Montserratí

comarca natural de Catalunya
Aquest article tracta sobre la proposta de nova comarca. Si cerqueu la subcomarca actual, vegeu «Baix Llobregat Nord».

El Montserratí (també anomenat Pla de Montserrat, Comarca de Montserrat, Baix Llobregat Nord o Penedès Montserratí) és una comarca natural situada a la falda sud-est de la muntanya de Montserrat, de la qual pren el nom.[1] El seu territori es troba repartit principalment entre les comarques actuals del Baix Llobregat, l’Anoia i l'Alt Penedès, si bé també s'ha proposat d'integrar-hi alguns municipis del Bages i el Vallès Occidental.

Infotaula de geografia políticaMontserratí
Montserratí.png
modifica

EpònimMontserrat modifica
Localització
Localització del Montserratí.png modifica
 41° N, 2° E / 41°N,2°E / 41; 2
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona modifica

CapitalMartorell modifica
Població
Total180.526 (2019) modifica
• Densitat491,05 hab/km²
GentiliciMontserratí, montserratina modifica
Geografia
Superfície367,63 km² modifica

El seu nucli principal és la vila de Martorell, que tradicionalment ha actuat com a capital subcomarcal.[2][3] La quinzena de pobles que l'integren –que varien segons les fonts– han compartit històricament un marc referencial comú esdevenint una zona perifèrica dels àmbits d'influència penedesenc, igualadí i, en menor mesura, metropolità i bagenc. El fet que s'hi trobi la confluència entre els rius Llobregat i Anoia i de ser lloc de pas obligat que comunica el pla de Barcelona amb l'interior del país ha fet del Montserratí una zona de cruïlla entre les grans comarques i demarcacions pròximes, situant-se en els límits de les antigues vegueries –i posteriorment corregiments– de Vilafranca, Barcelona i Manresa. Amb la divisió administrativa de Catalunya establerta als anys trenta del segle xx, va ser repartit en diverses comarques, quedant el gruix de municipis inclosos dins l'actual subcomarca del Baix Llobregat Nord.

L'encaix del Montserratí (malgrat referir-s'hi amb altres noms) ha estat objecte de debat en les successives propostes contemporànies d'organització territorial del Principat.[4] Diversos geògrafs i estudiosos del fet comarcal –entre ells Pau Vila, principal responsable de la divisió comarcal de 1936– han valorat l'opció de crear una comarca pròpia a l'entorn del Pla de Montserrat amb capital a Martorell. Més endavant, l'Informe Roca de l'any 2000 encarregat pel Parlament de Catalunya també insistí en aquesta solució.[5]

Amb l'entrada al segle xxi ha renascut la reivindicació del territori per esdevenir una nova comarca seguint els passos que van fer possible la constitució del Moianès l'any 2015. Així, nombroses entitats, personalitats i també diversos Ajuntaments implicats s'han posicionat a favor del Montserratí, constituint l'any 2017 la Plataforma El Montserratí és Comarca per reclamar-ne la creació davant de la Generalitat i l'opinió pública.[6]

DenominacióModifica

 
El Pont del Diable sobre el riu Llobregat amb el massís de Montserrat al fons (Charles Clifford, c. 1860)

La denominació Montserratí no es correspon amb un nom d'ús històric, però actualment és la més estesa. Diversos mitjans de comunicació local l'utilitzen habitualment per a referir-se a aquest territori i el quinzenal Línia Nord fins i tot té una edició comarcal específica.[7][8][9]

Neix a partir d'un sentiment identitari estès majoritàriament entre les noves generacions de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i actualment té el seu ressò en diverses iniciatives com la Colla Bastonera del Montserratí,[10] la competició esportiva Marxa del Montserratí organitzada pel Club Excursionista Esparreguera,[11] la Fira del Montserratí que se celebra anualment a la zona[12] o l'Associació Massís de Montserrat, una entitat que ha fet de la defensa de la nova comarca la seva principal marca d'identitat i que impulsa la Cooperativa del Montserratí i el portal comarcal montserrati.cat.[13]

Al llarg de les dècades durant les quals s'ha debatut la qüestió s'han proposat altres noms que han tingut menys èxit, com ara Pla de Montserrat, de caràcter més geogràfic, o els genèrics Comarca de Montserrat, Comarca de Martorell i Baix Llobregat Nord. Més recentment, arran del debat a l'entorn de la creació de la vegueria del Penedès, alguns autors han proposat la inclusió de la subcomarca a la nova vegueria amb la denominació de Penedès Montserratí.[14]

GeografiaModifica

 
Panoràmica del Pla de Montserrat

A banda del mateix massís de Montserrat, la principal unitat geològica del Montserratí és l'anomenat Pla de Montserrat, un fragment de la depressió Prelitoral que es troba enfonsat respecte les planes veïnes del Vallès i el Penedès. Pel seu centre passa el riu Llobregat aprofitant una falla, transcorrent entre dos estrets que delimiten l'espai de la comarca natural: el del Cairat, a Esparreguera, i el Congost que separa Martorell i Sant Andreu de la Barca. Els altres límits són el coll del Bruc al nord, la serra de l'Ordal al sud i la successió de petites serralades ondulades a l'oest –les valls de l'Anoia– que la separen del pla penedesenc.

Tanmateix, també existeix una visió més àmplia del territori que incorpora municipis bagencs situats al nord del massís, situats als contraforts de la muntanya en els límits exteriors amb el Pla de Bages.

Composició de la comarcaModifica

Municipis integrantsModifica

En no tenir cap fonament legal, les poblacions que conformen el Montserratí no són una llista tancada i poden variar segons les fonts. Majoritàriament es fa referència, sobretot, als municipis del Baix Llobregat Nord amb la inclusió d'alguns altres de l'Anoia i l'Alt Penedès, però en altres propostes s'inclouen també municipis del Bages situats al nord del massís de Montserrat.

Els dos llistats amb més base a tenir en compte són:

  • L'Informe Roca (2000) elaborat per una comissió d'experts encarregada de la revisió del model d'organització territorial de Catalunya: inclou un total de quinze municipis de quatre comarques diferents (vuit del Baix Llobregat, quatre de l'Anoia, dos de l'Alt Penedès i un del Vallès Oriental). Sumen una superfície de 367,63 km2 i una població de 180.526 habitants.[15]
  • La Plataforma El Montserratí és Comarca (2017): consta de vuit municipis adherits (set del Baix Llobregat i un de l'Anoia) que sumen una superfície de 176,94 km2 i una població de 102.845 habitants.[15] Al manifest fundacional de l'entitat es convidava també els municipis de Castellolí (Anoia) i Marganell, Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat (Bages).


Municipi Població (2019) Superfície (km2) Comarca actual
  Abrera 12.489 19,94 Baix Llobregat  
  Castellví de Rosanes 1.884 16,38
  Collbató 4.466 18,07
  Esparreguera 22.251 27,40
  Martorell 28.189 12,76
  Olesa de Montserrat 23.904 16,63
  Sant Andreu de la Barca 27.558 5,50
  Sant Esteve Sesrovires 7.612 18,56
  El Bruc 2.050 47,20 Anoia
Els Hostalets de Pierola 2.973 33,49
  Masquefa 9.211 17,06
  Piera 15.603 57,20
  Gelida 7.533 26,69 Alt Penedès
  Sant Llorenç d'Hortons 2.413 19,72
  Castellbisbal 12.390 31,03 Vallès Occidental
TOTAL 180.526 367,63

CapitalitatModifica

Pel que fa a la capitalitat d'una futura comarca, la majoria de fonts assumeixen que aquesta hauria de ser Martorell pel seu pes demogràfic i com a principal nus de comunicacions del territori que ja acull molts serveis bàsics d'abast subcomarcal.[16][1] Totes les propostes històriques que s'han fet de l'àmbit comarcal montserratí coincideixen en aquest aspecte, però tanmateix Olesa de Montserrat també s'ha postulat com a candidata.[17]

Antecedents històricsModifica

Edat mitjana i moderna (s. XI-XVIII)Modifica

 
Dominis del Castell Vell de Rosanes (segle xi-xiv)

Baronia de CastellvellModifica

La referència més antiga d'una unitat territorial equivalent cal trobar-la en l'antiga baronia de Castellvell establerta al segle xi pel comte de Barcelona Ramon Borrell durant la repoblació dels nous territoris establerts a la marca fronterera amb els sarraïns, majoritàriament a la riba sud del riu Llobregat. Els seus dos nuclis foren el Castell Vell de Rosanes i el Castellvell de la Marca. El primer, seu principal del baró, dominava un territori format aproximadament pels actuals municipis de Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Abrera, Olesa de Montserrat, Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal.[18]

Al segle xii els dominis dels Castellvell es van expandir amb la incorporació de nous territoris conquerits a l'entorn de les muntanyes de Prades, però l'any 1205 les possessions van ser dividides i el nucli original restà sota la nova baronia de Castellví de Rosanes, que poc després passaria a mans del llinatge dels Montcada.

El repartiment en vegueries i corregimentsModifica

A partir del segle xii la vegueria es va imposar com a unitat territorial bàsica dins el Principat de Catalunya –superposada a les de tipus eclesiàstic i jurisdiccional– i el gruix dels pobles del Pla de Montserrat van quedar inclosos a dins de la vegueria de Vilafranca, amb l'excepció d'Olesa de Montserrat, Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal, que restaven a la vegueria de Barcelona. Novament el pas dels rius Llobregat i Anoia comportava el trossejament de la subcomarca, que es repetiria en els successius canvis de les delimitacions veguerials.

Amb els Decrets de Nova Planta de 1716 les vegueries catalanes varen passar a ser corregiments, amb alguns canvis de zones limítrofs. La majoria del territori montserratí romandria dins el corregiment de Vilafranca, tret del sector meridional (Sant Esteve Sesrovires, Martorell, Castellví de Rosanes i Sant Andreu de la Barca) que integraria el corregiment de Barcelona, i els pobles situats a llevant del Llobregat (Olesa de Montserrat i Castellbisbal) el corregiment de Mataró.

La divisió territorial contemporània (s. XIX-XX)Modifica

Els primers estudis del fet comarcalModifica

 
Comarca d'Olesa proposada per Francesc Flos i Calcat (1906)

L'impuls de la Renaixença i la consolidació del catalanisme polític a finals del segle xix van estimular un renovat interès pel fet comarcal, amb la intenció de readaptar-lo en el context de la modernització del país que preveien les Bases de Manresa de 1892. En aquest context diversos autors com Norbert Font i Sagué (1897), Francesc Carreras i Candi (1907) o Pere Blasi i Maranges (1922) van realitzar estudis i propostes per a una divisió administrativa del país en comarques, que fins aquell moment eren simples referències d'ús comú sense cap base legal.

En la majoria de mapes proposats el Montserratí quedava, un cop més, diluït en les grans unitats històriques com el Penedès o inclòs en formulacions ad hoc sense tradició però justificades amb criteris de tipus funcional, com les comarques «d'Igualada» o «del Llobregat». Un dels que sí que va reflectir clarament la identitat montserratina va ser el plànol dibuixat per Francesc Flos i Calcat (1906) en què es proposava una «comarca d'Olesa» que abastava un àmbit que anava del Bruc fins a Terrassa i de Martorell fins a Sant Vicenç de Castellet.[19]

Els treballs de la MancomunitatModifica

A l'enquesta sobre agricultura adreçada per la Mancomunitat de Catalunya als ajuntaments l'any 1917, les respostes sobre la pertinença comarcal dels representants de diversos municipis de l'àmbit montserratí –no hi consta la resposta de tots els pobles actuals– evidencien la ubicació difusa d'aquest territori en un espai fronterer entre els pols d'influència del Penedès, el Bages i Igualada.

 
Comarca de Martorell dins la divisió territorial proposada per Josep Maria Rendé (1924)

D'entre ells, els pobles de Collbató i els Hostalets de Pierola prenen com a referència comarcal la vila de Martorell, mentre que les respostes del Bruc, Esparreguera, Sant Llorenç d'Hortons i Sant Andreu de la Barca denoten una manca d'identificació clara amb una de les grans unitats existents:[20]

Municipi Enquesta de 1917 Comarca actual
Castellolí Igualada Anoia
Collbató Martorell Baix Llobregat
El Bruc El Bruc / Igualada Anoia
Els Hostalets de Pierola Martorell a Igualada

Martorell

Anoia
Esparreguera Esparreguera Baix Llobregat
Piera Penedès Anoia
Sant Andreu de la Barca Sant Andreu Baix Llobregat
Sant Llorenç d'Hortons Llobregat Anoia

Uns anys més tard, l'agrònom Josep Maria Rendé i Ventosa, cap del Servei d'Acció Social Agrària de la Mancomunitat, va proposar per primera vegada la creació d'una «comarca de Martorell» en el Pla d’Organització Social Agrària de 1924, que havia de correspondre's amb una Federació Agrària homònima[21] i que incloïa els municipis de Martorell, el Papiol, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Castellví de Rosanes, Gelida, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Esteve Sesrovires, Masquefa, Piera, Vallbona d'Anoia, els Hostalets de Pierola, el Bruc, Collbató, Esparreguera i Abrera.[22]

La divisió territorial de la Generalitat republicanaModifica

 
Proposta de comarcalització de Catalunya feta per Pau Vila (1931)

La nova divisió territorial de Catalunya impulsada per la Generalitat republicana i elaborada per l’eminent geògraf Pau Vila va considerar la creació d’aquesta nova comarca al voltant de Martorell, que havia estat identificat com el principal mercat del seu àmbit d'influència. Davant la posició de la majoria dels integrants de la ponència de formar una comarca del Baix Llobregat amb uns límits molt similars als del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat establert l'any 1834,[23] Vila va insistir que la ciutat montserratina en fos la capital,[24] atesa la seva condició de nus de comunicacions i per tal d'evitar la segregació funcional del sector nord de l'àmbit comarcal.

Posteriorment a la desfeta republicana i la instauració de la dictadura franquista, que va abolir la divisió comarcal de 1936, la idoneïtat d'una comarca montserratina també va aparèixer en el Plan General de Ordenación de la Provincia de Barcelona (1959) i com a zona urbanística diferenciada en el Plan Director del Área Metropolitana de Barcelona (1966).[25]

La llei de comarques de 1987Modifica

Amb la recuperació de les institucions democràtiques es va reprendre el debat a l'entorn de l'organització territorial del país, partint en general del precedent immediat republicà. Un dels primers estudis va ser el proposat per Lluís Casassas i Joaquim Clusa (1981), en què proposaven les municipalies com a únic nivell organitzatiu de l'administració local –a mig camí entre un «municipi gran» o una «comarca petita»–, simplificant el mapa municipal vigent per agrupació en 129 ens locals. Dins d'aquesta visió es va proposar una municipalia de Martorell, inclosa dins l'àrea d'administració de Barcelona.[4]

L'abril de 1987 la Generalitat aprovà la Llei d'organització comarcal, prenent com a base les delimitacions promulgades l'any 1936 però convocant per via d'un decret una consulta municipal per conèixer l'opinió del territori, tal com preveia la nova llei. Referent al cas del Montserratí, el resultat fou que els municipis d'Abrera, Esparreguera, Masquefa, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires proposaren clarament la creació de la comarca del Baix Llobregat Nord o Montserrat al voltant de Martorell, que tanmateix va respondre afirmativament a la seva inclusió al Baix Llobregat.[2][26]

Les noves propostes del s. XXIModifica

L'Informe RocaModifica

 
Mapa amb les noves comarques (en groc) proposades a l'Informe Roca (2000)

Malgrat l'establiment i consolidació del mapa comarcal a partir dels anys noranta, les propostes per a resoldre la qüestió del Baix Llobregat Nord s'han anat repetint amb el temps, esperonades per les successives reformes legislatives que han donat lloc a la seva revisió per adaptar-lo millor a la realitat del territori. D'entre els diversos estudis que han abordat la qüestió destaca l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya de l'any 2000[25] (conegut com a Informe Roca perquè l'expolític Miquel Roca i Junyent va presidir la comissió d'experts que va redactar-lo), un encàrrec del Parlament de Catalunya que va proposar la formació de cinc noves comarques: Alta Segarra, Baix Llobregat Nord, Moianès, Segre Mitjà, Selva Marítima i Vall de Camprodon. Pel que fa a l'àmbit montserratí, amb la denominació Baix Llobregat Nord es proposava una comarca de quinze municipis, articulada al voltant de Martorell com a nucli urbà de referència. Les poblacions afectades eren Abrera, el Bruc, Castellbisbal, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Gelida, els Hostalets de Pierola, Martorell, Masquefa, Olesa de Montserrat, Piera, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires i Sant Llorenç d'Hortons. L'informe justificava així la proposta:

«Històricament és una zona de cruïlla i trobada entre les grans comarques i demarcacions pròximes: Vallès, Baix Llobregat, Penedès, Bages i comarca d'Igualada. Correspon aproximadament a l'arxiprestat de Montserrat i a l'àmbit de l'Agència d'Extensió Agrària, districte telefònic, oficina de l'INEM i partit judicial de Martorell. Si descomptem l'atracció de la ciutat de Barcelona, Martorell és la primera destinació laboral de 8 municipis de l'àrea proposada, i altres 4 s'adrecen principalment a altres localitats de la mateixa comarca. (...) És una àrea amb un fort creixement en tots els ordres (demogràfic, industrial i de serveis). És un àmbit cabdal en l'articulació metropolitana, justament pel seu caràcter d'interconnexió, com a porta d'entrada al continu urbà barceloní. Martorell ha tingut certa primacia històrica, gràcies al fet que ocupa una posició estratègica, i sembla la capitalitat idònia com a punt de trobada de les viles d'igual població d'Olesa, Esparreguera i St. Andreu de la Barca. Sobre la incorporació de municipis de l'Anoia (el Bruc, els Hostalets de Pierola, Masquefa i Piera). Aquest sector de l'antiga vegueria (després corregiment) de Vilafranca del Penedès es troba físicament en la depressió prelitoral, en estreta relació amb la rodalia de Martorell, tal com evidencien les dades de mobilitat laboral.»[25]

A nivell municipal el document també proposava la incorporació de tot el nucli de la Beguda Alta al municipi de Masquefa i l'agrupament obligatori de Castellví de Rosanes amb Martorell i del Bruc amb Collbató, per tractar-se de municipis de menys de 1.000 habitants.

El debat sobre el model d'organització territorial de CatalunyaModifica

 
Mapa de les vegueries establertes per la llei de 2010 i la posterior inclusió del Penedès l'any 2017

La formació del primer govern tripartit d'esquerres l'any 2003 amb la signatura del Pacte del Tinell va posar sobre la taula la necessitat d'un nou model d'organització territorial de Catalunya a partir de tres nivells administratius: la vegueria, la comarca i el municipi. El debat es va estructurar al llarg del 2004, prenent com a punt de partida la recuperació de moltes de les propostes de l'Informe Roca.[27]

En aquest context, el conseller de Governació i Administracions Públiques Joan Carretero va presentar públicament el setembre de 2004 una proposta que va provocar polèmica en anunciar la possibilitat de crear dotze noves comarques –fins a un total de cinquanta-tres–, entre elles el Pla de Montserrat.[28][29] Carretero afirmava que els territoris que aspiraven a ser comarca havien de complir unes mínimes condicions, com l'existència d'un consens entre els municipis afectats, seguir una lògica geogràfica i històrica i tenir un mínim pes demogràfic.[27]

El document de Bases per a l'Organització Territorial de Catalunya impulsat per la conselleria preveia la unificació de les administracions metropolitanes locals, tot eliminant la duplicitat competencial existent entre els Consells Comarcals i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.[30] Això implicava, en el cas concret del Baix Llobregat, dues possibilitats: o la reconversió del Consell Comarcal en un Consell d'Alcaldes que només continuaria prestant serveis a la subomarca del Baix Llobregat Nord, o la creació d'una nova comarca del Baix Llobregat Nord o Pla de Montserrat.[31]

Tanmateix, l'acceleració dels treballs de reforma del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, que s'aprovaria finalment el 2006, van provocar que el debat comarcal quedés en via morta, especialment després que la comissió parlamentària encarregada decidís no incloure-hi la proposta de nou model d'organització territorial per les desavinences entre els diversos partits que hi donaven suport.[32] En els anys següents a l'aprovació del nou Estatut tota l'atenció política giraria principalment a l'entorn de les vegueries, quedant la qüestió de la revisió comarcal en segon terme, amb l'excepció del Moianès.

Altres formulacions recentsModifica

Posteriorment a la publicació de l'Informe Roca altres autors han insistit en la necessitat de dividir en dos l'actual Baix Llobregat. El geògraf Jesús Burgueño –integrant de la comissió d'experts– va proposar emmarcar el nord en la nova comarca del Pla de Montserrat i integrar el sud a una comarca de Barcelona equivalent a tot l'àmbit metropolità.[33] El mateix autor, anys més tard, en el context del debat a l'entorn de la creació de la nova vegueria del Penedès va suggerir incloure-hi la nova comarca amb la denominació de Penedès Montserratí.[14]

L'any 2005 el Centre de Política de Sol i Valoracions de la Universitat Politècnica de Catalunya dirigit per l'arquitecte Josep Roca Cladera va proposar una ambiciosa reordenació del territori català en base als sistemes urbans existents, tot formant mancomunicats comarcals que substituirien la divisió comarcal vigent. En aquest estudi reiteren la creació d'una nova comarca del Baix Llobregat Nord amb els mateixos municipis proposats a l'Informe Roca, a l'entorn del node urbà de Martorell.[34]

Antecedents administratius i funcionalsModifica

Àmbits funcionals equivalentsModifica

El territori del Montserratí –sense incloure les poblacions situades al vessant nord de la muntanya– correspon aproximadament a diverses unitats territorials vigents de tipus administratiu o funcional:

Parc Rural del MontserratModifica

 
Vista aèria del massís de la muntanya de Montserrat

D'altra banda, l'any 2005 els Ajuntaments de Collbató, Esparreguera, El Bruc i Olesa de Montserrat signaren un conveni per impulsar la creació del Parc Rural del Montserrat, al qual s'afegiren posteriorment també Abrera i Marganell. En la Carta promotora d'aquest organisme s'hi realitza la següent reflexió:

«Actualment, aquests municipis [de l'entorn de Montserrat], a cavall entre les comarques del Baix Llobregat, l'Anoia i el Bages, presenten encara una certa activitat agrícola centrada fonamentalment en els conreus de l'olivera, la vinya i l'ametller, l'horta i els fruiters [...]. La zona, a més, manté una estreta relació amb l'eix geogràfic, econòmic i històric que constitueix el riu Llobregat, de vital importància per al conjunt de Catalunya.»[40]

El març de 2016, després d'uns anys d'hibernació, una nova trobada d'alcaldes –en aquesta ocasió amb la presència afegida dels municipis de Castellolí, Sant Salvador de Guardiola, Vacarisses, Monistrol de Montserrat i Castellbell i el Vilar– va rellançar la demanda d'aquesta iniciativa, encarregant a la Diputació de Barcelona la seva posada en funcionament. Als documents estratègics i divulgatius preparats arran d'aquesta ocasió s'hi feia menció explícita de la reivindicació monserratina, afirmant a l'apartat «Cap a una identitat comarcal» que «L’impuls d’un projecte col·lectiu com és el Parc Rural del Montserrat pot esdevenir, en un futur més o menys proper, l’embrió d’una nova comarca “El Montserratí”».[41]

Finalment, el 2 de febrer de 2018 el Parc quedà constituït amb la signatura d'un conveni al monestir de Montserrat, esdevennint es el primer parc rural d’àmbit supramunicipal a Europa, amb una superfície total de 30.000 hectàrees (4.000 de les quals agrícoles) i la participació de 16 ajuntaments de 4 comarques.[42] Un any després es va fundar l'Associació del Parc Rural del Montserrat com a òrgan gestor de l'espai, integrat per la Diputació i dotze municipis: Abrera, Castellolí, Collbató, El Bruc, Marganell, Olesa de Montserrat, Piera, Rellinars, Sant Vicenç de Castellet, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.[43]

Reivindicació de la nova comarcaModifica

Els primers passos de la campanyaModifica

Si bé, com s'ha dit, hi ha diversos antecedents històrics d'un sentiment identitari compartit entre diversos pobles montserratins, ha estat en els darrers anys que s'ha articulat un moviment que reivindica la creació de la nova comarca, especialment a partir de la publicació de l'Informe Roca i l'anunci d'un nou projecte de llei per a l'organització territorial l'any 2005, que va estimular les demandes de revisió de límits comarcals arreu del país.

Ja l'any 2003 un grup de veïns d'Abrera, Olesa, Esparreguera i Collbató, en el marc dels actes de celebració del Correllengua, va iniciar una campanya que reclamava el Montserratí, amb la col·locació de pancartes, murals i cartells arreu dels diversos pobles i el projecte de creació d'una secció conjunta de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) que també fos extensiva a Monistrol de Montserrat, el Bruc i Sant Esteve Sesrovires.[44]

Dos anys més tard, el ple municipal de Collbató va aprovar el 18 de febrer de 2005 una moció presentada per Esquerra Republicana de Catalunya en què es demanava al govern català «que faci realitat aquells espais de gestió mancomunada que puguin sorgir com a fruit de la confluència de factors geogràfics, econòmics, culturals i socials, però com a fruit també del sentiment popular, com és el Pla de Montserrat». La moció defensava un sentiment d'identificació comarcal que «fa temps que els veïns i veïnes del Pla de Montserrat vivim amb intensitat».[45]

L'impacte de la crisi econòmica de 2008 i els canvis al capdavant del govern de la Generalitat van refredar el projecte, però de nou la proposta de Llei de Governs Locals de 2013 va suposar un reimpuls de la qüestió i aquell mateix any es va fer públic el Manifest pel Montserratí per tal d'aplegar el màxim suport d'agents socials, polítics i institucionals a l'entorn de la creació d'una comarca que afavorís «la cohesió i integració dels pobles de Montserrat». En aquella ocasió l'àmbit proposat constava de 14 municipis i es distingia de la proposta de l'Informe Roca pel fet que incorporava Castellolí però no Masquefa ni Piera.[46]

Durant aquest període també l'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa (primer de CDC i després del PDeCAT), va pronunciar-se en diverses ocasions respecte l'artificialitat del Baix Llobregat –afirmant que «només ens uneix una autovia i un riu»–[47] i la necessitat de constituir una nova unitat comarcal al nord d'aquest, conjuntament amb altres pobles de l'àmbit montserratí.

Plataforma El Montserratí és ComarcaModifica

 
L'Enrajolada, Casa Museu Santacana de Matorell, espai en què es va presentar la nova plataforma montserratina

L'any 2017 va ser un punt d'inflexió en l'organització i visualització de la reivindicació montserratina. Al maig va tenir lloc una primera trobada a Olesa de Montserrat[48] i el 4 de juliol es va presentar públicament a L'Enrajolada de Martorell la Plataforma El Montserratí és Comarca amb la participació dels alcaldes de Martorell, Collbató, Castellví i Sant Esteve Sesrovires acompanyats de regidors i personalitats dels altres quatre municipis implicats (Abrera, el Bruc, Esparreguera i Olesa de Montserrat).[49][50]

L'acte va comptar també amb la conducció del periodista martorellenc Eduard Pujol, llavors director de RAC1, i les intervencions del geògraf olesà Joan Soler i l'escriptora sesrovirenca Núria Pradas, obtenint un ressò notable als mitjans de comunicació d'abast comarcal i nacional.[51][52][16][53]

En aquella ocasió es va realitzar la lectura d'un manifest que sintetitzava les raons de la campanya:

«Des de fa uns anys entitats i membres actius de la societat civil dels pobles del Montserratí han anat debatent la creació d'una nova realitat comarcal. La reivindicació per reordenar el territori no ve de nou, s’ha plantejat al llarg del segle XX en totes les reorganitzacions del mapa administratiu. (...)

La demanda per crear la comarca montserratina és el resultat de l’anàlisi compartida per gent que vivim en una cruïlla de comarques amb diferents pols d'atracció, Barcelona, Manresa, Igualada, Terrassa, Vilafranca, Sant Feliu de Llobregat, entre altres. Som poblacions molt allunyades del seus centres administratius i que veiem com les nostres capitals comarcals no resolen, i sovint dificulten, la nostra quotidianitat, amb infraestructures que no s’adapten al nostre dia a dia. En l’actualitat som perifèries amb una dinàmica pròpia, tant pel vessant del riu Llobregat com del riu Anoia, que conflueixen a Martorell. Només cal veure que, si descomptem l’atracció de la ciutat de Barcelona, el triangle entre Sant Esteve Sesrovires, Abrera i Martorell és la primera destinació laboral dels municipis de l’àrea proposada, fins a convertir-se en un dels pols de desenvolupament econòmic més dinàmic de tot Catalunya. (...)

Ens situem en una àmbit cabdal en l’articulació metropolitana, justament pel seu caràcter d’interconnexió, com a porta d’entrada al continu urbà barceloní. Un territori farcit de macro infraestructures que alhora mai ha estructurat la seva quotidianitat per manca d’una visió de conjunt comarcal. (...)

Per això, és urgent debatre i treballar per assolir una nova ordenació territorial a redós de la muntanya de Montserrat; que ens sigui més propera, funcional, sostenible i representativa.

Els i les sotasignats ens comprometem a treballar per aconseguir un mapa comarcal que respongui a la realitat social del territori i

Afirmem que el Montserratí és comarca!»[54]

Malgrat tot, les condicions actuals d'excepcionalitat i bloqueig de la política catalana arran del procés sobiranista i la convocatòria del referèndum sobre la independència de Cataunya del primer d'octubre de 2017 han suposat també un cert alentiment dels debats legislatius a l'entorn de la nova Llei de governs locals, que el Govern de Quim Torra es va comprometre a rellançar a partir de finals de 2019.[55]

Crítiques rebudes i manca de posicionament oficialModifica

La proposta de creació de la comarca del Montserratí també té detractors o veus que l'han posat en dubte, començant per un bon nombre d'alcaldes i representants polítics dels ajuntaments implicats que han manifestat no tenir un posicionament clar sobre la conveniència d'aquesta qüestió, inclosos alguns dels que formen part de la Plataforma. Cal tenir en compte que les possibles poblacions afectades no han estat consultades oficialment i que des de la iniciativa es defensa que «actualment no existeix un mapa delimitat, sinó un espai de treball amb la intenció d'obrir el debat» i de recollir adhesions en l'àmbit ciutadà.[56]

Alguns alcaldes que se n'han desmarcat són el dels batlles socialistes de Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires[1] –aquest darrer va canviar de color polític després de l'adhesió inicial del municipi–, l'alcalde de Monistrol de Montserrat[16] o les seccions locals d'Esquerra Republicana de Catalunya al Bages.[57] Segons algunes fonts representants de Castellbisbal, Piera, Gelida i Sant Llorenç d’Hortons també s’hi haurien pronunciat en contra.[cal citació] Els alcaldes anoiencs del Bruc –integrat a la Plataforma– i Castellolí en ser consultats arran del manifest de 2017 van mostrar d'entrada poc interès, però en canvi l'alcalde de Masquefa sí que es va declarar favorable a la integració a la nova comarca.[6][58]

Des del sud del Baix Llobregat també s'han realitzat crítiques a la proposta de segregació de la comarca actual, especialment per part de regidors i dirigents polítics dels municipis integrats en l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que qüestionen els motius de fons de la campanya com ara la identitat geogràfica, territorial o històrica i els suposats beneficis derivats d'un nou marc de gestió i prestació de serveis montserratí.[59]

La majoria de veus contràries o escèptiques amb la nova comarca proposen, com a contrapartida a les reivindicacions de la Plataforma, opcions intermèdies com la d'una mancomunitat de municipis al Baix Llobregat Nord o l'adopció de plans de desenvolupament territorial específics per a la subcomarca montserratina.[60]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Crespo, Imanol «La ‘comarca’ del Montserratí espera concreción entre partidarios y detractores». La Vanguardia, 06-03-2018.
  2. 2,0 2,1 Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Atles del Baix Llobregat. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 1995, p. 16, 37, 51. ISBN 94-393-3343-9. 
  3. Renom i Pulit, Mercè «El nord del Baix Llobregat». El Far del Llobregat, 1985, pàg. 24-27.
  4. 4,0 4,1 Paül i Carril, Valerià; Tort i Donada, Joan «El debat sobre l'organització territorial de Cataunya: el cas del Baix Llobregat». Materials del Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, núm. 11, 2005, pàg. 65-84.
  5. Roca i Junyent, Miquel «Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 53-54, 2002, pàg. 198.
  6. 6,0 6,1 Esteve, Mireia «El Baix Llobregat nord vol ser comarca». Ara, 19-08-2017.
  7. «Els alcaldes del Montserratí es coordinen per frenar el virus». Línia Nord ed. Montserratí, 06-04-2020. [Consulta: 17 maig 2020].
  8. «El Montserratí ja suma 73 positius per coronavirus». La Bústia, 18-03-2020. [Consulta: 17 maig 2020].
  9. «Abrera acoge las oficinas de asesoramiento agrario del Montserratí». Vilapress, 24-04-2018. [Consulta: 17 maig 2020].
  10. «Colla Bastonera del Montserratí». Facebook. [Consulta: 17 maig 2020].
  11. «Marxa del Montserratí». Club Excursionista Esparreguera, 2020. [Consulta: 17 maig 2020].
  12. «Fira del Montserratí a Castellolí». Infoanoia.cat, 10-12-2015. [Consulta: 17 maig 2020].
  13. «Comarca del Montserratí». Portal del Montserratí. [Consulta: 18 maig 2020].
  14. 14,0 14,1 Burgueño, Jesús «El difícil encaix de l’Anoia, encara». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 83, 2017, pàg. 19-24.
  15. 15,0 15,1 «El municipi en xifres». Institut d’Estadística de Catalunya, 2019. [Consulta: 21 maig 2020].
  16. 16,0 16,1 16,2 Juncà, Gemma «Municipios limítrofes con la montaña de Montserrat estudian convertirse en comarca». La Vanguardia, 26-07-2017.
  17. «El Montserratí, capital Martorell?». El Llobregat, 05-09-2019.
  18. «El castell i la baronia del Castellvell de Rosanes». Centre d'Estudis Martorellencs, 2014. [Consulta: 21 maig 2020].
  19. Flos i Calcat, Francesc. «Mapa de Catalunya / per F. Flos y Calcat». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2007 [1906]. [Consulta: 22 maig 2020].
  20. Burgueño, Jesús «Una enquesta de la Mancomunitat sobre les comarques naturals (1917)». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 76, 2013, pàg. 261-287. ISSN: 1133-2190.
  21. Gavaldà, Antoni. Josep M. Rendé i Ventosa. Barcelona: Fundació Roca i Galès / Cossetània Edicions, 2005, p. 56 (Col·lecció Cooperativistes Catalans, 1). ISBN 84-9791-110-5. 
  22. «Divisió comarcal per a Federacions Agricoles: segons projecte de J. M. Rendé i fet per la Mancomunitat de Catalunya. Any MCMXXIV / dt. per V. Turell». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2010. [Consulta: 20 maig 2020].
  23. Paül i Carril, Valerià; Tort i Donada, Joan «El debat sobre l'organització territorial de Cataunya: el cas del Baix Llobregat». Materials del Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, núm. 11, 2005, pàg. 65-84.
  24. Glanadell, Francesc [et al.]. El problema comarcal de Catalunya. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 2005 [1931], p. XXXIV (Estudi introductori). ISBN 84-7283-800-5. 
  25. 25,0 25,1 25,2 Comissió d'experts. Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, 2000. 
  26. Busqué i Barceló, Jaume. «L'ordenació territorial de Catalunya: visió geogràfica del període legislatiu 1979-1990». A: Primer Congrés Català de Geografia. IIIa: Comunicacions. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 1991, p. 135-144. 
  27. 27,0 27,1 Jordi, Moisès. «Organització territorial. Reforma de la divisió comarcal». A: Anuari territorial de Catalunya 2004. Barcelona: Societat Catalana d'Ordenació del Territori. Institut d'Estudis Catalans, 2005, p. 260-262. ISBN 84-7283-746-7. 
  28. «Catalunya podría tener en un futuro 53 comarcas, 12 más que en la actualidad». La Vanguardia, 23-09-2004.
  29. «Els partits critiquen Carretero de ser poc prudent en anunciar el seu model territorial». 324 (CCMA), 24-09-2004. [Consulta: 24 maig 2020].
  30. Sanclimens, Xavier «Perspectives de l'organització territorial local a Catalunya». Activitat Parlamentària. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Relacions Institucionals, núm. 12, Especial Govern local, 2007, pàg. 31-41. ISSN: 1577-7162.
  31. Centre d'Estudis del Baix Llobregat «L'organització territorial del Baix Llobregat en el marc del Document de Bases per a l'organització Territorial de Catalunya». Materials del Baix Llobregat, núm. 11, 2005, pàg. 85-86.
  32. Bàguena, Josep. «Organització territorial. Debat sobre el model i la divisió territorial». A: Anuari territorial de Catalunya 2005. Barcelona: Societat Catalana d'Ordenació del Territori. Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 252-253. ISBN 84-7283-881-1. 
  33. Burgueño, Jesús. Història de la divisió comarcal. Barcelona: Rafael Dalmau, 2003. ISBN 9788423206636. 
  34. Roca, Josep; Moix, Montserrat. Cap a una nova organització territorial de Catalunya. Barcelona: CPSV. Universitat Politècnica de Catalunya, 2004. ISBN 978-84-8157-435-7. 
  35. «Cataluya per sectors sanitaris (mapa)». CatSalut. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, 2018. [Consulta: 18 maig 2020].
  36. «Martorell, partido judicial nº1 de Barcelona» (en castellà). Consejo General de Procuradores de España. [Consulta: 18 maig 2020].
  37. «Oficina de Treball de Martorell». Equipaments. Serveis Oberts. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 maig 2020].
  38. Burgueño, Jesús «La divisió eclesiàstica en arxiprestats a Catalunya (1800-2005)». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 60, 2005, pàg. 7-43.
  39. Burgueño, Jesús «Una lectura comarcal del mapa d'arxiprestats». Quaderns de Vilaniu, núm. 44, 2003, pàg. 37-41 [Consulta: 18 maig 2020].
  40. Carta per a la preservació, la millora, el desenvolupament i la gestió del Parc Rural del Montserrat, 2006.
  41. Montasell i Dorda, Josep Parc Rural del Montserrat. Un projecte engrescador per posar en valor l’activitat agrària d’un territori rural, Col·lecció ppt.breus (10), 2016.
  42. «El Parc Rural de Montserrat, el primer parc rural supramunicipal europeu, s’ha constituit avui amb Collbató com un dels seus impulsors». Ajuntament de Collbató, 02-02-2018. [Consulta: 18 maig 2020].
  43. «L'Associació del Parc Rural del Montserrat ja és una realitat». Nació Digital, 27-02-2019. [Consulta: 18 maig 2020].
  44. «Reivindiquen al carrer la comarca del Montserratí». Vilaweb, 11-11-2003. [Consulta: 21 maig 2020].
  45. «Collbató demana la comarca del Pla de Montserrat». Vilaweb, 03-03-2005. [Consulta: 21 maig 2020].
  46. «El Manifest pel Montserratí vol seguir els passos del Moianès i inclou El Bruc i Castellolí». InfoAnoia.cat, 30-04-2015. [Consulta: 21 maig 2020].
  47. «Fonollosa: “El Baix és un pèl artificial, volem una comarca al nord”». Línia Nord (ed. Montserratí), 23-03-2016. [Consulta: 22 maig 2020].
  48. «Olesa acull una reunió per impulsar la comarca del Baix Llobregat Nord o del Montserratí». Ajuntament d'Olesa de Montserrat, 22-05-2017. [Consulta: 21 maig 2020].
  49. «El Montserratí s’organitza per convertir-se en comarca». Línia Nord (ed. Montserratí), 31-07-2017. [Consulta: 22 maig 2020].
  50. Jurado, Irene. «Martorell acull la presentació de la Plataforma ‘El Montserratí és comarca’». Ajuntament de Matorell, 05-07-2017. [Consulta: 22 maig 2020].
  51. «El Montserratí vol ser la quaranta-tresena comarca de Catalunya». TV3 (CCMA), 04-07-2017. [Consulta: 22 maig 2020].
  52. Vicente, Mar «Vuit municipis reivindiquen la comarca del Montserratí». El Punt Avui, 06-07-2017, pàg. 24.
  53. «La Plataforma ‘El Montserratí és comarca’ es presenta a Martorell». La Premsa del Baix, 05-07-2017. [Consulta: 22 maig 2020].
  54. Arús i Canals, Dolça; Cerdeira i Casals, Ferran. El Montserratí: la muntanya que mancomuna pobles (Tesi). Esparreguera: INS El Cairat, 2018, p. 29 (Treball de Recerca. Premi Edurecerca 2018). 
  55. Alemany, Jordi «La Generalitat reobrirà el debat sobre la llei de governs locals». El Punt Avui, 12-08-2019, pàg. 8.
  56. «Els municipis que limiten amb la muntanya de Montserrat estudien convertir-se en comarca». Catalunya Diari, 26-07-2017. [Consulta: 22 maig 2020].
  57. «ERC del Bages contraris a la nova comarca del Montserratí». Castellvilarenc.info, 13-07-2017. [Consulta: 18 maig 2020].
  58. «Masquefa es planteja la proposta de comarca del Montserratí». AnoiaDiari, 05-07-2017. [Consulta: 18 maig 2020].
  59. Funes Romero, Arnau. «Té sentit la Comarca del Montserratí?». Notes amb més de 140 caràcters (blog personal), 04-07-2017. [Consulta: 22 maig 2020].
  60. Bosch i Mestres, Jaume. «Reconeixement institucional del Baix Llobregat». A: El Baix Llobregat a Debat. Crònica d’un procés participatiu. Sant Feliu de Llobregat: Edicions del Llobregat / Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2019, p. 237-243. ISBN 978-84-944273-8-1. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montserratí

Coord.: 41° 29′ 47.25″ N, 1° 53′ 35.09″ E / 41.4964583°N,1.8930806°E / 41.4964583; 1.8930806