Monochrome Display Adapter
El Monochrome Display Adapter (MDA, «adaptador de pantalla monocrom», també conegut com a targeta MDA, Monochrome Display and Printer Adapter, MDPA, o «adaptador de pantalla i d'impressora monocrom») introduït el 1981, era la targeta de vídeo i el monitor estàndard d'IBM per al PC. El MDA no tenia mode gràfic; només presentava un únic mode text monocrom (mode de vídeo PC 7), que podria mostrar 80 columnes per 25 línies de caràcters de text d'alta resolució.
Característiques modifica
La targeta MDA estàndard d'IBM estava equipada amb 4 kilobytes de memòria de vídeo i un generador d'adreces de vídeo MC6845. L'alta resolució dels caràcters MDA (nitidesa) va ser una característica amb la intenció de facilitar l'ús comercial i de tractament de textos: cada caràcter va ser renderitzat en una matriu de 9×14 píxels, dels quals 7×11 van fer el caràcter mateix (els altres píxels s'utilitzen per a l'espai entre les columnes de caràcters i línies).[1] Alguns caràcters, com la «m» minúscula, van ser renderitzats a través de 8 píxels.
La resolució teòrica total de la pantalla MDA va ser de 720×350 píxels. Aquest número s'arriba a través de càlcul d'ample dels caràcters (9 píxels) per columnes de text (80) i alçada dels caràcters (14 píxels) per línies de text (25). Tanmateix, el MDA no pot ocupar-se dels píxels individuals; sinó que només podia treballar en mode text, limitant la seva elecció de patrons de visualització a 256 caràcters. El seu conjunt de caràcters es coneix com la taula de codis 437. Els patrons de caràcters s'emmagatzemaven en la memòria ROM de la targeta, i així no podrien ser canviats pel programari. L'única manera de simular contingut «gràfic» a la pantalla va ser a través d'art ASCII.[2]
El MDA original d'IBM va incloure un port paral·lel d'impressora (per això el seu nom original d'«adaptador de pantalla i d'impressora monocrom»), evitant així la necessitat d'una interfície paral·lela separada en ordinadors equipats amb un MDA.[2]
Atributs dels caràcters modifica
El MDA presentava els següents atributs de caràcter: invisible, subratllat, normal, brillant (negretes), vídeo invers i parpelleig; alguns d'aquests atributs es podrien combinar, de manera que, per exemple, es podria produir un text brillant subratllat.
|
Especificacions modifica
Connectors modifica
Nombre de pins (mirant al sòcol).
| Pin | Funció |
|---|---|
| 1 | Terra |
| 2 | Terra |
| 3 | No s'utilitza |
| 4 | No s'utilitza |
| 5 | No s'utilitza |
| 6 | Intensitat |
| 7 | Vídeo |
| 8 | Sincronisme horitzontal |
| 9 | Sincronisme vertical |
Senyal modifica
| Tipus | Digital, TTL |
|---|---|
| Resolució | 720h × 350v |
| H-freq | 18,432 kHz |
| V-freq | 50 Hz |
| Colors | 2-4[4] |
Principals competidors modifica
Hi havia dos adaptadors de pantalla competidors habitualment disponibles:
- Per als usuaris de PC que exigien gràfics de mapa de bits i/o color, IBM va oferir el seu Color Graphics Adapter (CGA, o «Adaptador de Gràfics en Color»), llançat alhora amb el seu MDA. La resolució més baixa dels seus caràcters en mode text (en comparació amb el MDA) i l'absència d'un port d'impressora, que s'incloïa a la targeta MDA original, va fer les targetes CGA menys atractives per les empreses.
- Introduït el 1982, el no-IBM Hercules Graphics Card (o HGC) oferia tant un mode MDA compatible amb el mode de text d'alta resolució i un mode gràfic monocrom. Podria tractar píxels individualment i mostrar una imatge en blanc i negre de 720×348 píxels. Aquesta resolució era millor que fins i tot la més alta resolució monocromàtica que les targetes CGA podien oferir.[2] Així, fins i tot sense una capacitat de color de qualsevol tipus, l'oferta de l'adaptador Hèrcules de gràfics monocrom sense sacrificar la qualitat del text MDA-equivalent ho va convertir en una opció més desitjable per a molts.
Referències modifica
- ↑ «Monochrome Display Adapter». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 John Elliott. «Monochrome Display Adapter: Notes» (en anglès), 06-11-2005. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ «IBM Personal Computer Hardware Library: Technical Reference» (Edició revisada, 1983)
- ↑ Hi ha quatre combinacions possibles de valors per a les pins d'«intensitat» i «vídeo», però no tots els monitors els mostraran com quatre nivells d'intensitat diferents.