Mondial Moto
FB (successivament, FB Mondial i Mondial Moto) fou una empresa italiana que va produir motocicletes de 1929 a 1978.[1] La marca Mondial Moto S.p.a. es va fer servir per a produir motocicletes del 2000 al 2004,[2] mentre que F.B. Mondial es fa servir des del 2015 també per a la producció de motocicletes; en ambdós casos, però, sense relació directa amb l'empresa original.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | fabricant de motocicletes  | ||||
| Indústria | indústria automotriu | ||||
| Forma jurídica | societat de responsabilitat limitada | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1929, Milà | ||||
| Fundador | Germans Boselli ("Fratelli Boselli") | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1978 | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | motocicleta | ||||
| Nom comercial | FB i FB Mondial | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | fbmondial.com | ||||
Història modifica
L'empresa va ser fundada el 1929 a Milà amb el nom de FB (acrònim de Fratelli Boselli) per una família de l'aristocràcia terratinent de la província de Piacenza, originària d'Ancarano i composta pels germans Carlo, Luigi, Ettore, Giuseppe i Ada Boselli. El líder de la iniciativa emprenedora va ser Giuseppe Boselli, un reeixit pilot de motociclisme i copropietari de l'empresa fabricant de motocicletes de Bolonya G.D.
Al començament, FB va obrir una botiga-taller per a la venda i assistència de models G.D i, en pocs mesos, la demanda del mercat d'un mitjà de transport econòmic i robust com el motocarro es féu palesa. Durant els anys de la seva experiència esportiva, el comte Giuseppe Boselli havia conegut Oreste Drusiani, un reconegut constructor de motors per a diversos fabricants de motocicletes, i FB va establir el seu primer lloc de producció a les instal·lacions de l'empresa d'aquell, a la via Milazzo 32 de Bolonya, dedicant-se inicialment a la construcció de motocarros. La sobtada mort de Drusiani i el tancament de G.D van crear un estat d'incertesa al taller bolonyès, superat per les comandes de CM de Mario Cavedagni, qui va entrar a l'estructura social de l'Officine Drusiani juntament amb els fills del fundador Giannina i Alfonso Drusiani.
Després de la mort de Cavedagni el 1939, atesa la bona resposta del mercat, a començaments de la dècada del 1940 FB i la Drusiani van decidir un pla comú per a ampliar l'estructura de producció i adquirir maquinària més moderna, per tal d'augmentar la producció i dedicar-se també a la construcció de motos lleugeres. No van aconseguir posar-ho en pràctica, ja que el 24 de juliol 1943, un fort bombardeig aliat a Bolonya va atacar-ne l'estació de ferrocarril i els voltants, arrasant la fàbrica (però no la maquinària, que havia estat traslladada després del primer bombardeig de Bolonya el 15 de juliol).
La postguerra i la producció de motocicletes modifica
La producció de motocicletes, de fet, va començar durant la postguerra, quan -continuant la col·laboració de les famílies Drusiani i Boselli- es va reconstruir la fàbrica, traslladant-ne la producció a Milà.[3] Gràcies als seus enormes recursos econòmics, la família Boselli va prendre el control de la companyia.[4][5]
Anomenada en aquells anys FB Mondial primer i, posteriorment, Mondial Moto, la companyia va continuar amb la producció de motocarros, fins i tot aventurant-se en la de motos petites i mitjanes, de fins a 250 cc.
Molt activa a les competicions del Campionat del Món de motociclisme, la firma va comptar entre les seves files amb pilots de relleu internacional com ara Nello Pagani, Carlo Ubbiali, Walter Villa, Bruno Ruffo, Tarquinio Provini i altres. De fet, el seu nom apareix diverses vegades als resultats anuals del mundial de motociclisme com a guanyadora de títols en diverses categories. Mondial dugué a terme també una intensa activitat en el motocròs i el seu pilot Emilio Ostorero guanyà diversos Campionats d'Itàlia de la disciplina.
A finals de la temporada de 1957, quan, juntament amb Gilera i Moto Guzzi, Mondial va decidir de retirar-se de les competicions, la marca es vantava de la conquesta de 10 títols mundials. Al final de la dècada del 1960 va retornar a les competicions amb resultats afalagadors fins al cessament de la producció; mai no va tornar a obtenir, però, resultats tan satisfactoris com els anteriors.
El 1978 es va presentar un nou model de competició de motocròs de 50cc;[3] va ser el darrer projecte, ja que aquell any l'empresa, mentre continuava existint com a Mondial Moto s.r.l.,[1] va cessar totes les activitats de producció.
FB Mondial en competició modifica
Palmarès modifica
En la primera fase de la seva existència, fou notable l'activitat competitiva de Mondial, la qual, tot i desenvolupar-se des de la postguerra fins al 1978,[3] arribà als millors anys durant les dècades del 1950 i 1960.
Campionats mundials modifica
|
|
TT de l'illa de Man modifica
- 1951
- Ultra Lightweight TT (125cc) – Cromie McCandless
- 1957
- Ultra Lightweight TT (125cc) – Tarquinio Provini
- Lightweight TT (250cc) – Cecil Sandford
Campionats estatals modifica
|
|
Galeria de models modifica
-
Una FB Mondial de competició -
FB Mondial 125 Bilancerino del 1955, oficial de fàbrica, amb motor projectat per Fabio Taglioni -
FB Mondial 175 Bialbero F2 del 1956, oficial de fàbrica -
FB Mondial 125 GP del 1956 -
FB Mondial 250 GP del 1957
Empreses successores modifica
Mondial Moto s.p.a. (1999-2004) modifica
El 1999, un acord de llicència per a l'ús de la marca comercial signat per la família Boselli a favor de tercers[6] va permetre la creació de Mondial Moto S.p.A., amb seu a Manerbio (Brescia).[7] L'any 2000, mitjançant un acord amb Honda, el motor de la VTR 1000 SP-1 (un motor amb múltiples victòries al Campionat del Món de Superbike dels derivats de sèrie) es va muntar a la Mondial Piega 1000. El sistema de venda era innovador, segons el qual la comanda i el pagament de la motocicleta es feien directament a Mondial Moto. De fet, els distribuïdors només eren sales d'exposició on es podia veure el producte.
El 2003, amb motiu del saló EICMA a Milà, l'empresa va donar signes inesperats de vitalitat tot presentant dos futuristes models Naked derivats del Piega 1000, anomenats Nuda i Starfighter i dissenyats per la casa Boxer Design del francès Thierry Henriette.[6]
Malgrat la construcció d'una fàbrica de 2.000 m² a Arcore (província de Monza i Brianza), el 2003 només es van construir 76 unitats de la Piega, cap de les quals no va arribar a ser muntada en versió Naked. El 2004, la companyia es va declarar en fallida.[2]
Les marques de "Mondial": la "F.B. Mondial" modifica
En èpoques posteriors, a banda de diverses conseqüències legals en relació amb la fallida de la s.p.a.,[8] amb l'alienació dels actius de la companyia no venuts a una empresa de Meda, de fet dedicada a la venda de motocicletes muntades amb les peces romanents i a l'assistència postvenda,[9] la marca Mondial (que no participava en la iniciativa i era encara propietat de la família Boselli), fou reutilitzada a partir del 2015, en base a altres acords, per a la producció de motocicletes per diverses empreses.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Fallimento Mondial Moto, l'erede della famiglia Boselli: "Non c'entriamo nulla" - Il Giorno» (en italià). Il Giorno, 06-12-2012 [Consulta: 4 octubre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «153/2004 MONDIAL MOTO S.P.A. IN LIQUIDAZIONE» (en italià). portalecreditori.it. Arxivat de l'original el 18 gener 2017. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Storia» (en italià). www.fbmondial.com. Arxivat de l'original el 12 desembre 2015. [Consulta: 4 octubre 2018].
- ↑ Perrone, Gianni. MOTO GUZZI 4 "LA ROMANA" (en italià). Milà: Editoriale C&C, 12/1997 (Moto Storiche).
- ↑ Pozzi, Giorgio. «FB Mondial». A: Moto di Lombardia (en italià).
- ↑ 6,0 6,1 «Il futuro della Mondial - Dueruote» (en italià). Dueruote.it [Consulta: 4 octubre 2018].
- ↑ «Bancarotta fraudolenta, due condannati tra i vertici di "Mondial moto"» (en italià). Il Giorno, 19-11-2012 [Consulta: 4 octubre 2018].
- ↑ «Bancarotta fraudolenta, due condannati tra i vertici di "Mondial moto"» (en italià). ilgiorno.it, 19-11-2012. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «MONDIAL MOTORS | Vivere il Mito» (en italià). www.mondialmotors.it. [Consulta: 4 octubre 2018].
Bibliografia modifica
- Campigotto, Antonio; Grandi, Maura; Ruffini, Enrico. Moto bolognesi del dopoguerra (en italià). Milà: Nada, 2008.
- Manicardi, Nunzia. La prodigiosa Mondial di Drusiani (en italià). Mòdena: Edizioni Il Fiorino, 2011.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mondial Moto |
- Lloc Web oficial de la nova F.B. Mondial (castellà)