Obre el menú principal

El monestir Vatopediu (Βατοπεδίου) és un monestir ortodox del Mont Athos, el segon en la jerarquia[1] de la muntanya sagrada. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1988.

Infotaula d'edifici
Mont Athos
Vatopedi monastery 2006.jpg
Monestir Vatopediu
Nom en la llengua original (el) Βατοπέδι
Dades
Tipus Monestir
Creació segle X (Gregorià)
Característiques
Superfície 33.042 ha
Ubicació geogràfica
Localització Mont Athos
Flag of Greece.svg Grècia
 40° 18′ 51″ N, 24° 12′ 40″ E / 40.314166666667°N,24.211111111111°E / 40.314166666667; 24.211111111111
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1988 (12a Sessió), Criteris PH: (i),(ii),(iv),(v),(vi),(vii)
Identificador 454
Activitat
Religió Església Ortodoxa
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Va ser fundat entre el 972 i el 985 per Atanasi, Nicolau i Antoni, tres nobles d'Adrianòpolis arribats a l'Athos com a deixebles de Sant Atanàsi l'Atonita. La tradició diu que la seva construcció va ser ordenada al segle V per l'emperador romà Teodosi, en el lloc d'una església construïda per Constantí el Gran al segle IV. Teodosi va construir el monestir per honorar a la Mare de Déu per la salvació miraculosa del seu fill en un naufragi. La majoria d'edificis construïts posteriorment ho van ser durant el període bizantí i durant els segles XVIII i XIX, moment àlgid del monestir. Entre els monjos que van fer estada a Vatopediu, cal destacar-ne Sant Sava i Sant Simó, figures cabdals de la història sèrbia. En la història recent del monestir, aquest es va veure afectat el 2008 per un escàndol financer, arran de les transaccions de bescanvi de terrenys entre el monestir i el primer ministre grec Kostas Karamanlís[2]

Arquitectura i artModifica

 
La Santíssima Trinitat, fresc a l'entrada (πρόστωον) del Katholikon de Vatopediu

El Katholikon, o església principal, dedicat a l'Anunciació de la Mare de Déu, va ser construït el segle X. Conté frescs del segle XIV (restaurats durant els segles XVIII i XIX). El monestir compta amb 12 capelles a l'interior del seu recinte, i 19 a fora; cal destacar les sketes de Sant Andreu, a Kariés, i la de Sant Demetri, més propera al monestir. El campanar del monestir va ser construït als voltants de 1427, i el més antic que es conserva a l'Athos.

Entre els seus tresors, el monestir conserva un cinturó de la Verge Maria, que aquesta hauria entregat a Sant Tomàs apòstol després de la seva mort. També es conserva un reliquiari que conté el crani de Sant Joan Crisòstom, amb plata i joies incrustades, i que segons la tradició té propietats miraculos. El monestir també conserva la Iaspis, un calze fet d'una sola peça de jaspi, i nombroses icones.

La biblioteca de Vatopediu conserva una carta reial medieval, del segle XIII, que Ivan II Asen de Bulgària va dedicar al monestir. Va ser descoberta als arxius del monestir el 1929. La biblioteca també té 2.000 manuscrits i 35.000 llibres impresos.

Desgreuge catalàModifica

El 9 d'octubre de 2005, a iniciativa del cantautor Josep Tero i del llavors secretari general del Departament de Presidència, Carles Duarte, una delegació de la Generalitat de Catalunya encapçalada per Joaquim Nadal, va visitar[3][4] el monestir, inaugurant la restauració de la Torre del Tresor, obra finançada majoritàriament pel govern català com a acte desgreuge pels saquejos i destrucció infligits al monestir per la Companyia Catalana d'Orient el 1307. Durant la visita, el responsable d'activitats culturals del monestir, el monjo Arseni, agraí amb aquestes paraules la donació:

« Si als ulls de Déu mil anys són com un dia, Catalunya no ha trigat ni tan sols un dia a iniciar la reparació dels danys ocasionats pels seus avantpassats »

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir Vatopediu  
  1. Masoliver, Alexandre Història del monaquisme cristià, 1981, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.100, ISBN 84-7202-398-2
  2. Karamanlís demana perdó per la corrupció, Avui, 17 de desembre de 2008, p.14 (data d'accés: 22-09-09)
  3. Desgreuge català al mont Athos, set segles després, Vilaweb, 9 d'octubre de 2005 (data d'accés: 22-09-09)
  4. Crònica d'una reconciliació, El Punt, 10 d'octubre de 2005 (data d'accés: 22-09-09) PDF