Mort al Nil

pel·lícula de 1978 dirigida per John Guillermin

Mort al Nil[1] (títol original en anglès: Death on the Nile) és una pel·lícula britànica de John Guillermin, del 1978, que posa en escena el detectiu belga Hercule Poirot. Es tracta de la primera adaptació al cinema de Mort al Nil d'Agatha Christie. És la primera pel·lícula estrenada després de la mort de la novel·lista l'any 1976. És també la primera vegada que Peter Ustinov encarna el famós detectiu belga Hercule Poirot, i reprendrà aquest paper en altres dues pel·lícules i tres telefilms. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaMort al Nil
Death on the Nile Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJohn Guillermin Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJohn Knatchbull i Richard B. Goodwin Modifica el valor a Wikidata
GuióAnthony Shaffer Modifica el valor a Wikidata
MúsicaNino Rota Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJack Cardiff Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMalcolm Cooke Modifica el valor a Wikidata
VestuariAnthony Powell Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures i EMI Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEMI Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena29 setembre 1978 Modifica el valor a Wikidata
Durada140 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeEgipte i Estudis Pinewood Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost7.920.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació14.560.084 $ (Estats Units d'Amèrica)
14.568.801 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enMort al Nil Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ficció criminal, thriller, film de suspens, cinema de misteri, pel·lícula basada en una novel·la i cinema de detectius Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEgipte i Regne d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0077413 Filmaffinity: 373869 Allocine: 45072 Rottentomatoes: m/death_on_the_nile Letterboxd: death-on-the-nile Mojo: deathonthenile Allmovie: v12964 TCM: 16698 Metacritic: movie/death-on-the-nile-1978 TV.com: movies/death-on-the-nile TMDB.org: 4192 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

El detectiu belga Hercule Poirot passa les seves vacances a Egipte i embarca en un creuer pel Nil. Quan un homicidi és comès en el vaixell de vapor, és sol·licitat per portar la investigació en companyia del seu col·lega el coronel John Race, igualment allà. La víctima ha tingut diferències amb la majoria de les persones presents a bord, la investigació es presenta difícil...[2]

Repartiment modifica

 
El menjador de l'hotel Old Cataract, que va servir de marc en el rodatge d'una part de la pel·lícula

Producció modifica

 
Els colossos guardant l'entrada del temple de Ramsès II a Abou Simbel, marc d'una escena de la pel·lícula

Dos anys després de la mort de la novel·lista l'any 1976, John Brabourne, productor d'Assassinat a l'Orient Express (1974), decideix adaptar la novel·la Mort al Nil. John Guillermin és escollit com a director i el poliglot Peter Ustinov agafa el paper d'Hercule Poirot reemplaçant Albert Finney. Un càsting prestigiós completa el conjunt.[3] Adaptació fidel de la novel·la policíaca d'Agatha Christie publicada el 1937, a Mort sobre el Nil Poirot desenreda amb el seu talent habitual els nussos d'una intriga delicada, la majoria dels passatgers tenen un motiu vàlid per liquidar la víctima, tot això al mig dels decorats naturals d'Egipte. Els passatgers es troben primer en un luxós hotel, en la realitat l'hotel Old Cataract d'Assuan,[4] el mateix on Agatha Christie hauria escrit la novel·la.[5] El creuer pròpiament dit es fa sobre un vaixell de vapor anomenat El Karnak (anomenat així per les necessitats de la pel·lícula, es deia en realitat El Memnon) que navega pel Nil al mig de les falues. Una escena de la pel·lícula, on Linnet està a punt de ser aixafada per un enorme bloc de pedra, té lloc en un altre lloc al temple de Karnak, al mig de les 134 columnes de la gran sala hipòstila. En aquest mateix lloc Poirot conta al Sr. Pennington com el visir Ptahhotep va morir aixafat viu sota un munt de peces i de diners perquè havia intentat robar el tresor del seu mestre. Una anècdota si més no sorprenent (i errònia ?) quan se sap que Ptahhotep ha quedat en la Història com l'autor sensat més antic.

 
L'albereda de les criosfinx, marc d'una altra escena de la pel·lícula

Encara a Karnak, la novel·lista Salome Otterbourne s'extasia davant l'Albereda dels criosfinx, emportant-se davant els moltós «priapics, lascius i lubrics» portant entre les seves potes una estàtua d'Amenofis III. Una altra escena de la pel·lícula va ser rodada en el jaciment arqueològic d'Abu Simbel, i sobretot davant l'entrada del temple de Ramsès II guardada per 4 «colossos». Aquí reapareix Jacqueline, Mentre Linnet i Simon pensaven haver escapat. La pel·lícula s'acaba amb una cita de Molière, per Poirot: «La gran ambició de les dones és inspirar l'amor», treta de l'escena VI de l'obra Le Sicilien ou l'Amour pintor (1667)[6]

Rebuda modifica

La pel·lícula troba l'èxit internacional.[3] És premiada en la 51a cerimònia dels Oscars, 1979 amb l'Oscar al millor vestuari per Anthony Powell. Aquest va retre visita abans del començament del rodatge a cadascun dels principals actors de la pel·lícula amb la finalitat de preparar el vestuari. La seva trobada amb Bette Davis va ser particularment enriquidora.[7]

Guardons[cal citació] modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mort al Nil
  1. 1,0 1,1 «Mort al Nil». ésAdir. [Consulta: 4 novembre 2022].
  2. «Death on the Nile». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 Armelle Leroy i Laurent Choley. Hors Collection. En la pista d'Agatha Christie. Hors Collection, 2009. ISBN 978-2-258-07888-8. 
  4. esdevingut l'any 2011 després de la renovació el Sofitel Old Cataract d'Assuan oficial de Sofitel (grup Accor)
  5. www.insecula.com
  6. www.lloc-moliere.com[Enllaç no actiu]
  7. «Entrevista d'Anthony Powell realitzada l'any 2004». Arxivat de l'original el 2008-08-30. [Consulta: 1r març 2008].