Obre el menú principal

Morte a Venezia

pel·lícula de 1971 dirigida per Luchino Visconti

Morte a Venezia és una pel·lícula francoitaliana de Luchino Visconti, estrenada el 1971.

Infotaula de pel·lículaMorte a Venezia
Venezia2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Luchino Visconti
Protagonistes
Producció Luchino Visconti
Dissenyador de producció Ferdinando Scarfiotti
Guió Luchino Visconti
Nicola Badalucco
adaptat de la novel·la La mort a Venècia de Thomas Mann
Música Gustav Mahler
Modest Mússorgski
Ludwig van Beethoven
Fotografia Pasquale de Santis
Muntatge Ruggero Mastroianni
Vestuari Piero Tosi
Productora Alfa Cinematografica
Distribuïdor Warner Bros.
Característiques
País d'origen Itàlia
França
Data d'estrena 1971
Durada 131 minuts
Idioma original anglès, italià, polonès, francès
Lloc de rodatge Venècia
Color en color
Descripció
Basat en La mort a Venècia
Gènere drama
Tema principal epidèmia
Lloc de la narració Venècia
Premis i nominacions
Nominat per a
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 7.6/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 7.4/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

L'acció es desenvolupa el 1911, a la Belle Époque, en una Venècia visitada per la burgesia despreocupada, abans dels drames que sorgiran. A l'hotel de luxe on s'allotja el vell compositor Gustav von Aschenbach, (molt lliurement inspirat en Gustav Mahler), el seu estiueig és enterbolit per un jove adolescent androgin, el polonès Tadzio, que sembla encarnar l'ideal de bellesa etèria, a la qual ha intentat desesperadament donar expressió en les seves creacions.

Aquest noi desconcertant, per mirades creuades, pren consciència de la seva fascinació, l'artista somia a abordar-ho, i arriba a replantejar-se les certeses de tota la seva vida.

En una ciutat que se sap afectada d'una epidèmia de còlera, amagada per les autoritats, Aschenbach, en comptes de fugir, s'enfonsa en la decadència (pensant a alertar la família del jove polonès), i mor sobre la platja del Lido després d'haver contemplat per última vegada Tadzio, el seu estimat a qui mai no haurà gosat parlar...[1]

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • La pel·lícula està inspirada en la novel·la de Thomas Mann, La mort a Venècia (editada el 1913), però també per una altra de les seves novel·les, El doctor Faust; el director de l'hotel d'altra banda s'assembla molt a un personatge imaginat per Marcel Proust.
  • És una meditació sobre la puresa, la impuresa, el malestar, la bellesa; l'home que en un instant s'adona que no s'ha adonat del temps que ha passat.
  • La utilització de l'adagietto, de la Simfonia núm. 5 de Gustav Mahler, engendrarà una fascinació per la música del compositor, i traurà definitivament la seva obra tota sencera del (relatiu) purgatori en el qual era confinada.
  • Bjørn Andresen, l'actor que interpreta el jove Tadzio, ha fet més tard una carrera en la música (també com a compositor) i alguns llargmetratges suecs.

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «[www.nytimes.com/movies/movie/12944/Death-in-Venice/overview Morte a venezia]». The New York Times.

Enllaços externsModifica