Monestir de Jonqueres

antic monestir de Barcelona

Santa Maria de Jonqueres fou un monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del segle xiii fins al xix, en què l'església i el claustre foren traslladats pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Monestir de Jonqueres
Imatge
Claustre de l'Església de la Concepció, precedent de l'antic monestir de Jonqueres
EpònimSant Vicenç de Jonqueres Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonestir desaparegut Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1869 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Materialmaó i Pedra de Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEntre els carrers de Jonqueres, Torrent de Jonqueres i la plaça de Jonqueres (aquests dos darrers vials desapareguts amb l'obertura de la Via Laietana), i un tram nord de la muralla medieval i moderna de Barcelona
Map
 41° 23′ 16″ N, 2° 10′ 27″ E / 41.38773°N,2.1742°E / 41.38773; 2.1742

Història modifica

La congregació de monges va néixer l'any 1214 dintre de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, entre Sabadell i Terrassa. El 1273, les monges es van traslladar a una nova ubicació dintre de la ciutat de Sabadell per a traslladar-se de nou el 1293 al seu emplaçament definitiu en el barceloní carrer de Jonqueres. Eren de l'orde de les Monges Comanadores de Sant Jaume, branca femenina conventual de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa, orde militar d'origen castellà.

Ocupava el solar entre la muralla medieval (actual plaça d'Urquinaona) i els carrers de Jonqueres i Torrent de Jonqueres (actual Via Laietana). No va ser mai un monestir massa destacat i la congregació va acabar dissolent-se el després que les monges fossin expulsades per les tropes napoleòniques. Aleshores, l'edifici es va convertir en hospital militar. A mitjans del segle xix es va transformar en correccional, per a passar a ser uns anys més tard caserna militar, però el 1868 la Junta Revolucionaria Provincial de Barcelona va decidir que l'antic monestir havia de ser enderrocat per raons urbanístiques.[1]

L'any 1869, el bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro plantejà la construcció d'una nova parròquia dedicada a la Immaculada Concepció en el nounat Eixample, que en aquesta època encara era una zona de camp. Treballant d'acord amb la Comissió de Monuments i amb l'Acadèmia de Belles Arts, l'arquitecte Josep Buxareu i Gallart projectà el trasllat de l'església i el claustre, tasca finalment dirigida per Jeroni Granell i Mundet. La nova església, juntament amb la planta baixa del claustre, seria inaugurada solemnement el 14 de juny del 1871.[1]

El 2022, les obres del carrer de Jonqueres van deixar al descobert noves restes arqueològiques del monestir, que el Servei Municipal d’Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona va decidir no conservar pel seu escàs valor patrimonial.[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Parròquia de la Puríssima Concepció». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. Armengol, Abigail «Les restes del monestir de Jonqueres descobertes amb les obres de la via Laietana no es conservaran». Betevé, 29-09-2022 [Consulta: 1r octubre 2022].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Jonqueres