Motu proprio

Un motu proprio és un document de l'Església Catòlica emanat pel Papa per la seva pròpia iniciativa i amb la seva pròpia autoritat. El primer motu proprio de la història va ser promulgat per Innocenci VIII el 1484. Se sol tractar de documents breus, que afecten qüestions concretes; els documents papals de tipus jurídic i contingut més ampli (normalment, també de major longitud) reben el nom de Constitució apostòlica. Els documents doctrinals s'anomenen Encícliques.

Motu Proprio

Col·loquialment s'utilitza com a expressió per indicar alguna cosa que es fa espontàniament, sense respondre a petició prèvia. És freqüent que s'utilitzi de manera incorrecta com a motu propi(o) (sense erra o catalanitzat) o precedit d'una preposició: de motu proprio o per motu proprio.

Independentment del seu significat primordial com a "document emanat" del Romà Pontífex, és d'ús molt freqüent (en converses, xerrades, termes jurídics, conferències, etc.).

La redundància que implica dir "de" acompanyant a l'ablatiu (de motus = moviment, que ja el porta implícit) obliga a dir "propi" com a indicatiu d'una qüestió pròpia, encara que realment el "proprius" (el seu ablatiu "proprio") el que vol indicar és que "pro prius motus" (per primer motiu, per primera raó, per primer impuls, per primera reacció...) es fa l'acció "motu proprio" com essent el primer que ocorre a hom de fer.

Aquesta expressió llatina és un cas del que es coneix com a "ablatiu absolut" que ens porta a traduir-lo com a "essent realitzat per la seva iniciativa", és a dir, sense que ningú més intervingui en la resolució.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Motu proprio

Vegeu tambéModifica