Obre el menú principal

Monòlit en memòria a les persones represaliades pel franquisme per la seva opció sexual

escultura per recordar les persones «perseguides i represaliades pel règim franquista

El monòlit en memòria a les persones represaliades pel franquisme per la seva opció sexual és una escultura de Koldobika Jáuregui col·locada a la població biscaïna de Durango, al País Basc, a l'any 2009, per recordar les persones «perseguides i represaliades per el règim franquista a causa de la seva opció sexual i afectiva i que van lluitar sota aquest règim per viure-la en llibertat».[1][2]

Infotaula d'edifici
Monòlit en memòria a les persones represaliades pel franquisme per la seva opció sexual
Monolito Durango (1).jpg
Dades
Tipus monument i LGBT historic place Tradueix
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaPaís Basc
ProvínciaBiscaia
ComarcaDuranguesat
MunicipiDurango
 43° 10′ 13″ N, 2° 37′ 48″ O / 43.170361°N,2.630125°O / 43.170361; -2.630125
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

Inicialment, el règim de Franco no es va ocupar dels homosexuals, però a partir del 15 de juliol de 1954, després de l'aprovació de la modificació de la «Ley de vagos y maleantes» (Llei de dropos i malfactors) que incloïa als homosexuals,[3] va començar a augmentar notablement la persecució dels anomenats «violetas».

 
Vista lateral del monument

Segons Amnistia Internacional, els establiments de treball i colònies agrícoles eren autèntics camps de concentració, en la qual els presos havien de treballar sota condicions inhumanes fins a caure esgotats i sofrien pallisses, càstigs corporals i fam.[4] Una d'aquestes colònies agrícoles, en Tefía (Fuenteventura), va servir per recloure persones per la seva orientació sexual entre 1954 i 1966; als confinats se'ls feia treballar fins a l'extenuació i eren sotmesos a maltractaments habituals per part dels funcionaris.[5]

Un total d'unes 5.000 persones van ser detingudes per tenir un comportament gai durant el franquisme.[6] L'Església i la medicina van col·laborar amb el règim per a eliminar qualsevol espai de dignitat per als homosexuals.[7]

Més tard, ja en 1970, la «Ley de peligrosidad y rehabilitación social» (Llei sobre perillositat i rehabilitació social) va donar l'enfocament de «tractar» i «guarir» l'homosexualitat. Es van establir dos penals, un a Badajoz (a on s'enviaven els passius) i un altre a Huelva (on s'enviaven els actius), a més, en algunes presons solia haver-hi zones reservades per als detinguts homosexuals. En aquests establiments s'intentava canviar l'orientació sexual dels presos mitjançant teràpia d'aversió:[6][8] després estímuls homosexuals es donaven descàrregues elèctriques, que cessaven quan hi havia estímuls heterosexuals.[4]

D'una trobada casual el 1976, durant una visita a la Fira del llibre i disc bascos a Durango, Imanol Álvarez i el seu amic Antonio Quintana van decidir crear «Euskal Herriko Gay-Les Askapen Mugimendua» (Moviment d'Alliberament Gai-Les d'Euskal Herria), més conegut com a EHGAM, l'associació LGBT més important del País Basc. Inicialment s'havia plantejat col·locar el monòlit al desembre de 2006, en record del 30è aniversari de la fundació de EHGAM.[9]

InauguracióModifica

L'escultura es va inaugurar el dissabte 16 de maig de 2009, dia anterior al Dia Internacional Contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, en el seu lloc definitiu, al costat de la seu actual (2011) de la Fira del llibre i disc bascos de Durango, en el pavelló multiusos Landako.[1][9] Van acudir la consellera d'ocupació i assumptes socials, Gemma Zabaleta, i alguns regidors del PNB, PSE-EE i Aralar.[1]

Imanol Álvarez va recordar als perseguits pel «simple fet d'estimar de forma diferent», afirmant que «hem sigut els grans oblidats, les altres víctimes». La consellera d'ocupació i assumptes socials va recordar que en nombrosos països l'homosexualitat encara està condemnada a mort.[1]

DescripcióModifica

 
Detall de la placa amb la poesia de Jon Maia

Es tracta d'un monòlit realitzat en marbre de tons grisos foscos amb algunes vetes blanques. Consta d'una planta rectangular, la part superior està llaurada amb solcs irregulars, i en el frontal s'erigeix un «menhir» a on sobresurt una gran «G» invertida.

Sobre la base rectangular, que té les cantonades del lateral esquerre arrodonides, hi ha una roca més petita amb una forma de «T» que sobresurt i que perllonga el solc que arriba fins a ella.

Al lateral posterior del monument hi ha una placa daurada en la qual poden llegir-se uns versos en basc de Jon Maia.[10]

« (basc) Frankismoaren aro beltzean
sexuen askatasuna
defendatuaz koloreztatu
zenuten etorkizuna.
Zokoratua izan zen zuen
kontzientzia, gaytasuna.
Bihotz-haragiz pairatu arren
plazera eta maitasuna,
gure oinarri sendo da zuen
harrizko duintasuna.

(català) En la negra època del franquisme
la llibertat dels sexes
defensàveu, colorejant
el vostre futur.
Va ser arraconada la vostra
consciència, el vostre ser gai.
Malgrat el vostre sofriment al cor i a les carns
pel plaer i l'amor,
és la nostra base més sòlida
la vostra pètria dignitat.
»
Jon Maia.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 M. Aranbarri. «La escultura del arco iris» (en español). El Correo, 17 de maig de 2009. [Consulta: 13 gener 2012].
  2. «Colocan sendos monolitos en Durango e Irurita en memoria de las víctimas del franquismo» (en español). Gara, 17 de maig de 2009. [Consulta: 13 gener 2012].
  3. «BOE n° 198, 17 de julio de 1954». BOE, 1954. [Consulta: 30 abril 2007].
  4. 4,0 4,1 Amnistía Internacional. «España: poner fin al silencio y a la injusticia.». Informe de Amnistía Internacional. [Consulta: 30 abril 2007].
  5. Cf. Felipe Gómez Isa (dir.), El derecho a la memoria, pág. 483.
  6. 6,0 6,1 E. de B. «Persecución de los homosexuales en el Franquismo». El País, 2004. [Consulta: 30 abril 2007].
  7. Ugarte Pérez, Javier. Una discriminación universal. La homosexualidad bajo el franquismo y la transición. Barcelona-Madrid: Egales, 2008. ISBN 978-84-88052-58-2. 
  8. Samuel Loewenberg. «Spain's dark past, bright future: Antonio Ruiz was imprisoned for being gay under a brutal Spanish regime. Now he's watching his country approve same-sex marriage rights». The Advocate, 1 de març de 2005. [Consulta: 15 juliol 2007].
  9. 9,0 9,1 EFE. «Una escultura recordará en Durango a los gays represaliados por Franco» (en español). EGHAM-DOK, 12 de maig de 2009. [Consulta: 13 gener 2012].
  10. «090516 . TOPAKETA DURAGON» (en español/esukera). EGHAM 2009. [Consulta: 13 gener 2012].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica