Moxo
El moxo (també conegut com a mojo, pronunciat "Moho") és qualsevol de les llengües arawak parlades pels moxos del nord-est de Bolívia. Les dues llengües existents del poble moxo, trinitario i ignaciano, són tan diferents entre si com de les llengües arawak veïnes. L'extinta magiana també era diferent.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 4.500 (2012 ) |
| Autòcton de | província de Moxos |
| Estat | Bolívia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| Glottolog | moxo1234 |
| UNESCO | 1956 |
| Endangered languages | 2910 |
Els idiomes moxo tenen una sintaxi activa-estativa.[1]
Antecedents sociolingüístics modifica
Les llengües pertanyen a un grup de tribus que originalment anaven a través de la part alta del Mamoré, que s'estenien cap a l'est i l'oest des de Guapure (Itenes) fins als Beni, i que ara se centren a la província de Moxos, departament de Beni, Bolívia.[2]
L'ignaciano s’utilitza a les reunions de la ciutat a menys que hi hagi persones forasteres, i és una assignatura obligatòria en els graus inferiors d’una sessió a la setmana. Potser la meitat dels nens aprenen Ignaciano. Als anys vuitanta hi havia menys de 100 monolingües, tots majors de 30 anys.
Classificació modifica
Les llengües moxo estan més relacionades amb Baure, Pauna i Paikonéka. Junts, formen les llengües Mamoré-Guaporé (anomenades així pel riu Mamoré i el riu Guaporé). Classificació de Jolkesky (2016): (2016):[3]:8
Classificació de Danielsen (2011) i Danielsen & Terhart (2014: 226):[4][5]
Llista de paraules modifica
Aquesta és una llista de paraules moxo amb la traducció corresponent:
| Català | Moxo |
|---|---|
| Un | Ikapia |
| Dos | Apisá |
| Tres | Impúse |
| Home | Ehiro |
| Dona | Eseno |
| Sol | Sáche |
| Aigua | Uni |
| Foc | Yuku |
| Cap | Nuxuti |
| Mà | Nubupe |
| Dacsa | Suru |
Llista de paraules magíana publicada a finals del 1700 a Palau i Saiz (1989):[6]:170
Castellà Magíana bueno shiomá malo shiomallama el padre papá la madre kay el hermano nomasqui uno huestiche dos heravetá
Bibliografia modifica
- Carvalho, Fernando O. de; Françoise Rose. Comparative reconstruction of Proto-Mojeño and the phonological diversification of Mojeño dialects. LIAMES, Campinas, v. 18, n. 1, p. 3–44, Jan./Jun. 2018. doi:10.20396/liames.v1i1.8648804
Referències modifica
- ↑ Aikhenvald, "Arawak", in Dixon & Aikhenvald, eds., The Amazonian Languages, 1999.
- ↑ http://www.newadvent.org/cathen/10606b.htm, New Advent, Moxos Indians, Retrieved February 10, 2011.
- ↑ Jolkesky, Marcelo. 2016. Uma reconstrução do proto-mamoré-guaporé (família arawák). LIAMES 16: 7-37.
- ↑ Danielsen, Swintha (2011). The personal paradigms in Baure and other South Arawakan languages. In Antoine Guillaume; Françoise Rose (eds.). International Journal of American Linguistics 77(4): 495-520.
- ↑ Danielsen, Swintha; Terhart, Lena (2014). Paunaka. In Mily Crevels; Pieter Muysken (eds.). Lenguas de Bolivia, vol. III: Oriente, pp. 221-258. La Paz: Plural Editores.
- ↑ Palau, Mercedes and Blanca Saiz. 1989. Moxos: Descripciones exactas e historia fiel de los indios, animales y plantas de la provincia de Moxos en el virreinato del Perú por Lázaro de Ribera, 1786-1794. Madrid: El Viso.