Narval

cetaci àrtic
(S'ha redirigit des de: Monodon monoceros)

El narval (Monodon monoceros) és una espècie àrtica de cetaci odontocet, semblant a la beluga (Delphinapterus leucas), i com a tal està dotat de dents i no pas de barbes com els misticets. És estrany trobar-ne a latituds més al sud de 70°N.[2]

Infotaula d'ésser viuNarval
Monodon monoceros Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació1 any Modifica el valor a Wikidata
Pes80 kg (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries1 Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Risc mínim
UICN13704 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaMonodontidae
GènereMonodon
EspècieMonodon monoceros Modifica el valor a Wikidata
L., 1758
Nomenclatura
Sinònims
Narwalus vulgaris
Narwalus microcephalus
Narwalus andersonianus Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Mida

Història modifica

El gran ullal del narval donà lloc al mite de l'unicorn, i durant molts anys foren caçats per vendre els seus ullals com a banyes d'unicorn. De fet, al Japó es van comercialitzar fins al 1950, sota el nom d'ikkaku, un remei capaç de neutralitzar qualsevol verí. Actualment la seva caça per aquest motiu està totalment prohibida i només els esquimals tenen llicència per caçar-ne un nombre determinat cada any, ja que formen part de la seva dieta. La carn de narval és molt apreciada pels esquimals, sobretot crua pel seu alt valor nutritiu.

Descripció modifica

Els narvals amiden 1,5 metres quan naixen i poden arribar a fer 6 metres els mascles i 5 metres les femelles (aquestes mides no tenen en compte l'ullal). Una característica del narval és que no disposa d'aleta dorsal. Aquest fet segurament forma part d'una adaptació per poder viure a l'Àrtic, ja que sense aquesta aleta poden nedar sota el gel sense por de xocar-hi. Per tal de suplir les funcions de l'aleta dorsal tenen un seguit de protuberàncies que els permeten mantenir l'equilibri. El seu hàbitat gèlid també fa que disposin d'una capa de greix molt gruixuda (pot arribar a suposar el 40% del seu pes total). Altres trets característics són la pell blanca amb taques negres (que sol tornar-se més clara amb l'edat) i la cua en forma convexa (al contrari que la dels dofins, per exemple).

La dieta dels narvals inclou arengades, bacallà, halibuts, salmons, cefalòpodes i crustacis.

Les femelles de narval tenen un temps de gestació d'entre 14 i 15 mesos; i una longevitat de 40 anys.

L'ullal dels narvals modifica

El tret més característic del narvals és l'ullal que els sobresurt del musell. En realitat és només un dels dos ullals que posseeixen. L'ullal dret no sol créixer i queda amagat dins la geniva, mentre que l'esquerre pot créixer fins als 3 metres, en el cas del mascles. D'altra banda, tot i que les femelles posseeixen els dos ullals, no els en sol créixer cap. Tot i això s'han trobat exemplars de femelles amb un ullal sobresortint i mascles als quals els havien crescut els dos ullals. No se sap del cert la utilitat d'aquests ullals. Les diverses hipòtesis suggereixen que pot ser per defensar-se de depredadors com l'os polar, per lluitar entre mascles o per trencar clapes de gel per poder sortir a respirar.

Referències bibliogràfiques modifica

  1. Entrada «Monodon monoceros» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. Jefferson, T.A., Karczmarski, L., Laidre, K., O'Corry-Crowe, G., Reeves, R.R., Rojas-Bracho, L., Secchi, E.R., Slooten, E., Smith, B.D., Wang, J.Y. & Zhou, K. Monodon monoceros. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 18 desembre 2008.

Bibliografia modifica

  • Carwardine, M. et al.: Ballenas, delfines y marsopas, Barcelona: Ediciones Omega S.A. Any 1999
  • Carwardine, M.:Ballenas, delfines y marsopa, 1a edició Barcelona: Plaza & Janés. Any 1993
  • Macdonald, D.:Mamíferos marinos: ballenas, focas y delfines, Ediciones Folio. Any 1991
  • Papastavrou, V.: Ballenas, delfines y otros mamíferos marinos, 1a edició Madrid: Santillana. Any 1994