Moncofa
Moncofa és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.
 Moncofa | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 Ermita de la Magdalena (Moncofa) | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | Castelló | ||||
| Comarca | Plana Baixa | ||||
| Població | |||||
| Total | 6.278 (2018) | ||||
| • Densitat | 432,07 hab/km² | ||||
| Gentilici | Moncofí, moncofina | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 14,53 km² | ||||
| Banyat per | Mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 6 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Nules | ||||
| Història i celebracions | |||||
| Patrocini | Maria Magdalena | ||||
| Dia de mercat | Dijous | ||||
| Festa major | Del 18 al 30 de juliol | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Jaime Picher Julià | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 12593 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 12077 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 12077 | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
 | |||||
Limita amb Nules, la Vall d'Uixó i Xilxes.
GeografiaModifica
Està enclavat en de la Costa dels Tarongers. Són destacables del seu paisatge la Plana de Castelló, les Platges del Grau, del Masbó i de la Torre i els Estanys, i les zones d'humides d'arribada d'aigües pluvials. El seu clima és mediterrani.
Nuclis de poblacióModifica
- Moncofa
- el Grau
HistòriaModifica
Municipi d'origen àrab. Se li va concedir, després de la conquesta per Jaume I, la Carta de poblament en 1254 per Guillem de Montcada, a favor de Bernat Mestres i 37 pobladors més. En l'any 1609 en el barri marítim del Grau es va produir l'expulsió dels moriscs des del seu port i Torre Vigia, avui en ruïnes.
La història de Moncofa sempre ha estat lligada a la mar Mediterrània per mitjà del poblat marítim de pescadors, pioner en el litoral valencià, i és allí on, segons compte la llegenda, va arribar la que havia de ser la seua patrona, Santa Maria Magdalena, quan la duien cap a Marsella. En l'actualitat encara pot observar-se en l'interior el cèrcol "Muralla", encara que està sobrepassat per l'expansió urbana.
DemografiaModifica
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2010 | 2012 | 2014 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3.571 | 3.613 | 3.688 | 3.610 | 3.724 | 3.905 | 4.302 | 4.705 | 4.977 | 5.278 | 6.107 | 6.475 | 6.339 |
Política i governModifica
Composició de la Corporació MunicipalModifica
El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Popular (PP) obtingué 5 regidors, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 5, Compromís per Moncofa (Compromís) 2 i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's) 1.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
Wenceslao Alós Valls | 1.261 | 37,97% | 5 ( -1)
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Jaime Picher Julià | 1.062 | 31,98% | 5 ( -1)
| |
| Compromís per Moncofa | 
|
Josep Canos Marco | 551 | 16,59% | 2 ( +1)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
Sandra Julià Julià | 399 | 12,01% | 1 ( +1)
| |
| Vots en blanc | 
|
48 | 1,45% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 3.321 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 158 | 4,54%** | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 3.479 | 72,63%** | ||||
| Abstenció | 1.311* | 27,37%** | ||||
| Total cens electoral | 4.790* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Wenceslao Alós Valls (PP) (13/06/2015) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 vots de PP[1]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Castelló.[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
AlcaldesModifica
Des de 2015 l'alcalde de Moncofa és Wenceslao Alós Valls del Partit Popular.[5]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Alemany Martí | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983 - 1987 | Antonio Masià Flich | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987 - 1991 | Bautista Orosia Alós | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991 - 1995 | José Vicente Isach Clofent | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995 - 1999 | Vicente Alemany Martí | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999 - 2003 | José Vicente Isach Clofent | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003 - 2007 | José Vicente Isach Clofent | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007 - 2011 | José Vicente Isach Clofent | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011 - 2015 | Jaime Picher Julià | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015 - 2019 | Wenceslao Alós Valls | PP | 13/06/2015 | -- |
| Des de 2019 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[5] | ||||
EconomiaModifica
L'agricultura és un dels pilars econòmics de la població. La distribució agrícola ocupa una superfície de 13.150 Ha, sent els seus principals productes el taronger, també ho eren els melons i els tomàquets, famosos en tota la província, però a causa de la venda de terreny per a urbanitzar i la poca solvència econòmica de l'agricultura en els nostres dies són gairebé extints. La indústria es basa en el cartró, calçat i taulell (dels pobles confrontants). En l'actualitat cobra total importància el sector turístic al comptar amb un pla agressivament urbanístic, orientat al turisme i comerç de serveis.
MonumentsModifica
Monuments religiososModifica
L'actual església es va construir en 1698 sobre una més petita de 1329. La nova església responia als gustos de l'època, amb façana de transició entre el barroc i el neoclàssic valencià, preservant de l'antiga església el retaule de l'altar major. El presbiteri va ser reformat de nou en 1796, en tendència neoclàssica.
- Ermita de Santa Maria Magdalena. Del segle XVI.
Està en el Grau amb gran devoció marinera. La construcció es realitzà en commemoració i acció de gràcies a l'arribada per Mar d'una imatge de Maria Magdalena. L'ermita es va aixecar sobre les ruïnes d'una ràpita àrab, famosa perquè al seu costat se signà la pau entre cristians i sarraïns en 1608, donant punt final a la Reconquesta. Des de la façana penjava un fanal que servia de guia als pescadors que es trobaven en alta mar.
Monuments civilsModifica
- Muralla.
Queden restes de la muralla que fortificava Moncofa, que es va aixecar durant el regnat de Pere IV, entre 1330 i 1340, per a defensar la vila del bandolerisme i els atacs dels pirates berberiscs, que des d'incursions per mar saquejaven les poblacions costaneres. Disposava de 2 portes: una al nord, el portal de Nules i altra al sud-oest, el Portal de la Mar, amb torre annexa.
Construïda abans de l'expulsió dels moriscs en 1609. També cridada Torre Forçada o Caiguda. Formava part d'un sistema de torres de vigilància o guaita, que es van construir per tota la costa per a defensar els ports i poblacions costaneres dels diversos atacs. Avui dia la torre es troba caiguda i atacada per l'onatge.
- Font Modernista.
Es troba a l'eixida de l'església i fon construïda en 1925, seguint les tendències modernistes de l'època. Hi destaca la seua il·luminació espectacular.
Llocs d'interésModifica
- El Pirulí. Àrea recreativa al costat d'un gran dipòsit d'aigua.
- L'Estanyol. Paratge Natural junt a la platja del mateix nom. Microreserva de flora.
- Vila Romana de l'Alqueria. Situada entre tarongers, importants restes arqueològics d'una vila agrícola del s. III, en l'època imperial romana, al costat de la Via Augusta.
Festes i celebracionsModifica
- Festes patronals. En honor de Santa María Magdalena. Se celebren del 18 al 30 de juliol. Tenen lloc els espectacles taurins, revetlles i actes emotius com el desembarcament de la Patrona, 23 de juliol, sent una tradició de 500 anys.
- Festes Patronals del Grau. Se celebren del 15 al 30 d'agost en honor de Sant Roc.
- Festes de Sant Antoni. Se celebren des del 2º dissabte d'octubre fins al següent dissabte.
- Nit de Sant Joan. Fogueres en la platja, revetlles, focs d'artifici, ... Moncofa rep l'estiu amb milers de persones gaudint del primer bany, el 23 de juny.
- Setmana Santa. Trobada de cofradies de tambors de la província. Processó dels Caputxins el Divendres Sant i la processó del Diumenge de Resurrecció, on el carrer és decorada amb unes estovalles de flors.
Cultura i ociModifica
- Festival Internacional Rock-machina. Festival de música rock metal on es donen cita gran quantitat de grups de l'escena internacional metàl·lica.
- FOC, Fira d'Oci i Cultura. Ens presenta diverses cares com exposicions, festival de curts, concerts musicals, teatre de carrer, i tot a nivell independent. Se celebra la segona quinzena d'agost.[6]
- Moncofa Beats Festival. Festival de música electrònica al mes de setembre.
- Concert al Mediterrani. Concert a càrrec de l'Orquestra Simfónica del Mediterrani, que es realitza anualment l'últim dissabte d'agost a la plaça Na Violant d'Hongria de la localitat des del 2003.
EsportsModifica
- Trofeu Platges de Moncofa de Frontó. Trofeu prestigiós de Pilota valenciana a la modalitat de frontó que se celebra durant els tres mesos d'estiu al recinte de Palafangües.
ReferènciesModifica
- ↑ «Wenceslao Alós Valls, nuevo alcalde de Moncofa», 14-06-2015.
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Castelló «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 53, 28-04-2015, pàg. 27 [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Moncofa», 24-05-2015. [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ 5,0 5,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Moncofa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 20 novembre 2017].
- ↑ «FOC09*».
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Moncofa |
- Ajuntament de Moncofa
- Platges de Moncofa, turisme
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.