».[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Monument i lloc històric LGBT  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Durango (Biscaia) | |||
| ||||
.jpg)
Antecedents modifica
Inicialment, el règim de Franco no es va ocupar dels homosexuals, però a partir del 15 de juliol de 1954, després de l'aprovació de la modificació de la «Ley de vagos y maleantes» (Llei de dropos i malfactors) que incloïa als homosexuals,[3] va començar a augmentar notablement la persecució dels anomenats «violetas».
.jpg)
Segons Amnistia Internacional, els establiments de treball i colònies agrícoles eren autèntics camps de concentració, en la qual els presos havien de treballar sota condicions inhumanes fins a caure esgotats i sofrien pallisses, càstigs corporals i fam.[4] Una d'aquestes colònies agrícoles, en Tefía (Fuenteventura), va servir per recloure persones per la seva orientació sexual entre 1954 i 1966; als confinats se'ls feia treballar fins a l'extenuació i eren sotmesos a maltractaments habituals per part dels funcionaris.[5]
Un total d'unes 5.000 persones van ser detingudes per tenir un comportament gai durant el franquisme.[6] L'Església i la medicina van col·laborar amb el règim per a eliminar qualsevol espai de dignitat per als homosexuals.[7]
Més tard, ja en 1970, la «Ley de peligrosidad y rehabilitación social» (Llei sobre perillositat i rehabilitació social) va donar l'enfocament de «tractar» i «guarir» l'homosexualitat. Es van establir dos penals, un a Badajoz (a on s'enviaven els passius) i un altre a Huelva (on s'enviaven els actius), a més, en algunes presons solia haver-hi zones reservades per als detinguts homosexuals. En aquests establiments s'intentava canviar l'orientació sexual dels presos mitjançant teràpia d'aversió:[6][8] després estímuls homosexuals es donaven descàrregues elèctriques, que cessaven quan hi havia estímuls heterosexuals.[4]
D'una trobada casual el 1976, durant una visita a la Fira del llibre i disc bascos a Durango, Imanol Álvarez i el seu amic Antonio Quintana van decidir crear «Euskal Herriko Gay-Les Askapen Mugimendua» (Moviment d'Alliberament Gai-Les d'Euskal Herria), més conegut com a EHGAM, l'associació LGBT més important del País Basc. Inicialment s'havia plantejat col·locar el monòlit al desembre de 2006, en record del 30è aniversari de la fundació de EHGAM.[9]
Inauguració modifica
L'escultura es va inaugurar el dissabte 16 de maig de 2009, dia anterior al Dia Internacional Contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, en el seu lloc definitiu, al costat de la seu actual (2011) de la Fira del llibre i disc bascos de Durango, en el pavelló multiusos Landako.[1][9] Van acudir la consellera d'ocupació i assumptes socials, Gemma Zabaleta, i alguns regidors del PNB, PSE-EE i Aralar.[1]
Imanol Álvarez va recordar als perseguits pel «simple fet d'estimar de forma diferent», afirmant que «hem sigut els grans oblidats, les altres víctimes». La consellera d'ocupació i assumptes socials va recordar que en nombrosos països l'homosexualitat encara està condemnada a mort.[1]
Descripció modifica
.jpg)
Es tracta d'un monòlit realitzat en marbre de tons grisos foscos amb algunes vetes blanques. Consta d'una planta rectangular, la part superior està llaurada amb solcs irregulars, i en el frontal s'erigeix un «menhir» a on sobresurt una gran «G» invertida.
Sobre la base rectangular, que té les cantonades del lateral esquerre arrodonides, hi ha una roca més petita amb una forma de «T» que sobresurt i que perllonga el solc que arriba fins a ella.
Al lateral posterior del monument hi ha una placa daurada en la qual poden llegir-se uns versos en basc de Jon Maia.[10]
| « | (basc) Frankismoaren aro beltzean sexuen askatasuna defendatuaz koloreztatu zenuten etorkizuna. Zokoratua izan zen zuen kontzientzia, gaytasuna. Bihotz-haragiz pairatu arren plazera eta maitasuna, gure oinarri sendo da zuen harrizko duintasuna.
|
(català) En la negra època del franquisme la llibertat dels sexes defensàveu, colorejant el vostre futur. Va ser arraconada la vostra consciència, el vostre ser gai. Malgrat el vostre sofriment al cor i a les carns pel plaer i l'amor, és la nostra base més sòlida la vostra pètria dignitat. |
» |
| — Jon Maia. | |||
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 M. Aranbarri. «La escultura del arco iris» (en español). El Correo, 17 de maig de 2009. [Consulta: 13 gener 2012].
- ↑ «Colocan sendos monolitos en Durango e Irurita en memoria de las víctimas del franquismo» (en español). Gara, 17 de maig de 2009. Arxivat de l'original el 2011-11-17. [Consulta: 13 gener 2012].
- ↑ «BOE n° 198, 17 de julio de 1954». BOE, 1954. [Consulta: 30 abril 2007].
- ↑ 4,0 4,1 Amnistía Internacional. «España: poner fin al silencio y a la injusticia.». Informe de Amnistía Internacional. [Consulta: 30 abril 2007].
- ↑ Cf. Felipe Gómez Isa (dir.), El derecho a la memoria, pág. 483.
- ↑ 6,0 6,1 E. de B. «Persecución de los homosexuales en el Franquismo». El País, 2004. [Consulta: 30 abril 2007].
- ↑ Ugarte Pérez, Javier. Una discriminación universal. La homosexualidad bajo el franquismo y la transición. Barcelona-Madrid: Egales, 2008. ISBN 978-84-88052-58-2.
- ↑ Samuel Loewenberg. «Spain's dark past, bright future: Antonio Ruiz was imprisoned for being gay under a brutal Spanish regime. Now he's watching his country approve same-sex marriage rights». The Advocate, 1 de març de 2005. [Consulta: 15 juliol 2007].
- ↑ 9,0 9,1 EFE. «Una escultura recordará en Durango a los gays represaliados por Franco» (en español). EGHAM-DOK, 12 de maig de 2009. [Consulta: 13 gener 2012].
- ↑ «090516. TOPAKETA DURAGON» (en español/esukera). EGHAM 2009. [Consulta: 13 gener 2012].
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monòlit en memòria a les persones represaliades pel franquisme per la seva opció sexual |
Enllaços externs modifica
- Flick. «Se inaugura en Durango un monumento en memoria de las víctimas homosexuales represaliadas por el franquismo» (en castellà). Dos Manzanas, 17 de maig de 2009. [Consulta: 15 gener 2018].