Morfologia (lingüística)

branca de la lingüística que estudia l'estructura interna de les paraules

En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph ['forma'] + λογία logia ['tractat']) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots. Les paraules, com a unitats lèxiques, s'estudien en la lexicologia. La morfologia estudia la manera en què els morfemes es combinen per a formar els lemes, ja sigui per derivació (família lèxica), composició, flexió. La morfologia estudia les formes dels mots,[1] mentre que la sintaxi estudia llurs relacions o funcions en una frase o oració.

Encara que les paraules generalment es consideren les unitats més petites de la sintaxi, és clar que, en la majoria de les llengües, les paraules es relacionen les unes amb les altres per mitjà d'una sèrie de regles. Els parlants del català, per exemple, reconeixen que les paraules gos, gossos, gosset i gossera estan relacionades; reconeixen aquestes relacions a partir de llur coneixement tàcit de les regles de la formació de les paraules en català. Les regles que entén el parlant provenen d'un patró (o sèrie de regularitats) en la manera en què les paraules es formen a partir de les unitats més petites. Aquest és un exemple de com la morfologia, com a branca de la lingüística, estudia els patrons de la formació de les paraules en totes les llengües, per tal de formular una sèrie de regles que els parlants tàcitament coneixen de les seves llengües.

Així, els trets que considera la morfologia en la seva anàlisi són:

  • el paradigma que forma una paraula variable,
  • els diferents al·lomorfs permesos en un context,
  • les llengües segons com es comporten en relació amb la formació de mots amb morfemes, distingint entre el concepte de llengua analítica i llengua sintètica.

Referències modifica

  1. Tusón, Jesús, Introducció a la lingüística (Educaula, 2009) ISBN 978-84-92672-16-5.

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morfologia