Mort materna

mort d'una dona durant l'embaràs, el part o el postpart
(S'ha redirigit des de: Mortalitat materna)

La mort materna, mortalitat materna o mort associada a l'embaràs és la defunció causada pel procés de gestació o pel part d’un nadó. L’Organització Mundial de la Salut n’acota la definició a aquella mort produïda durant l'embaràs o en les primeres sis setmanes del puerperi i sigui quina sigui la causa que l’ha provocada –excepte els accidents.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaMort materna
Tipusmort Modifica el valor a Wikidata
Especialitatobstetrícia Modifica el valor a Wikidata
Clínica
Mesurat períndex de mortalitat materna i ràtio de mortalitat materna Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11JB60 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10O95 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9646.9 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Patient UKmaternal-mortality Modifica el valor a Wikidata
MeSHD063130 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC3494405 Modifica el valor a Wikidata

L’abast de raons clíniques d’aquesta mort inclou també l'avortament, els trastorns relacionats amb la malaltia trofoblàstica gestacional i l'embaràs ectòpic, i per tant no es circumscriu només a la condició materna, sinó a tot el cicle gestacional.[1]

Taxa de mortalitat materna modifica

 
Mapa mundial de la de la taxa de morts maternes (expressada en morts per cada 100.000 naixements vius) de l'any 2015, segons els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

Per tal de mesurar estadísticament aquest tipus de defunció segons el territori, s’aplica la taxa (o índex) de mortalitat materna. És la relació entre el nombre de morts maternes en un període determinat (sovint anual) entre el nombre de persones nascudes (ja siguin vives o mortes) i per cada 100.000 nascuts.[1] Aquesta taxa és manifestament desigual arreu del món[2][3] i fou proposada en el marc dels Objectius del Mil·lenni a fi i efecte de reduir la mortalitat materna mundial en tres quarts abans de 2015.[3][4]

L’any 1997 es coneixia que unes 600.000 dones morien per aquesta causa. A data de 2005 i en termes absoluts, l'Índia era l'estat amb més morts maternes del món (136.000), seguida amb molta distància per Nigèria (37.000) i el Pakistan (26.000). Nogensmenys, la taxa de mortalitat materna, que té en compte el nombre de nascuts, ocupava el primer lloc a l'Afganistan (1.900 morts per cada 100.000 nascuts vius), seguida de prop per Angola (1.700) i Tanzània (1.500).[3] Segons el tipus de publicació, la ràtio de mortalitat materna, a diferència de la taxa, de vegades considera només la població total o el nombre de naixements vius.

Per bé que aquestes xifres van decréixer progressivament, la tendència és homogènia entre estats. A Espanya, entre 1996 i 2009 va augmentar per causa de l’augment generalitzat de l'edat materna i per l’increment de dones d’origen immigrant.[5] Pel que fa a l’impacte de la pandèmia de COVID-19 en diversos països en vies de desenvolupament del món, es va documentar que els estats més desenvolupats tals com els de la Unió Europea, el Japó, el Regne Unit i Austràlia havien reduït aquesta taxa fins a unes 10 morts per 100.000 naixements vius, mentre que a bona part de l'Amèrica del Sud, els Estats Units d’Amèrica o el Canadà va augmentar significativament.[6][7][8]

Causes modifica

Les causes de la mortalitat materna són àmpliament conegudes i acotades[3] i afecten especialment les dones víctimes de problemes de salut, addiccions, abusos sexuals o violència domèstica.[9] Així doncs, els factors econòmics i socioculturals relacionats amb els drets de la dona esdevenen alguns dels factors de risc i de desequilibri no clínics en les possibilitats de patir-la.[1][3]

A grans trets, els riscos més rellevants són els següents: el baix nivell d’estudis; la raça en cas de dones afroamericanes, hispanes i asiàtiques; l'edat de la gestant (a partir dels 30 anys); la paritat (el primer part i a partir del quart esdevenen més perillosos); l'estat civil (dones no casades, sense parella estable o sense planificació familiar); les cures prenatals o una cesària deficient en països amb una medicina no prou avançada i també les instal·lacions hospitalàries –en què els hospitals més petits són més propensos a patir morts maternes per manca de bancs de sang.[1][3][9]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vanrell, Joan Antoni. Manual d'obstetrícia i ginecologia per a pregraduats. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 1996, p. 99. ISBN 84-475-1557-5. 
  2. «Salut reproductiva i desenvolupament» (PDF). dCIDOB, núm. 70-71, 1999, pàg. 10. ISSN: 2013-3413 [Consulta: 2 setembre 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Farré, Adela; Masllorens, Xavier. Els objectius del mill̃enni : no s'hi valen excuses. 1a edició. Barcelona: Intermón Oxfam, 2007, p. 88-89. ISBN 84-8452-477-9. 
  4. González Clavero, Mariano. Educació per a la ciutadania i els drets humans : E.S.O., Educació Secundària Obligatòria. Pozuelo de Alarcón (Madrid): Editex, 2007, p. 118. ISBN 978-84-9771-492-1. 
  5. «El aumento de la edad materna en España incrementa la mortalidad» (en castellà). SINC, 30-06-2009. [Consulta: 2 setembre 2021].
  6. Cordero, Paco. «Mortalidad materna: desciende en la UE y crece en EE.UU.» (en castellà). Consalud.es, 06-06-2020. [Consulta: 2 setembre 2021].[Enllaç no actiu]
  7. Álvarez, Yulissa. «La mortalidad materna aumenta un 48 % en los primeros meses de 2021» (en castellà). Diario Libre, 12-04-2021. [Consulta: 2 setembre 2021].
  8. Lovera, Sara. «Se dispara la Muerte Materna en 2021 comparada con 2020: 95.5 %, según datos de la SS; Covid 19 la primera causa de los decesos» (en castellà). Ameco Press, 08-04-2021. [Consulta: 2 setembre 2021].
  9. 9,0 9,1 Vivas i Esteve, Esther. Mama desobedient. 1a edició. Barcelona: Ara Llibres, 2019. ISBN 9788416915880.