Moncofa

municipi del País Valencià

Moncofa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Limita amb Nules, la Vall d'Uixó i Xilxes.

Plantilla:Infotaula geografia políticaMoncofa
Bandera de Moncofa
Bandera de Moncofa
Imatge
Ermita de la Magdalena (Moncofa)

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 48′ 09″ N, 0° 08′ 02″ O / 39.8025°N,0.13388888888889°O / 39.8025; -0.13388888888889
EstatEspanya

Comunitat autònomaPaís Valencià

ProvínciaCastelló

Comarcala Plana Baixa Modifica el valor a Wikidata
CapitalMoncófar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població7.747 (2023) Modifica el valor a Wikidata (533,17 hab./km²)
GentiliciMoncofí, moncofina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície14,53 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud6 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialNules
Dades històriques
PatrociniMaria Magdalena Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDijous
Festa patronalDel 18 al 30 de juliol
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataWenceslao Alós Valls Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12593 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE12077 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12077 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmoncofa.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): amoncofa Instagram: ajuntamentdemoncofa Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Està enclavat a de la Costa dels Tarongers. Són destacables del seu paisatge la Plana de Castelló, les platges del Grau, del Masbò i de la Torre, els Estanys, i les zones d'humides d'arribada d'aigües pluvials. El clima n'és mediterrani.

Nuclis de població

modifica

Història

modifica

Municipi d'origen àrab. Se li va concedir, després de la conquesta per Jaume I, la Carta de poblament el 1254 per Guillem de Montcada, a favor de Bernat Mestres i 37 pobladors més. En l'any 1609 al barri marítim del Grau es va produir l'expulsió dels moriscs des del port i Torre Vigia, hui en ruïnes.

La història de Moncofa sempre ha estat lligada a la mar Mediterrània per mitjà del poblat marítim de pescadors, pioner en el litoral valencià, i és allí on, segons conta la llegenda, va arribar la que havia de ser la seua patrona, santa Maria Magdalena, quan la duien cap a Marsella. En l'actualitat encara pot observar-se en l'interior el cèrcol de la "Muralla", encara que està sobrepassat per l'expansió urbana.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2010 2012 2014
3.571 3.613 3.688 3.610 3.724 3.905 4.302 4.705 4.977 5.278 6.107 6.475 6.339

Política i govern

modifica

Composició de la corporació municipal

modifica

El ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 1 de Compromís per Moncofa (Compromís) i 1 de Podem.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Moncofa

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Wenceslao Alós Valls 1.906 56,88% 8 ( +3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Manuel Masía Ribera 639 19,07% 3 ( -2)
Compromís per Moncofa   Raül Borràs Peñarroja 405 12,09% 1 ( -1)
Podem   Rafael Segarra Silvestre 226 6,74% 1 ( +1)
Altres candidatures[a]   143 4,27% 0 (  -1)
Vots en blanc   32 0,95%
Total vots vàlids i regidors 3.351 100 % 13
Vots nuls 28 0,84%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.379 68,59%**
Abstenció 1.547* 31,40%**
Total cens electoral 4.926* 100 %**
Alcalde: Wenceslao Alós Valls (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots de PP[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Castelló,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des del 2015 l'alcalde de Moncofa és Wenceslao Alós Valls del Partit Popular.[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Alemany Martí UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Antonio Masià Flich PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Bautista Orosia Alós AP 30/06/1987 --
1991–1995 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Alemany Martí PP 17/06/1995 --
1999–2003 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 José Vicente Isach Clofent PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Jaime Picher Julià PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Wenceslao Alós Valls PP 13/06/2015 --
2019-2023 Wenceslao Alós Valls PP 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Economia

modifica

L'agricultura és un dels pilars econòmics de la població. La distribució agrícola ocupa una superfície de 13.150 ha, i els principal producte n'és el taronger, també ho eren els melons i els tomàquets, famosos en tota la comarca, però a causa de la venda de terreny per a urbanitzar i la poca solvència econòmica de l'agricultura en els nostres dies, són gairebé extints. La indústria es basa en el cartró, calçat i taulell (dels pobles confrontants). En l'actualitat cobra total importància el sector turístic perquè hi ha un pla agressivament urbanístic, orientat al turisme i comerç de serveis.

Monuments

modifica

Monuments religiosos

modifica

L'actual església es va construir el 1698 sobre una de més petita del 1329. La nova església responia als gustos de l'època, amb façana de transició entre el barroc i el neoclàssic valencià, preservant de l'antiga església el retaule de l'altar major. El presbiteri va ser reformat de nou el 1796, en tendència neoclàssica.

Es troba al Grau, on hi ha una gran devoció marinera. La construcció se'n realitzà en commemoració i acció de gràcies a l'arribada per mar d'una imatge de Maria Magdalena. L'ermita es va aixecar sobre les ruïnes d'una ràbita àrab, famosa perquè al seu costat se signà la pau entre cristians i sarraïns el 1608, donant punt final a la conquesta cristiana. De la façana en penjava un fanal que servia de guia als pescadors que es trobaven en alta mar.

Monuments civils

modifica
  • Muralla.

Queden restes de la muralla que fortificava Moncofa, que es va aixecar durant el regnat de Pere IV, entre 1330 i 1340, per a defensar la vila del bandolerisme i els atacs dels pirates berbers, que amb incursions per mar saquejaven les poblacions costaneres. Disposava de 2 portes: una al nord, el portal de Nules, i altra al sud-oest, el portal de la Mar, amb torre annexa.

Construïda abans de l'expulsió dels moriscs, el 1609. També anomenada Torre Forçada o Caiguda, formava part d'un sistema de torres de vigilància o guaita, que es van construir per tota la costa per a defensar els ports i poblacions costaneres de diversos atacs. Hui la torre es troba caiguda i atacada per l'onatge.

  • Font modernista.

Es troba a l'eixida de l'església i fou construïda el 1925, seguint les tendències modernistes de l'època. Hi destaca la il·luminació espectacular.

Llocs d'interés

modifica
  • El Pirulí. Àrea recreativa al costat d'un gran dipòsit d'aigua.
  • L'Estanyol. Paratge Natural junt a la platja del mateix nom. Microreserva de flora.
  • Vil·la romana de l'Alqueria. Situada entre tarongers, importants restes arqueològics d'una vil·la agrícola del s. III, en l'època imperial romana, al costat de la Via Augusta.

Festes i celebracions

modifica
  • Festes patronals. En honor de santa Maria Magdalena. Se celebren del 18 al 30 de juliol. Tenen lloc les revetlles i actes emotius com el desembarcament de la patrona, el 23 de juliol, que té una tradició de 500 anys.
  • Festes patronals del Grau. Se celebren del 15 al 30 d'agost en honor de sant Roc.
  • Festes de sant Antoni. Se celebren des del 2n dissabte d'octubre fins al següent dissabte.
  • Nit de Sant Joan. Fogueres a la platja, revetlles, focs d'artifici... Moncofa rep l'estiu amb milers de persones gaudint del primer bany, el 23 de juny.

Cultura i lleure

modifica
  • Festival Internacional Rock-machina. Festival de música rock metal en què es donen cita gran quantitat de grups de l'escena internacional metàl·lica.
  • FOC, Fira d'Oci i Cultura. Ens presenta diverses cares com exposicions, festival de curts, concerts musicals, teatre de carrer, i tot a nivell independent. Se celebra la segona quinzena d'agost.[7]
  • Moncofa Beats Festival. Festival de música electrònica al mes de setembre.
  • Concert al Mediterrani. Concert a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Mediterrani, que es realitza anualment l'últim dissabte d'agost a la plaça Na Violant d'Hongria de la localitat des del 2003.

Esports

modifica
  1. També participaren a les eleccions de 2019: Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (143 vots, 4,27%), que perdé el regidor obtingut el 2015.

Referències

modifica
  1. Palomero Llopis, Marc (Secretari) «Acta». moncofa.sedelectronica.es, 15-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.136 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 26-27. inserció 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Moncofa», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Moncofa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 20 novembre 2017].
  7. «FOC09*». Arxivat de l'original el 2007-12-26. [Consulta: 5 gener 2008].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moncofa