Montserrat Vives i Malondro

guionista de còmic i directora editorial catalana

Montserrat Vives i Malondro (Barcelona, 1936 - Barcelona, 2003) més coneguda com a Montse Vives, va ser una guionista de còmic i directora editorial catalana. Va ser creadora del personatge de Deliranta Rococó per Martz Schmidt i va aparèixer com personatge a algunes historietes de Mortadel·lo i Filemó com Una portada especial que arma un cirio pascual[1] (1983).[2]

Infotaula de personaMontserrat Vives i Malondro
Biografia
Naixement1936 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2003 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, autora de còmics Modifica el valor a Wikidata
GènereCòmic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Biografia modifica

Montse Vives fou l'autora d'incomptables historietes per a l'Editorial Bruguera, tot i que no sempre se la va acreditar com a tal. Com a guionista de continuïtat i substitució de la casa va col·laborar amb molts dels dibuixants habituals a les seves publicacions, però també va crear sèries pròpies com Angustio Vidal (dibuixada per Arturo Rojas de la Cámara) o Junglito Sánchez (amb dibuixos de Manuel Breá. També va participar en les sèries Heliotropo (il·lustrada per Cubero), Plácido Guerra (amb Juan José Carbó), La dinastía de los Rigodón (amb Mingo), Cucaracho i Tica y sus amigos (ambdues amb Tran) i Camelio Majareto i Deliranta Rococó (ambdues amb Martz Schmidt), a més de continuar amb Don Percebe y Basilio (amb Rojas de la Cámara), iniciada per Armand Matias i Guiu.[3]

A mitjan dels anys setanta va començar a dirigir revistes de la casa: Sacarino (1975), Super Sacarino (1975), Super Lily (1976), Gina (1978) i Esther (1981).[3][4] També va fer traduccions per a diferents publicacions de Bruguera.[3] Va ser ajudant de l'editora Anna Maria Palé,[4][3] que va substituir com a directora de la popular Col·lecció Olé quan aquesta va deixar l'editorial.

Després de la desaparició de Bruguera, va dirigir a partir de 1986 les revistes Bichos i Garibolo de la Compañía General de Ediciones i va ser després representant de Forges.[4][3]

Obra modifica

Anys Títol Dibuixant Tipus Publicació
1971 Don Percebe y Basilio, cobradores a domicilio Arturo Rojas de la Cámara Sèrie després d'Armando Matías Guiu[4] El DDT
1971 Maica Sèrie
1972 Heliotropo Cubero[4] Sèrie
197- Plácido Guerra Juan José Carbó Sèrie
19- La dinastía de los Rigodón Mingo[4] Sèrie
197- Junglito Sánchez Manuel Breá[4] Sèrie
197- Cucaracho Jiaser Sèrie
197- Tica y sus amigos Jiaser Sèrie
197- Angustio Vidal Arturo Rojas de la Cámara Sèrie
197- Camelio Majareto Martz Schmidt Sèrie
1977 Purita, agencia matrimonial Tran Sèrie Christie[4]
1977 Constancio Plurilópez Tran Sèrie amb altres guionistes[5]
1979 Deliranta Rococó Martz Schmidt Sèrie
1983 Leonardo Jaime Marzal Monografia "Cómic Biografías" núm. 4 (Bruguera)[4]
1983 Giuseppe Verdi Adolfo Usero Monografia "Cómic Biografías" núm. 7 (Bruguera)[4]

Aparicions com personatge modifica

Montse Vives apareix com personatge a dues historietes curtes de Mortadel·lo i Filemó de Francisco Ibáñez: Hacer un extraordinario (amb l'aspecte d'Olívia Oyl) i Una portada especial, que arma un cirio pascual.[6]

Referències modifica

  1. «Aventuras locuelas» (en castellà). Olé, 203, 1985.
  2. «Una portada especial que arma un cirio pascual» (en castellà). La Página no Oficial de Mortadelo y Filemón. [Consulta: 18 maig 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Montse Vives». [Consulta: 18 maig 2019].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Cuadrado (2000), p. 1309.
  5. Guiral (11/2007), p. 273.
  6. «Vives, Montse» (en castellà). El diccionario de Mortadelo y Filemón, 21-09-2008. [Consulta: 6 juliol 2021].

Bibliografia modifica