Obre el menú principal

Muhàmmad al-Bàqir

Abu-Jàfar Muhàmmad al-Bàqir ibn Alí Zayn-al-Abidín, o simplement Muhàmmad al-Bàqir (Medina, 16 de desembre de 676 o 10 de maig de 677 - 733), fou el cinquè imam dels xiïtes duodecimans i dels xiïtes ismaïlites. El làqab al-Bàqir seria una abreviació de Bàqir al-Ilm («el Que sap molt», «el Que dóna la Llum»).[cal citació]

Infotaula de personaMuhàmmad al-Bàqir
Qasim Ali kupci.jpg
Biografia
Naixement 8 maig 677
Medina
Mort 26 gener 733 (55 anys)
Medina
Lloc d'enterrament al-Baqí 24° 28′ 01″ N, 39° 36′ 50″ E / 24.466944444444°N,39.613947222222°E / 24.466944444444; 39.613947222222
Religió Sunnisme
Activitat
Ocupació Rawí
Professors Alí Zayn-al-Abidín
Alumnes Abd-ar-Rahman al-Awzaí
Família
Cònjuge Farwah bint al-Qasim Tradueix
Fills Jàfar as-Sàdiq
Pares Alí Zayn-al-AbidínFàtima bint al-Hàssan
Germans Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Modifica les dades a Wikidata
Muhmmad-al-Baqir 73201719290.png

Va succeir com a imam el seu difunt pare Alí Zayn-al-Abidín (la data varia entre 712 i 714) i va seguir la seva política quietista. La seva fama d'il·lustrat en matèria religiosa i de profeta es va estendre.[1] Va instaurar el dogma de l'imamat: la transmissió d'un imam a l'altre per un orde diví revelat i per cada imam designant el successor. Va sostenir discussions teològiques amb altres musulmans mutazalites i kharigites, així com amb cristians.

Va tenir bones relacions amb el seu germà Zayd ibn Alí, però el va advertir de no revoltar-se contra els omeies abans d'hora. Un cosí, Zayd ibn al-Hàssan (+738), va intentar agafar la direcció de l'herència del Profeta, però no se'n va sortir.

Fou enverinat per ordre d'Hixam ibn Abd-al-Màlik en 733[1] i enterrat al cementiri de Baqi-al-Gharkad, a Medina. La secta dels baqíriyya va refusar acceptar la seva mort i va esperar el seu retorn com a mahdí.

ReferènciesModifica