Morró de canari
El morró,[1][2][3] morrons,[4] morrellons o morrons de canari[4] (Stellaria media). És una planta considerada com una mala herba, per bé que n'hi ha que la mengen crua en amanides. Tanmateix, i com ho indica de sobres el nom, tradicionalment s'han utilitzat les llavors d'aquesta planta per a alimentar els canaris, les caderneres, els pinsans i altres ocells petits de gàbia. L'aviram casolà tampoc no les menysprea, d'aquí les designacions picapoll i picagallina, que indiquen que tant als polls com a les gallines els agrada menjar-ne. Pertany a la família Caryophyllaceae (la família del clavell) i dins la tribu Alsineae.
Stellaria media  | |
|---|---|
.jpg) Flors de morró | |
| Dades | |
| Font de | planta comestible |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Caryophyllaceae |
| Tribu | Alsineae |
| Gènere | Stellaria |
| Espècie | Stellaria media Vill., 1789 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Alsine media |
| Sinònims | Alsine media Stellaria apetala
|
També rep els noms de borrissol (a l'Empordà), morrons blancs, morruts (Tarragona), morelló (al Rosselló), mossegada de gallina, tinya, picapoll o picagallina i ocellera a Catalunya, morrons al País Valencià i saginera a Mallorca. En altres indrets del domini lingüístic català també hi rep els noms de llapó, herba d'ocells o herba de caderneres.
Morfologia modifica
És una herba erecta o ascendent amb fulles oposades, agudes i sense pèls. Les tiges són cilíndriques i tenen una línia longitudinal de pèls, que és útil per distingir aquesta espècie d'altres de semblants del mateix gènere.[2][5]
Les flors, situades sobre llargs peduncles,[3] són hermafrodites, amb calze amb sèpals lliures i corol·la blanca de cinc pètals profundament dividits,[2] de manera que els cinc pètals gairebé semblen ser-ne deu. La forma de petits estels blancs que tenen les seves flors han donat nom al gènere (Stellaria). Fruit en càpsula. No sol fer més de 40 cm d'alçada.
Distribució modifica
És de distribució cosmopolita. És general als Països Catalans en l'època menys càlida de l'any. La subespècie media és molt comuna a tot el territori des del nivell del mar fins als 2.000 m d'altura.[2] Molt més rares però també presents hi ha les subespècies major i pallida,[2] si bé aquesta darrera algunes fonts la consideren una espècie separada (Stellaria pallida).[2][6]
Es fa en llocs alterats com ara camps conreats i vores de camins.[2][3][5]
Danys i control modifica
És una planta invasora però fàcil d'eliminar amb llaurades malgrat que les llavors asseguren una nova reinfestació. Aquesta mala herba no suporta la secada ni la calor forta de l'estiu. Normalment apareix des de la tardor a la primavera. És sensible als herbicides en general.
Referències modifica
- ↑ «morró». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Stellaria media». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 10 març 2013].
- ↑ 4,0 4,1 «Diccionari Català-Valencià-Balear». Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 6 setembre 2009].
- ↑ 5,0 5,1 Moore, Peter D. Guía de las flores silvestres. Barcelona: Folio, 1982, p. 23. ISBN 84-85902-36-X.
- ↑ «Stellaria pallida». Herbari virtual del Mediterrani occidental. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 10 març 2013].
Enllaços externs modifica
- Diccionari Català-Valencià-Balear Arxivat 2004-08-26 a Wayback Machine.
- «Stellaria media». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 10 març 2013].
- Cebrian, Jordi. «Stellaria media». Flora catalana - plantes medicinals. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 10 març 2013].