Montdorita

La montdorita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica. Rep el nom de l'estratovolcà Mont Dore, a França, ja que el mineral es va trobar a les roques derivades d'aquesta formació.

Montdorita
Fórmula química	(K,Na)₂(Fe2+,Mn2+,Mg)₅(Si₄O10)₂(OH,F)₄
Epònim	Monts Dòr (oc)
Localitat tipus	Charlannes, La Borbola, Puèi Domat, Alvèrnia-Roine-Alps, França
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/H.11
Dana	71.2.2a.10
Heys	14.20.9
Propietats
Color	verd a verd marronós
Densitat	3,15 g/cm³ (mesurada); 3,159 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,580 nβ = 1,605 nγ = 1,605
Birefringència	δ = 0,025
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1998 s.p.
Símbol	Mdr
Referències

Característiques

La montdorita és un silicat de fórmula química (K,Na)₂(Fe²⁺,Mn²⁺,Mg)₅(Si₄O₁₀)₂(OH,F)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1979.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Charlannes, dins el municipi de La Borbola, al departament de Puèi Domat (Alvèrnia-Roine-Alps, França). També ha estat descrita al volcà Aïn Nousri, a la província de Skikda (Algèria), i al volcà Olkaria, al comtat de Nakuru (Kenya). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.