Obre el menú principal

Morvan Marchal

polític francès

Morvan Marchal (Vitré, 31 de juliol de 1900 - París, 13 d'agost de 1963) fou un arquitecte i militant nacionalista bretó. Estudià arquitectura a l'Escola de Belles Arts de Rennes i el 1918 participà en la fundació del Grup Regionalista Bretó amb Camille Le Mercier d'Erm, Job Loyant et Job de Roincé,[1] influït pel regionalisme monàrquic i dretà de Charles Maurras.[2] Les seves inquietuds artístiques el van dur a militar al grup artístic bretó Seiz Breur i el 1923 va dissenyar la bandera de Bretanya, coneguda amb el nom de gwenn ha du (blanc i negre).

Infotaula de personaMorvan Marchal
Morvan-marchal.jpg
Biografia
Naixement 31 juliol 1900
Vitré (Bretanya)
Mort 13 agost 1963 (63 anys)
hospital Lariboisière (França)
Formació School of Fine Arts of Rennes Tradueix
Activitat
Ocupació Arquitecte
Ocupador School of Fine Arts of Rennes Tradueix
Partit Partit Autonomista Bretó
Moviment Seiz Breur Tradueix
Participà en
Breton movement Tradueix
Obra
Obres destacables
Modifica les dades a Wikidata
Bandera de Bretanya, concebuda per Morvan Marchal

El 1927 participà en la fundació del Partit Autonomista Bretó (PAB) a Rosporden, del que en formà part del comitè director, però s'oposà a la línia nacionalista d'Olier Mordrel i encoratjà una línia federalista[3] des de la revista Breiz Atao, que dirigia des de 1928. Després del fracàs electoral del PAB a les eleccions de 6 d'abril de 1930, ell i Maurice Duhamel dimitiren i deixaren la direcció del partit a Olier Mordrel i François Debeauvais.[4] Aleshores fundà la Lliga Federalista de Bretanya i el 1932 la revista La Bretagne fédérale. El 1934 transformà la Lliga en Moviment Federalista de Bretanya amb Gestalen, Francis Bayer du Kern, Goulven Mazéas i Rafig Tullou, que el 1938 signaren un Manifest dels federalistes bretons.

Durant la Segona Guerra Mundial encoratjà la revista neodruídica Nemeton amb Rafig Tullou i Gwilherm Berthou Kerverziou, l'objectiu del qual era, més enllà dels estudis esotèrics sobre el druidisme com a tal, denunciar influència catòlica a Bretanya en nom d'una suposada vinculació de la germandat racial de la pàtria celta a la "Nova Europa" nòrdica, que es construïa a Alemanya amb les conquestes del Tercer Reich. Per aquest motiu i per haver estat vinculat al Reagrupament Nacional Popular de Marcel Déat,[5] el 1945 fou condemnat a 5 anys d'indignitat nacional.

Després de la guerra s'instal·là a París, on hi treballà com a empleat de la companyia del gas. També va col·laborar amb algunes publicacions vinculades a membres de la francmaçoneria. Va viure en condicions precàries fins que va morir a l'Hospital Lariboisière de París. Un carrer de Vitré porta el seu nom.

ReferènciesModifica

  1. Michel Nicolas, Histoire de Mouvement Breton, Syros, 1982, p 74
  2. Daniel Le Couédic, Dalc'homp Soñj, n° 24, p. 35, « Les visages et masques du fédéralisme breton »
  3. Michel Nicolas, Histoire de Mouvement Breton, Syros, 1982, pp 78-79
  4. Kristian Hamon, Les Nationalistes bretons sous l'Occupation, ch. « Le Mouvement breton : rappel historique », pages 19 à 29, Yoran embanner, Fouesnant, 2005, ISBN 2-914855-19-2;
  5. Ouest-France du 9 février 1945