Llista de topònims de Montmajor (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El terme municipal està format per quatre sectors força allunyats. El sector principal, en el que hi ha un entrant pronunciat del municipi solsonenc de Navès. L'enclavament de Catllarí (5,45 km²), al nord, entre Fígols, Castellar del Riu i Guixers. L'enclavament de Comaposada (8,01 km²), que està separat del sector principal per l'Espunyola. I el de Valielles (3,20 km²), enclavat a l'interior del Solsonès, entre les serres de Busa i de Valielles.
A continuació hi ha una llista de les esglésies i capelles de Montmajor, indicant a quina parròquia pertanyen:[3]
Sant Andreu de Valielles. Anteriorment fou església sufragània de Busa i més tard de Sisquer. En l'actualitat és una capella particular que depèn de la Parròquia de la Vall de Guixers.
L'últim diumenge d'abril se celebra la Festa Major de la Torreta, a la Parròquia de Sant Feliu de Lluelles.[4] La festa comença amb la missa al migdia que es clou amb el cant dels goigs i es reparteix un pom de flors als assistents. Segons la història oral (recollida per Ramon Viladés), el ball de cascavells va tenir alts i baixos, segons la situació socio-política de la zona i després de patir durant les guerres carlines, es va restaurar l'any 1923.[4] Tot i que no es conserva documentació escrita d'aquest ball, ja al segle xix era considerat una tradició, però abans s'havia celebrat el 2 de febrer, per la Festa de la Candelera i es va canviar degut al mal temps hivernal poc després de la Guerra Civil espanyola. El ball, que en l'actualitat es balla davant l'ermita de la Torreta, a prop de la masia de Can Jané, s'havia ballat a llocs com l'era de Can Besora i al Cap de la Barraca.[4]
Antigament només podien ballar el ball els joves solters però des de la dècada de 1940, a causa del despoblament de la regió, és ballat tant per nois com noies, solters i casats i el nombre de balladors no és fix. Respecte a la música, abans s'havia ballat al ritme d'una cançó acompanyada per un violí, posteriorment s'ha ballat acompanyat per una cobla o per mitjans mecànics. Les noies i dones que ballen van vestides amb una faldilla estampada, blusa blanca, llaç vermell al coll, mitjons blancs i espardenyes de vetes vermelles i els homes i nois porten pantaló blau marí, faixa vermella, camisa blanca, llaç vermell al col, mitjons blancs, espardenyes de vetes vermelles i cascavells.[4]
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 86. ISBN 84-393-5437-1.
↑Bach i Riu, Antoni. Montmajori i el seu Comú. Solsona: Mn Antoni Bach i Riu, p. 91-92.
↑ 4,04,14,24,3Viladés, Ramon «Ball de Cascavells de la Torreta». L'Erol, revista cultural del Berguedà, 1, setembre 1982, pàg. 39.