Monges agustinianes

dones de vida consagrada de l'Església catòlica, dedicades a la vida contemplativa; són la branca femenina de l'orde de Sant Agustí
(S'ha redirigit des de: Monges agustines)

Les monges agustinianes (en llatí Moniales Ordinis Sancti Augustini) són les monges de vida contemplativa que pertanyen al segon orde de Sant Agustí, com a branca femenina de l'orde. Com els homes, posposen al seu nom les sigles O.S.A.

Infotaula d'ordeAgustines
Escut de l'Orde de Sant Agustí (de les Constitutiones impreses a Venècia en 1777), amb el cor travessat per la fletxa i amb flames (símbol de l'amor per Crist), el llibre (per les obres del sant) i el cinyell (per l'orde)
TipusOrde mendicant, femenina
Nom oficialMonges de l'Orde de Sant Agustí
Nom oficial llatíMoniales Ordinis Sancti Augustini
SiglesO.S.A.
Altres nomsMonges agustines, agustinianes, eremites agustines, Orde d'Eremites de Sant Agustí, Orde Agustinià
HàbitNegre, amb túnica i vel, amb corretja negra de cuir; toca blanca
LemaAmor meus, pondus meus (El meu amor és el meu pes); Charitas et scientia (Caritat i ciència o Amor i saviesa); Tolle lege (Pren i llegeix)
Objectiuvida contemplativa, estudi; actualment, també ensenyament i assistència
Fundació1256 (l'orde masculí), Roma per Innocenci IV
ReglaRegla de Sant Agustí (s. IV)
Constitucions1287 (per Augustinus Novellus) i 1290; reformades en 1971
PatronsMare de Déu del Consol; Sant Agustí d'Hipona
Branques i reformesTerciàries Agustines (1545, València), Agustines recol·lectes (Madrid, 1589), agustines descalces (1597, Alcoi), Germanes de Sant Ignasi (Filipines)
Primera fundacióLa primera de la que hi constància: Oberndorf (Württemberg), 1264
Fundacions destacadesMontefalco, Cascia, Agnetenberg (Westfàlia)
Fundacions a terres de parla catalanaSanta Margarida (Mallorca, 1229), Montalegre (Barcelona, 1246), Rajadell (1350), Sta. Maria Magdalena (Barcelona, 1372), M. de Déu de l'Esperança (València, 1509), Alzira (1536)
Persones destacadesSantes Clara de Montefalco, Rita de Càscia; Vittoria Alleotti, Anne Catherine Emmerich
Lloc webhttp://www.osanet.org

Història

modifica

Orígens

modifica

L'orde remet el seu origen a les instruccions que Sant Agustí d'Hipona va escriure en una carta, la 221, l'any 423, a les monges d'Hippo Regius (Hipona), entre les quals hi havia la seva germana. Aquesta comunitat, que hauria seguit el germen de la Regla de Sant Agustí, seria la primera comunitat augustiniana.[1]

Com en el cas dels homes, hi havia comunitats femenines que seguien aquesta regla. Es troben nombroses còdexs anteriors al 1400 amb versions de la Regla adaptades per a monges, la qual cosa implica que hi havia comunitats femenines que la feien servir. Eren comunitats separades que no formaven part de cap orde religiós, posades sota la jurisdicció directa d'un bisbe.[1]

Algunes comunitats, a més, treballaven en l'assistència a malalts, formant comunitats conventuals hospitalàries com les Agustines de l'Hôtel-Dieu de París, les Agustines de Cambrai o d'Arras, o les Agustines de la Misericòrdia de Jesús (fundades al segle xiii a Dieppe).[1]

Primers monestirs femenins de l'Orde de Sant Agustí

modifica
 
Plafó ceràmic amb Clara de Montefalco, ca. 1670, mostrant l'hàbit de les agustines (Sevilla, Museo de Bellas Artes).

L'Orde de Sant Agustí, com a orde mendicant, no es va constituir fins al 1256. Només uns anys després trobem les primeres notícies relatives a un monestir femení de l'orde augustinià, referides al convent d'Oberndorf, a Württemberg, incorporat a l'orde per decisió del capítol provincial agustí alemany per un acte del 27 de maig de 1264. Segurament, ja n'hi havia comunitats femenines anteriors que seguien la Regla de Sant Agustí o tenien com a directors espirituals els frares de l'Orde de Sant Agustí.[1]

Durant els segles següents, altres monestirs i comunitats van anar adherint-se a l'Orde de Sant Agustí, prenent-ne la regla i la direcció espiritual dels frares, però mantenint-se independents entre si. Només el 1401, Bonifaci IX va concedir als Eremites de Sant Agustí la facultat de fundar comunitats de monges amb l'hàbit, regla i privilegis del seu orde, com ja havien fet els franciscans i els dominics. Les constitucions de l'orde de 1581 tenen un capítol dedicat a aquesta branca.[1]

Reformes

modifica

Al final del segle xvi i en el marc de les reformes observants de l'orde, es van fundar les Agustines Recol·lectes i les Agustines Descalces, que van tenir difusió a Espanya i Hispanoamèrica i van donar lloc a ordes autònoms.

En 1953, els convents italians es van agrupar en una confederació. Els convents espanyols pertanyen als ordes de recol·lectes i descalces.

Activitat i difusió

modifica

Les monges agustines, a més de seguir la regla comuna, tenen constitucions adaptades. El 1971 van ser reformades d'acord amb el Concili Vaticà II. A més de la pregària contemplativa, algunes comunitats es dediquen a l'apostolat i l'ensenyament de les nenes o a la cura d'orfes.[1]

Porten hàbit negre (o blanc, sobretot per a les activitats diàries) amb un cinyell negre de cuir.

El 1973 n'hi havia 83 monestirs d'observança ordinària: 29 en Itàlia, 46 en Espanya i 1 a Mèxic, Suïssa, Malta, Bolívia, Equador, Estats Units, Xile i Països Baixos; al final del 2005 eren 82 monestirs i 919 religioses.[2]

Germanes

modifica

No s'han de confondre amb altres congregacions religioses formades per germanes que segueixen la Regla de Sant Agustí i que no són de clausura; formen part de la família augustiniana, però no són monges agustines. Són, per exemple, les Germanes de Santa Rita, les Germanes de la Caritat del Verb Encarnat, les Germanes de la Mare de Déu del Consol, etc.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Roca i Costa, Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval. Barcelona: Base, S.A., octubre de 2014, p. 185-189. ISBN 9788416166220. 
  2. Annuario Pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, 2007, p. 1523

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica