Obre el menú principal

El Monument a Colom és una de les estàtues més famoses de la ciutat de Barcelona. Construïda en homenatge al descobridor Cristòfor Colom; està erigida a la plaça del Portal de la Pau, punt d'unió entre el sud de la Rambla i el passeig de Colom, davant del port de Barcelona, a l'antiga Porta de la Pau. A l'interior de la columna hi ha un ascensor que permet de pujar fins a la semiesfera situada sota els peus de l'estàtua, des d'on hom pot atalaiar la ciutat. És gestionat pel consorci Turisme de Barcelona.

Infotaula d'edifici
Monument a Colom
Colón (Barcelona).jpg
Dades
Tipus columna de la victòria
Part de art públic de Barcelona
Creació 1888
Dedicat a Cristòfor Colom
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura del ferro
historicisme
Mesura 57 (alçària) m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
 41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37580278°N,2.17776111°E / 41.37580278; 2.17776111
Bé cultural d'interès local
Identificador 40449
Activitat
Pes 233 t
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

 
Gravat aparegut al diari oficial de l'Exposició amb motiu de la inauguració del monument a Colom

El monument a Colom va ser construït per iniciativa de l'alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, com a punt culminant de les obres de millora del litoral de Barcelona, fetes amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.[1]

El finançament del monument va causar una gran polèmica en el seu moment, ja que al principi es va obrir una subscripció popular perquè pogués ser construït gràcies a les donacions dels particulars, però més tard l'Ajuntament de Barcelona se'n va fer càrrec, vist que les aportacions de particulars eren insuficients, i el pressupost inicial, unes 300.000 pessetes, va ser àmpliament superat.[1]

Tot i que el monument va ser concebut per Gaietà Buïgas i Monravà, el conjunt escultòric es va adjudicar per concurs públic a diversos tallers i escultors. Així Josep Llimona i Antoni Vilanova es van encarregar dels baixos relleus de la base; Rossend Nobas dels contraforts; Francesc Pastor del capitell; Pere Carbonell i Huguet de l'al·legoria de Catalunya, Josep Carcassó de la d'Aragò i els lleons heràldics, Josep Gamot la de Castella i la figura Lluís de Santàngel; Rafael Atché va realitzar l'al·legoria del Regne de Lleó i l'escultura de Colom; Manel Fuxà la figura del Pare Boy; Francesc Pagès i Serratosa la imatge de Jaume Ferrer de Blanes i finalment, Eduard Batiste i Alentorn la figura de Pedro de Margarit. Els lleons de la bases són obra d'Agapit Vallmitjana i Abarca.[1]

Al 1887 es va afegir vuit medallons de bronze dedicats a personatges relacionats amb la vida de Colom. En ells es representa a Isabel la Catòlica d'Antoni Vilanova; Ferran el Catòlic de Francesc Pagès i Serratosa; Martín Alonso Pinzón de Rossend Nobas; Vicente Yáñez Pinzón de Josep Llimona; Fra Antonio de Marchena de Pere Carbonell; Fra Juan Pérez d'Eduard Batiste i Alentorn; Andrés Cabrera, marqués de Moya de Manel Fuxà i finalment Beatriz de Bobadilla, marquesa de Moya de Josep Carcassó.[1]

El monument va ser inaugurat l'1 de juny de 1888 i va obtenir la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, tot convertint-se en una de les icones més característiques de la ciutat.[1]

La columna, realitzada en ferro va ser feta a la "foneria Comas", que estava ubicada al carrer del Tigre, a l'edifici que posteriorment es convertiria en La Paloma.[1]

Cal destacar també que els vuit relleus amb escenes de la vida de Colom localitzades en la base -obra d'Antoni Vilanova i de Josep Llimona- van desaparèixer poc després, tot estant substituïts per d'altres nou realitzats per Fuxà, Carbonell i Torres el 1929.[1]

Artistes escultorsModifica

L'estàtua de Colom és al capdamunt d'una columna de ferro feta a la "foneria Comas", que estava ubicada al carrer del Tigre, a l'edifici que posteriorment es convertiria en La Paloma (sala de ball).[2] El monument va ser concebut per Gaietà Buïgas i Monravà, i l'estàtua, de set metres d'altura, és obra de l'escultor Rafael Atché. El conjunt escultòric fa un total de 60 metres d'altura. Va obtenir la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Els escultors que hi intervingueren foren Pere Carbonell i Huguet, Josep Gamot, Rafael Atché i Josep Carcassó a les al·legories dels regnes; Manel Fuxà, Josep Gamot, Eduard Batista Alentorn, Francesc Pagès i Serratosa a les estàtues dels col·laboradors de Colom; aquestes vuit escultures són de pedra, mentre que són de bronze la de Colom, de Rafael Atché, els quatre lleons de la base d'Agapit Vallmitjana i Abarca i els vuit relleus amb escenes, obra d'Antoni Vilanova i de Josep Llimona, desapareguts poc després, i que van ser substituïts el 1929 per uns de nous de Fuxà, Carbonell i Torres.[3]

Descripció del monumentModifica

Prenent com a referència el pla vertical del monument, els autors dels projecte el divideixen en basament i tres cossos amb la intenció de dotar-lo d'una significació cronològica: el primer cos representa el pròleg i el darrer l'epíleg.

  • Basament, pren una alçada d'un metre i és de secció circular. La secció és interrompuda per quatre escales de 6 metres d'amplada, les quals donen accés a la plataforma situades en l'eix rectangular de la plaça (i del monument). Al costat de les escales se situen vuit lleons, sense altra transcendència descriptiva que la de donar prestància al conjunt.
  • Primer cos
La secció és un cercle de 17 metres de diàmetre en la part superior. En el sòcol, esculpits en baix relleu, es descriuen fets al voltant de la vida de Colom, intercalant-hi els escuts de les corones (estats) i províncies. Per tal de procurar que la suma d'aquest atorguin a l'espectador una visió general envers la història del descobriment i la vida de Colom. S'hi representen les següents escenes: Colom acompanyat del seu fill demanant pa i aigua a la porta del monestir de Santa María de la Rábida; Colom exposant el projecte als Frares de la Rábida, Fra Juan Perez i Fra Antonio de Marchena; Colom presentant el projecte als Reis Catòlics a Còrdova; Colom davant el consell defensant el projecte; entrevista de Colom amb els reis a Santa Fe, on en rep el suport; embarcament al port de Palos de la Frontera, el 3 d'agost de 1492; descobriment del Nou Món, i Colom a Barcelona, de retorn del viatge, amb els reis.
  • Segon cos
El lema director és «la protecció facilità a Colom els mitjans per a dur a terme el seu projecte». La secció del segon cos és un octògon que té una alçada de 10,30 metres fins on s'inicia la base de la columna i una amplada de 8 metres. Quatre dels costats són contraforts que representen Aragó, Castella, Catalunya i Lleó, donant a entendre el suport que rebé Colom per part d'aquests quatre regnes; així mateix els quatre contraforts en conjunt formen una creu cristiana, que representa la fe de Colom. En els quatre contraforts hi ha les estàtues de quatre matrones, representades assegudes portant cada una escuts i emblemes que les diferencien. Al contrafort de la cara principal s'hi situa la que simbolitza Catalunya. En la part superior d'aquest hi ha un grup format per una caravel·la i dos grifs, a cada costat, que sostenen l'escut de Barcelona. Sobre aquest grup n'hi ha un altre de compost per una semiesfera sostinguda per tres ocellots i coronat per una figura alada. La semiesfera fa al·lusió a la nova part del món descoberta, el ocells representes les tres naus participants en la descoberta, mentre que la figura que remata el grup, i que també remata el segon cos, simbolitza la glòria de l'èxit obtingut.
En els altres quatre costats del cos hi són representades les escultures de fra Bernat Boïl, el capità Pere Margarit (ambdues en el front principal), Jaume Ferrer de Blanes i Lluís de Santàngel. Els dos primers representen el «triomf de la civilització», mentre que els altres dos simbolitzen «la cooperació dels mitjans, científics i materials».
  • Tercer cos
És format per la columna amb la coronació que té i l'estàtua de Colom. Donat que la filosofia directriu del monument té com a finalitat atorgar una gran importància a Colom i al seu descobriment, la columna es projectà majestuosa i de gran alçada. El capitell que la corona pretén de representar el descobriment i les seves conseqüències, fent referència a la immortalitat de Colom «a qui el món sencer es deutor de gratitud eterna pels immensos beneficis que ha reportat el feliç èxit d'una empresa tan colossal». Així mateix en aquest capitell s'hi representen els honors rebuts per Colom després del descobriment, tot atorgant a l'esmentat descobriment la unió del món, representada per una corona de príncep que abraça una esfera que significa la nova part del món descoberta i sobre la qual recolza l'estàtua. L'Estàtua d'en Colom pretén de simbolitzar el «moment sublim en què l'admirable navegant, el gran científic i, per sobre de tot, el fervorós cristià trepitja per primer cop la terra del Nou Món i dirigint la mirada al Cel dóna gràcies al Totpoderós pel feliç èxit amb què s'ha servit de coronar la seva empresa.»

ElementsModifica

Els següents elements són les obres que formen part del monument que han estat incloses en el catàleg raonat d'art públic editat per l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona.

Títol Descripció Autor/Data Material Ubicació Codi Imatge
Catalunya Escultor: Pere Carbonell,
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra de Monòver Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-1
fitxa
   
Aragó Escultor: Josep Gamot,
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra de Monòver Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-2
fitxa
   
Lleó Escultor: Rafael Atché,
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra de Monòver Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-3
fitxa
   
Castella Escultor: Josep Carcassó,
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra de Monòver Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-4
fitxa
   
Lluís de Santàngel Dedicat a Lluís de Santàngel Escultors: Josep Gamot (esbós), Giovanni Passani (realització),
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-5
fitxa
  
Fra Bernat de Boïl Dedicat a Bernat Boïl Escultor: Manel Fuxà,
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-6
fitxa
   
Jaume Ferrer de Blanes Dedicat a Jaume Ferrer de Blanes Escultor: Francesc Pagès,
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-7
fitxa
   
Capità Margarit Dedicat a Pere Margarit Escultor: Eduard B. Alentorn,
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-8
fitxa
   
8 Lleons Escultor: Agapit Vallmitjana i Abarca (esbós), Josep Carcassó (model)
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
ferro colat pintat negre Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-9
fitxa
   
Cristòfor Colom Escultor: Rafael Atché
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
bronze (originalment daurat) Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-10
fitxa
   
Caravel·les i figures alades Escultors: Francesc Font (esbós)
Rossend Nobas (model)
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-13
fitxa
   
Cristòfor Colom acompanyat del seu fill demanant pa i aigua a la porta de Santa Maria de La Ràbida Escultor: Josep Tenas, signat
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-15
fitxa
   
Colom davant Fra Juan Pérez de Marchena i demés pares del convent de Santa Maria explicant el seu projecte Escultor: desconegut
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-16
fitxa
   
Presentació de l'il·lustre genovès a la Cort dels Reis Catòlics a Còrdova dos anys després de la seva entrada a Espanya Escultor: Manel Fuxà
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-17
fitxa
   
Colom davant el Consell reunit al convent de Sant Esteve de Salamanca Escultor: Pere Carbonell, signat
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-18
fitxa
   
Entrevista de Colom amb els Reis Catòlics a Santa Fe on aquells li ofereixen protecció per realitzar la seva empresa Escultor: desconegut
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-19
fitxa
   
Embarcament del gran marí al port de Palos el 3 d'agost de 1492 Escultor: Manel Fuxà, signat
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-20
fitxa
   
Descobriment del Nou Món Escultor: desconegut
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-21
fitxa
   
Colom a la Ciutat Comtal i de retorn de la seva esbalaïdora expedició deposa generosament als peus dels nostres catòlics monarques les primícies d'un sòl verge conquerit sense sang Escultor: Pere Carbonell, signat
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-22
fitxa
   
Martín Alonso Pinzón Escultor: Rossend Nobas
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-23
fitxa
   
Vicente Pinzón Escultor: Josep Llimona
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-24
fitxa
   
Ferran V de Castella i II d'Aragó Escultor: Francesc Pagès
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-25
fitxa
   
Isabel I de Castella Escultor: Antoni Vilanova
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-26
fitxa
   
Fra Juan Pérez Escultor: Eduard B. Alentorn
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-27
fitxa
   
Fra Antonio de Marchena Escultor: Pere Carbonell
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-28
fitxa
   
Marquès de Moya, Andrés de Cabrera Escultor: Manel Fuxà
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-29
fitxa
   
Marquesa de Moya, Beatriz de Bovadilla Escultor: Josep Carcassó
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-30
fitxa
   
Escut de Colom Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
ferro daurat Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-32
fitxa
   
Escut de Huelva Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-33
fitxa
   
Escut de Còrdova Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-34
fitxa
   
Escut de Salamanca Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-35
fitxa
   
Escut de Santa Fe Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-36
fitxa
   
Escut de Moguer Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-37
fitxa
   
Escut de Puerto Rico Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-38
fitxa
   
Escut de Cuba Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-39
fitxa
   
Escut de Barcelona Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-40
fitxa
   
Al·legories dels Quatre Continents Disseny: Leoncio Serra
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
coord.
08019/1103-41
fitxa
  

Polèmica i interpretacióModifica

 
L'estàtua de Colom, dalt del monument

L'estàtua representa Colom amb el braç dret estès i el dit índex assenyalant cap al mar. Inicialment es va dir que assenyalava Amèrica, però aquesta afirmació va crear polèmica, ja que aquest continent es troba en el sentit contrari al que assenyala el dit. Van sorgir llavors tres corrents d'opinió:

  • El primer, segons el qual l'estàtua s'ha d'entendre com una metàfora, afirma que la intenció de l'autor era que Colom assenyalés cap a Amèrica, però que el públic no hauria entès que el dit hagués assenyalat cap a la Rambla, terra endins, i per això va instal·lar l'estàtua assenyalant al mar.
  • El segon corrent d'opinió afirma que l'estàtua no assenyala a Amèrica, sinó a l'Índia, que era on ell volia arribar, però per una ruta alternativa que no fos per l'Imperi Turc, que no deixava passar els comerciants europeus cap a l'Àsia.
  • I el tercer corrent d'opinió és que l'estàtua no assenyala la ruta cap a Amèrica, sinó cap a Gènova, la seva presumpta ciutat natal, tot i que realment assenyala directament cap a l'illa de Mallorca (on nasqué, segons una recent teoria heterodoxa).

Galeria d'imatgesModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Monument a Colom». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].
  2. «La sala de festes La Paloma celebrarà el seu centenari» (en català). 3cat24.cat, 2003. [Consulta: 11 juliol 2009].
  3. Fitxa patrimoni arquitectònic Ajuntament de Barcelona

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monument a Colom