Mual·laqat (en àrab معلقات) es una col·lecció de set odes àrabs pre islàmiques (cassida) cadascuna considerada com la millor obra del seu autor. Com els mateixos autors estaven al seu torn entre els aproximadament dotze poetes més famosos del segle vi, la selecció es considera la millor representació de la literatura àrab més antiga.[1]

La idea d'agrupar aquests poemes en concret se sol atribuir a Hammad ar-Rawiyah, que va ser un col·leccionista, del segle viii, de poesia d'aquella època.[1]

Una llegenda molt repetida que es va originar al segle x diu que els poemes es van escriure amb lletres daurades, en rotlles de tela, que després es penjaven, d'aquí el nom de "suspesos" (mu'allaq), en les muralles de la Kaaba a la Meca. No està clar de totes maneres que el mateix Hammad fes servir alguna vegada l'expressió per referir-se a aquest recull. Ell feia servir l'expressió: "As-sab 'al-mashhurat", els set famosos.[1]

Tot i que no conté tot just dades històriques, els textos mostren una imatge de la vida, costums i forma de pensar dels beduïns.[1]

Entre les traducciones a l'anglès destaquen la realitzada per Lady Anne i Sir Wilfrid Scawen Blunt, titulada "The Seven Golden Odes of Paguen Aràbia (1903), i la realitzada per Asthuro John Arberry, titulada" The Seven Odes "(1957).[1]

Compilació de Ar-Rawiya modifica

El gramàtic Ahmad ibn Muhammad al-Nahhas va assegurar en el seu comentari sobre la Mual·laqat que va ser Hammad Ar-Rawiya qui va recollir aquests set poemes instant al seu estudi en la primera meitat del segle viii.[2]

La col·lecció de Hammad sembla haver consistit en els mateixos set poemes que es troben en les nostres edicions modernes, composts respectivament per: Imru al-Qais, Tarafa ibn al-Abd, Zuhair ibn Abi Sulma, Labid ben Ràbia, Antara Ibn Shaddad, Amr ibn Kulszúm i Harisz ibn Hilliza. Aquests mateixos són els enumerats per Ibn Abd Rabbih i per la major autoritat entre els filòlegs, Nahhas.[2]

No obstant això, dos de les més antigues autoritats competents sobre la poesia àrab, Mufadal ibn Abi Fazil i Abu Ubaida van assignar, a la fi del segle VIII i principis del segle ix, als Set (és a dir, els set Mual·laqat) poemes del-Nabiga i al-Asha en lloc dels de Antara i Harisz. Això pot deure's a la major fama d'aquests poetes.[3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Encyclopaedia Britannica. 1992 Tom VIII. Pàg. 388-89. ISBN 0852295537
  2. 2,0 2,1 Scott Meisami, Julie,; Starkey, Paul. Encyclopedia of Arabic Literature, Volumen 2 (en anglès). Londres: Routledge, 1998. ISBN 0415189572-6. 
  3. «Literatura Árabe» (en castellà). arabespanol.org. [Consulta: 9 abril 2017].

Bibliografia modifica