Obre el menú principal

El Monestir de Santa Clara o Reial Monestir de l'Assumpció, situat a Xàtiva, la Costera, és un edifici conventual d'estils gòtic i barroc construït en el segle XIV i amb posteriors reformes i ampliacions dels segles XVI al XVIII, que va ser fundat extramurs l'any 1325, però que en una reforma posterior de la muralla, va quedar inserit dins d'aquesta.

Infotaula d'edifici
Monestir de Santa Clara de Xàtiva
Portada barroca del Convent de Santa Clara, Xàtiva.JPG
Dades
Tipus monestir
Característiques
Estil arquitectònic gòtic valencià
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
MunicipiXàtiva
38° 59′ 21″ N, 0° 31′ 14″ O / 38.9892°N,0.520561°O / 38.9892; -0.520561Coord.: 38° 59′ 21″ N, 0° 31′ 14″ O / 38.9892°N,0.520561°O / 38.9892; -0.520561
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0010959
IGPCV 46.23.145-006[1]
Modifica les dades a Wikidata

Les obres d'aquest monestir i les del convent de franciscans van ser coetànies de la mateixa orde, masculina i femenina, i les seues traces o execució es deuen molt probablement al mateix mestre d'obres, seguint pautes de distribució i d'ornamentació molt semblants.

DescripcióModifica

El Monestir formava un quadrilàter d'aproximadament 70 per 70 metres, organitzat al voltant d'un claustre. En el segle XVII es va augmentar el claustre, encara que l'original gòtic va quedar intacte i l'església, d'arcs perpanys, va ser recoberta amb una volta de canó amb llunetes. Al segle XVIII va patir els efectes del terratrèmol del 1748, ressentint-se l'estructura del temple, per la qual cosa es van substituir els arcs per una coberta de cintres en tisora de fusta, ocultes per la volta del XVII.

 
Portada gòtica de Santa Clara

La resta del temple gòtic es manté amb el revestiment de maçoneria en el XVII, amb els contraforts originals de pedra davall els lluïts d'algeps.

Durant la Guerra Civil una part del monestir va ser confiscada per construir un mercat i es va dinamitar el claustre, quedant actualment en la zona de la porteria, la porta ogival de dovelles llises, per la qual s'accedix al monestir des del carrer Montcada.

L'església existent hui és un temple d'una sola nau, alçat en el segle XIV, amb contraforts interiors i capelles entre ells. Als peus del temple hi ha una dependència amb volta de creueria. D'ella partixen dos escales: una, anomenada per la comunitat "Secreta", i construïda en el segle XVII en una caixa de maçoneria. L'escala només era utilitzada en Setmana Santa, i comunica amb l'antesala del cor alt que és la mateixa antesala que dóna a la zona de dormitori. L'altra escala, junt amb l'anterior, era d'ús diari. L'església té una espadanya de dos vans, rematada en frontó, alçada en el XVII.

Formant angle recte amb l'església, des de la plaça de la Trinitat fins a quasi arribar a l'Albereda, s'alça un imponent cos d'edificació, les dimensions del qual aproximades són uns 12 metres d'ample, 15 metres d'alt i uns 40 d'ample. Una gran nau medieval. Es tracta d'una construcció del tres-cents, de potents i elevats arcs de pedra amb aresta, que sustenten una coberta a dos aigües. Els contraforts són interiors. En el segle XVIII es va construir a mitjana altura un forjat, de manera que l'espai va quedar dividit en dos nivells. En l'inferior es va instal·lar llavors el refectori.

BibliografiaModifica