Monique Hanotte

Membre de la resistència belga

Monique Hanotte (Sépeaux-Béon (França), el 10 d'agost de 1920Nivelles el 19 de febrer de 2022) va ser una resistent belga. Nascuda Henriette, el War Office (ministeri britànic de la guerra) li va donar el nom de codi Monique, nom que va mantenir tota sa vida.[1]

Infotaula de personaMonique Hanotte
Biografia
Naixement(fr) Henriette Lucie Hanotte Modifica el valor a Wikidata
10 agost 1920 Modifica el valor a Wikidata
Sépeaux (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 febrer 2022 Modifica el valor a Wikidata (101 anys)
Nivelles (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsMonique Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitant de la resistència Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militarassistent (1943–1944) Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Era filla de la francesa Georgette Laurette i del belga Clovis Hanotte.[1] Va créixer al poble rural de Rumes, que toca la frontera francesa. Els seus pares hi tenien un hotel amb agència de duanes al costat de l'estació del ferrocarril i una granja. Va anar a l'escola al poble francès veí de Bachy on també va seguir classes de violí, i en passar la frontera cada dia es va fer conèixer als agents de duanes i policies que vigilaven el pas de frontera.[2]

Henriette Hanotte i la seva família van aidar els soldats anglesos a passar la frontera francobelga a l'inici de la Segona Guerra Mundial. El 1940, amb vint anys per primera vegada va conduir dos soldats britànics cap a Lilla.[3] Després son pare, un veterà de la Primera Guerra Mundial la va posar en contacte amb els serveis britànics (MI9), per formar-la en el mester de l'evasió.[3] També s'incorporarà a la xarxa Cometa,[4] encarregada de l'enllaç Brussel·les-París de la xarxa de resistència. Treballa sota el pseudònim de Marie, i més tard Monique.[5] Fer com si fos enamorada, era una de les seves tàctiques de camuflatge.[6]

El 1944, un veí la va trair, i cercada per la Gestapo va haver de seguir el camí cap a Londres, el camí al qual ella mateixa havia acompanyat tantes persones.[3] El 10 de maig de 1944 va deixar la Villa Voisin, un «niu de resistents» a Anglet al Pirineu francès, travessar Espanya i via Gibraltar va arribar a Londres.[7] Hi va arribar amb Aline Dumont («Michou»), una altra persona frontissa de la xarxa Comet, ambdues exhaustes i prop de l'esgotament.[8] Al Regne Unit va esdevenir sotslloctinent de l'Auxiliary Territorial Service (ATS, «servei auxiliar territorial») i hi va rebre una formació de paracaigudista.[1]

Després de la guerra es va casar amb Jules Thomé, el seu promès des de jove. Tot i la seva experiència a l'hotel familiar, va treballar al Castell de la Rocq a Arquennes (prop de Seneffe), on va habitar en una dependència, fins que se'n va anar a viure a Nivelles el 1997. Va tenir dos fills.[3]

Reconeixement

modifica
  • El 2008 es va estrenar una estàtua, obra de l'esculptor Éric Dupon, al seu honor al municipi de Bachy (França) que fa frontera amb Rumes. Hi va rebre el títol de ciutadana d'honor el 2015.[9]
  • Ciutadana d'honor de la ciutat de Nivelles (Bèlgica)[3]
  • Medalla Presidencial de la Llibertat[3]
  • El 2015 es va estrenar entre els municipis de Rumes i Bachy un sender transfronterer Dans les pas de Monique («seguint els passos de Monique») que commemora els camins que ella va prendre durant les seves operacions d'evasió.[10]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Connart, Philippe; Dricot, Michel; Renière, Édouard; Schutters, Victor. «Fiche d'évadé - Réseau Comète= Henriette Lucie Hanotte/1552» (en francès, neerlandès, anglès). Le Réseau Comète. [Consulta: 21 febrer 2022].
  2. Shute, Joe «Monique Hanotte: The teenage Belgian spy who walked 140 airmen to freedom [MH, l'espia adolescent belga que va portar 140 militars de la força aèria cap a la llibertat|» (en anglès). The Telegraph, 09-08-2020.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Henriette Hanotte est décédée» (en francès). Ajuntament de Nivelles, 20-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-20. [Consulta: 21 febrer 2022].
  4. «Réseau Comète - the Comet Line» (en francès, anglès), 30-01-2013. [Consulta: 21 febrer 2022].
  5. «Décès de l'héroïne de guerre Henriette Hanotte à l'âge de 102 ans». Info. RTBF, 20-02-2022.
  6. Simoens, Kristof «Oorlogsheldin Henriette Hanotte (102) redde 140 piloten door de nazi’s wijs te maken dat ze verliefd was» (en neerlandès). Het Nieuwsblad, 21-02-2022.
  7. Fry, Helen. MI9 : a history of the secret service for escape and evasion in World War Two (en anglès). New Haven: Yale University Press, 2020. ISBN 978-0-300-25592-8. 
  8. Fry, 2020, p. 240-241.
  9. Poly, Clément. «Bachy: une statue en l'honneur de la résistante Henriette Hanotte» (en francès). Hauts de France. France 3. [Consulta: 21 febrer 2022].
  10. «Circuit de randonnée pédestre franco-belge « Dans les pas de Monique », guide de la ligne d’évasion Comète» (en francès). Ajuntament de Bachy, 2015. [Consulta: 21 febrer 2022].

Enllaços externs

modifica