Moviment Patriòtic Popular

Moviment Patriòtic Popular (finès Isänmaallinen Kansanliike, IKL) fou un partit polític finès d'extrema dreta, nacionalista i fortament anticomunista, successor del Moviment Lapua, del que només es diferenciava en el fet que participava en eleccions. Fou creat el 5 de juny de 1932 per Herman Gummerus i Erkki Räikkönen, i dissolt el 23 de setembre de 1944 com a conseqüència directa de l'armistici de la Guerra de Continuació.

Infotaula d'organitzacióMoviment Patriòtic Popular
Dades
Nom curtIKL Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaanticomunisme
conservadorisme nacionalista
populisme de dreta
Gran Finlàndia
Finnish nationalism (en) Tradueix
feixisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació5 juny 1932
Data de dissolució o abolició23 setembre 1944 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaVihtori Kosola Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

La seva organització juvenil era Sinimustat (blau i negres), liderada pel carismàtic sacerdot Elias Simojoki. Es va presentar a les eleccions parlamentàries finlandeses de 1933 en coalició amb el Partit de la Coalició Nacional i va obtenir 14 escons, mentre que el seu soci queia de 42 a 18. Això provocà que en fos nomenat cap Juho Kusti Paasikivi, qui va eliminar del partit tots els simpatitzants d'IKL. Tot i això, va mantenir els 14 escons a les eleccions de 1936, però va caure a 8 escons a les de 1939. El 1939 Urho Kekkonen, aleshores ministre d'interior, va intentar prohibir l'IKL, però el tribunal local de Hèlsinki va aixecar la prohibició.

Militants d'IKL

La Guerra d'Hivern, i en particular la Pau de Moscou, van ser vistos per IKL i els seus simpatitzants com la prova definitiva del fracàs de la política exterior del govern. Després de la Guerra d'Hivern, la política exterior de Finlàndia canviar dràsticament, corresponent a la defensada per IKL, i fins i tot alguns membre d'IKL foren inclosos en el govern de concentració nacional de desembre de 1940. L'entusiasme inicial per la Guerra de Continuació va disminuir l'hivern de 1941. IKL no fou inclosa en el govern d'Edwin Linkomies de primavera de 1943. Quatre dies després que se signés l'armistici de la Guerra de Continuació, i per pressions soviètiques, el moviment fou prohibit.

Bandera del Moviment juntament amb la bandera finlandesa

El 1993 es va restablir amb el nom de Consell Nacional de l'Associació Patriòtica (Isänmaallinen Kansallis-Liitto), però políticament és insignificant.

Resultats electorals

modifica
Eleccions parlamentàries
Any Escons Resultats
1933 14
1936 14 97 891 8,34%
1939 8 86 219 6,65%
  Eleccions presidencials
Elecció Col·legi Electoral Resultats
1937 23 90 378 8,1%

Bibliografia

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moviment Patriòtic Popular
  • Uola, Mikko: Sinimusta Veljeskunta. Isänmaallinen Kansanliike. Otava, Keuruu, 1982
  • Paavo Susitaival: Aktivisti ei hellitä. Karisto, Hämeenlinna, 1981.
  • L.J.Niinistö: Paavo Susitaival 1896-1993. Aktivismi elämänasenteena.SHS, Tampere, 1998
  • Vihtori Kosola: Viimeistä piirtoa myöten. Muistelmia elämäni varrelta. 1935.
  • Heikki Eskelinen: Me tahdoimme suureksi Suomenmaan. WSOY, Helsinki, 2004.